28
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:36h
La conscienciació respecte la violència sexual és cada cop major, així com la rellevància que pren aquesta xacra també fa aflorar alguns dels seus rostres encara més durs. Les violacions múltiples en són un exemple, així com també els casos amb víctimes cada cop més petites, ja sigui a Barcelona o a Manresa. Els infants, de fet, són un col·lectiu molt vulnerable i cada any es denuncien, de mitjana, uns 150 casos d'abusos sexuals a nens i nenes de menys d'11 anys, a Catalunya, amb un notable augment els darrers anys.
La caporal Andrea García, cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, admet que, arran dels casos mediàtics com els dels Maristes -el 2016 va sortir a la llum-, "comencen a aflorar més agressors en àmbits familiars, de lleure, religiosos o de l'ensenyament". El 2016, de fet, se'n van denunciar 216, quan els anys anteriors no havien superat els 150, mentre que el 2017 en van arribar 169 i, la primera meitat del 2018, ja s'assolien als 115. Alguns, però, són antics i ja han prescrit.
Les notícies sobre aquesta problemàtica, afirma García, tenen una "repercussió positiva en visibilitzar aquest fenomen que està ocult", ja que l'augment de denúncies, afirma, no es deu a un increment dels casos, sinó que ara ja no queden amagats en el silenci. "No ens hem d'alarmar, ara hi ha més gent que detecta que han estat víctimes, la societat està més conscienciada", explica, influïts també per campanyes com el #MeToo.
Una de cada quatre nenes
Això, però, "és només la punta de l'iceberg", alerta Pilar Polo, psicològica i responsable de relacions institucionals de la fundació Vicki Bernadet, entitat que treballa en l'atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors. Segons estudis citats per la fundació, un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens de països europeus i de Nord-Amèrica pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys i el 60% no rebrà cap tipus d'ajuda.
La dificultat per detectar-los, però, és un dels principals problemes, així com tampoc no hi ha massa dades en l'àmbit català sobre els casos que s'arriben a conèixer. Les que encapçalen l'article les va facilitar el Departament d'Interior a la diputada de Ciutadans Elisabeth Valencia, a través d'una pregunta parlamentària. Els Mossos, en el seu web, només ofereixen dades desagregades de víctimes de violència sexual de fins a 10 anys per als anys 2017 i la primera meitat del 2018, per bé que només per a víctimes nenes -152 i 105, respectivament-, ja que s'ofreixen en l'apartat de violència masclista.
Mutilacions genitals i matrimonis forçats
La violència sexual, però, pot prendre diferents rostres, a banda dels abusos directes. Sobre pornografia o exhibicionisme, però, no hi ha dades publicades a Catalunya. Sí que n'hi ha, en canvi, per a matrimonis forçats: en van ser tres, el 2017, i quatre, el 2018, amb esposes menors d'edat, mentre que, per a majors d'edat, en van ser set i vuit, respectivament. Pel que fa a la mutilació genital femenina, a Catalunya, les xifres han caigut molt, dels 114 casos que el 2008 van arribar als Mossos a menys de 20 anuals, des del 2016. García, però, desconfia que hagi caigut tant aquesta praxi i apunta que "pot ser es treballi més en l'àmbit social i hi hagi menys casos greus que arriben a la policia".
Entre les dificultats per fer emergir aquests casos, explica la caporal de la policia catalana, hi ha la vergonya, la por, la culpabilització o fins i tot el desconeixement del que és delicte. "Encara hi ha la creença que ha de quedar en el si de la família, que s'ha de negar per evitar l'estrès", lamenta. I és que, a diferència de les agressions en entorns d'oci, on sovint costa trobar l'agressor, en aquests casos és molt més fàcil, ja que "acostuma a ser una persona molt propera a la víctima que aprofita l'abús de confiança". El repte és que es denunciï.
En aquest sentit, "l'entorn familiar té molt de pes per detectar situació una estranya, un comportament del menor fora de l'habitual" que permeti investigar si hi ha res darrere com un abús sexual. Segons García, aquest senyal pot ser físic, com una picor o vermellor, o una actitud diferent: no voler anar amb un familiar o a l'escola, estar abstret de l'entorn, tenir un comportament diferents a l'habitual...
Assessorament a les escoles
De fet, Pilar Polo explica que, a la fundació, no s'ha incrementat tant el nombre de víctimes demanant assessorament, sinó que ara "moltes escoles truquen demanant assessorament i formació i taller per als nens". Busquen eines per detectar aquests possibles casos. "És molt important una mirada de prevenció i protecció cap a la infància, que els nens i les nenes sàpiguen que hi ha adults capaços d'escoltar-los", detalla la psicòloga, ja que "els nens saben que hi ha coses que es poden explicar i coses que no i, si s'han parlat abans d'aquests temes, poden afrontar-ho".
Els agressors, coincideix, són sobretot part de la família o un adult de l'entorn de confiança, ja sigui del veïnat o de l'escola, però "la majoria dels casos surten a l'edat adulta o ni s'expliquen". "Els agressors els diuen que els estimen, o no saben amb qui parlar o creuen que no se'l creurà", exposa, però aquest tancament pot provocar traumes a llarg termini. Si això no surt, alerta Polo, "acabes enfadat amb el món, rabiós, tens dificultats per viure amb plenitud, tot i que la magnitud depèn de l'entorn i capacitat de resiliència".
Malgrat tot, si la denúncia arriba al cap de molts anys, el delicte pot haver prescrit. "Si ho expliques i no serveix de res, pot ser frustrant, però voldríem pensar que la denúncia pot ser terapèutica", reflexiona Polo, que afegeix que "fer-ho públic ajudaria molta gent", ja que serveix per situar a primera plana la problemàtica i pot animar d'altres a denunciar també. Ara, però, es tramita un projecte de llei perquè la prescripció d'aquests delictes no comenci fins que la víctima arribi als 30 anys, una modificació positiva, per bé que la psicòloga no entén perquè no s'eleva aquesta edat als 50 anys, ja que sovint apareixen víctimes quan en tenen més de 40.
Protocols específics
Per ara, l'administració catalana ha actualitzat les vies per actuar davant aquests casos, aprovant el juliol del 2017 un protocol marc d'actuacions contra els maltractaments a infants i adolescents, el qual, segons Polo, "és ambiciós, però s'ha de dotar de pressupost". Aquest protocol fa que els pediatres, serveis socials i la policia estiguin connectats per començar a investigar si es detecten possibles abusos sexuals a menors.
No hi ha una actuació diferenciada si la víctima té cinc anys o en té 17, explica Andrea García, però sí algunes especificitats. En el cas de menors de vuit anys, per exemple, els agents dels Mossos no prenen declaracions a l'infant, per evitar la revictimització i que no hagi d'explicar l'experiència davant la policia i, posteriorment, al jutjat. "Anem molt més en compte amb les diligències d'investigació", detalla la caporal, que concreta també que, en cas de tenir entre vuit i 12 anys, prendre declaracions tampoc no és recomanable, pensant en el benestar de la víctima.
Les notícies sobre aquesta problemàtica, afirma García, tenen una "repercussió positiva en visibilitzar aquest fenomen que està ocult", ja que l'augment de denúncies, afirma, no es deu a un increment dels casos, sinó que ara ja no queden amagats en el silenci. "No ens hem d'alarmar, ara hi ha més gent que detecta que han estat víctimes, la societat està més conscienciada", explica, influïts també per campanyes com el #MeToo.
Una de cada quatre nenes
Això, però, "és només la punta de l'iceberg", alerta Pilar Polo, psicològica i responsable de relacions institucionals de la fundació Vicki Bernadet, entitat que treballa en l'atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors. Segons estudis citats per la fundació, un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens de països europeus i de Nord-Amèrica pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys i el 60% no rebrà cap tipus d'ajuda.
La dificultat per detectar-los, però, és un dels principals problemes, així com tampoc no hi ha massa dades en l'àmbit català sobre els casos que s'arriben a conèixer. Les que encapçalen l'article les va facilitar el Departament d'Interior a la diputada de Ciutadans Elisabeth Valencia, a través d'una pregunta parlamentària. Els Mossos, en el seu web, només ofereixen dades desagregades de víctimes de violència sexual de fins a 10 anys per als anys 2017 i la primera meitat del 2018, per bé que només per a víctimes nenes -152 i 105, respectivament-, ja que s'ofreixen en l'apartat de violència masclista.
Mutilacions genitals i matrimonis forçats
La violència sexual, però, pot prendre diferents rostres, a banda dels abusos directes. Sobre pornografia o exhibicionisme, però, no hi ha dades publicades a Catalunya. Sí que n'hi ha, en canvi, per a matrimonis forçats: en van ser tres, el 2017, i quatre, el 2018, amb esposes menors d'edat, mentre que, per a majors d'edat, en van ser set i vuit, respectivament. Pel que fa a la mutilació genital femenina, a Catalunya, les xifres han caigut molt, dels 114 casos que el 2008 van arribar als Mossos a menys de 20 anuals, des del 2016. García, però, desconfia que hagi caigut tant aquesta praxi i apunta que "pot ser es treballi més en l'àmbit social i hi hagi menys casos greus que arriben a la policia".
CASOS DE MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA, A CATALUNYA, QUE HAN ARRIBAT ALS MOSSOS
En aquest sentit, "l'entorn familiar té molt de pes per detectar situació una estranya, un comportament del menor fora de l'habitual" que permeti investigar si hi ha res darrere com un abús sexual. Segons García, aquest senyal pot ser físic, com una picor o vermellor, o una actitud diferent: no voler anar amb un familiar o a l'escola, estar abstret de l'entorn, tenir un comportament diferents a l'habitual...
Assessorament a les escoles
De fet, Pilar Polo explica que, a la fundació, no s'ha incrementat tant el nombre de víctimes demanant assessorament, sinó que ara "moltes escoles truquen demanant assessorament i formació i taller per als nens". Busquen eines per detectar aquests possibles casos. "És molt important una mirada de prevenció i protecció cap a la infància, que els nens i les nenes sàpiguen que hi ha adults capaços d'escoltar-los", detalla la psicòloga, ja que "els nens saben que hi ha coses que es poden explicar i coses que no i, si s'han parlat abans d'aquests temes, poden afrontar-ho".
Els agressors, coincideix, són sobretot part de la família o un adult de l'entorn de confiança, ja sigui del veïnat o de l'escola, però "la majoria dels casos surten a l'edat adulta o ni s'expliquen". "Els agressors els diuen que els estimen, o no saben amb qui parlar o creuen que no se'l creurà", exposa, però aquest tancament pot provocar traumes a llarg termini. Si això no surt, alerta Polo, "acabes enfadat amb el món, rabiós, tens dificultats per viure amb plenitud, tot i que la magnitud depèn de l'entorn i capacitat de resiliència".
Malgrat que el delicte hagi prescrit si un adult denuncia abusos al cap d'anys, això pot tenir un efecte terapèutic i ajudar altres víctimes a actuar
Malgrat tot, si la denúncia arriba al cap de molts anys, el delicte pot haver prescrit. "Si ho expliques i no serveix de res, pot ser frustrant, però voldríem pensar que la denúncia pot ser terapèutica", reflexiona Polo, que afegeix que "fer-ho públic ajudaria molta gent", ja que serveix per situar a primera plana la problemàtica i pot animar d'altres a denunciar també. Ara, però, es tramita un projecte de llei perquè la prescripció d'aquests delictes no comenci fins que la víctima arribi als 30 anys, una modificació positiva, per bé que la psicòloga no entén perquè no s'eleva aquesta edat als 50 anys, ja que sovint apareixen víctimes quan en tenen més de 40.
Protocols específics
Per ara, l'administració catalana ha actualitzat les vies per actuar davant aquests casos, aprovant el juliol del 2017 un protocol marc d'actuacions contra els maltractaments a infants i adolescents, el qual, segons Polo, "és ambiciós, però s'ha de dotar de pressupost". Aquest protocol fa que els pediatres, serveis socials i la policia estiguin connectats per començar a investigar si es detecten possibles abusos sexuals a menors.
No hi ha una actuació diferenciada si la víctima té cinc anys o en té 17, explica Andrea García, però sí algunes especificitats. En el cas de menors de vuit anys, per exemple, els agents dels Mossos no prenen declaracions a l'infant, per evitar la revictimització i que no hagi d'explicar l'experiència davant la policia i, posteriorment, al jutjat. "Anem molt més en compte amb les diligències d'investigació", detalla la caporal, que concreta també que, en cas de tenir entre vuit i 12 anys, prendre declaracions tampoc no és recomanable, pensant en el benestar de la víctima.
| METODOLOGIA DE L'ANÀLISI |
|---|
| Les dades per a aquesta notícia han estat extretes d'una pregunta resposta parlamentària del Departament d'Interior a la diputada de Cs Elisabeth Valencia publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 3 d'agost de 2018. Altres dades sobre delictes sexuals patits per menors es poden consultar en l'apartat de dades obertes sobre violència masclista dels Mossos d'Esquadra. El web de la fundació Vicki Bernadet també ofereix informació i estadístiques sobre casos d'abusos sexuals a menors. |