29
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
6:57h
Amb una població que supera els 200.000 universitaris, cada any hi ha molts joves catalans que han de marxar de la seva localitat de residència per anar a estudiar en alguna de les vuit universitats de la demarcació de Barcelona. En molts casos, això implica un trasbals suplementari: buscar un allotjament accessible on residir mentre es cursen els estudis.
Sensible a aquesta realitat, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, promou dos programes –Barcelona Centre Universitari i Viure i Conviure- destinats a facilitar la cerca d’allotjament per a estudiants universitaris des d’un doble vessant que tingui en compte criteris d’accessibilitat i valors humans.
Barcelona Centre Universitari (BCU)
El Barcelona Centre Universitari (BCU) va néixer l’any 1997 amb la missió d’impulsar, coordinar i dirigir totes les accions i activitats que són considerades necessàries per promocionar Barcelona i la seva àrea metropolitana com un centre universitari internacional. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i les vuit universitats de la demarcació de Barcelona, el BCU té com a un dels seus objectius prioritaris proporcionar allotjament a estudiants, investigadors i professors universitaris mitjançant una central de reserves.
En aquest sentit, el BCU treballa amb diferents agències que ofereixen diverses tipologies d’allotjament per a estudiants des del compromís amb l’acompliment d’un seguit de bones pràctiques pel que fa a les condicions de l’habitatge. Entre aquestes, hi ha l’obligació que els allotjaments disposin de cèdula d’habitabilitat, siguin segurs, estiguin en bones condicions higièniques, tinguin wifi i estiguin moblats i equipats per entrar-hi a viure.
Tot i que la demanda majoritària d’allotjament prové de l’estranger, un 30% correspon tanmateix a estudiants de Catalunya i de la resta de l’Estat que volen instal·lar-se a Barcelona. Per a ells, el BCU proporciona habitacions des de 250 euros/mes fins a 600 euros/mes i pisos a partir de 380 euros/mes. Tenint en compte les agències col·laboradores, el BCU disposa en total d’una borsa de prop de 12.000 places per a estudiants,professors i investigadors estrangers.
La demanda d’allotjament augmenta considerablement durant els períodes corresponents a principi de curs i l’arribada d’Erasmus als mesos d’agost i setembre, i també al gener i febrer. Tenir la possibilitat de compartir pis amb estudiants d’arreu del món és sens dubte un dels grans al·licients d’aquest tipus d’allotjament.
Sensible a aquesta realitat, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, promou dos programes –Barcelona Centre Universitari i Viure i Conviure- destinats a facilitar la cerca d’allotjament per a estudiants universitaris des d’un doble vessant que tingui en compte criteris d’accessibilitat i valors humans.
Barcelona Centre Universitari (BCU)
El Barcelona Centre Universitari (BCU) va néixer l’any 1997 amb la missió d’impulsar, coordinar i dirigir totes les accions i activitats que són considerades necessàries per promocionar Barcelona i la seva àrea metropolitana com un centre universitari internacional. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i les vuit universitats de la demarcació de Barcelona, el BCU té com a un dels seus objectius prioritaris proporcionar allotjament a estudiants, investigadors i professors universitaris mitjançant una central de reserves.
En aquest sentit, el BCU treballa amb diferents agències que ofereixen diverses tipologies d’allotjament per a estudiants des del compromís amb l’acompliment d’un seguit de bones pràctiques pel que fa a les condicions de l’habitatge. Entre aquestes, hi ha l’obligació que els allotjaments disposin de cèdula d’habitabilitat, siguin segurs, estiguin en bones condicions higièniques, tinguin wifi i estiguin moblats i equipats per entrar-hi a viure.
La seu de Barcelona Centre Universitari. Foto: Generalitat de Catalunya
Tot i que la demanda majoritària d’allotjament prové de l’estranger, un 30% correspon tanmateix a estudiants de Catalunya i de la resta de l’Estat que volen instal·lar-se a Barcelona. Per a ells, el BCU proporciona habitacions des de 250 euros/mes fins a 600 euros/mes i pisos a partir de 380 euros/mes. Tenint en compte les agències col·laboradores, el BCU disposa en total d’una borsa de prop de 12.000 places per a estudiants,professors i investigadors estrangers.
La demanda d’allotjament augmenta considerablement durant els períodes corresponents a principi de curs i l’arribada d’Erasmus als mesos d’agost i setembre, i també al gener i febrer. Tenir la possibilitat de compartir pis amb estudiants d’arreu del món és sens dubte un dels grans al·licients d’aquest tipus d’allotjament.
Viure i conviure, una experiència intergeneracional
Més enllà de facilitar un allotjament per a estudiants, Viure i conviure és un programa que ofereix un valor afegit d’incalculable valor humà: la possibilitat de compartir pis amb persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat de companyia. Coordinat per la Fundació Roure i amb la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, aquesta iniciativa fomenta les relacions solidàries i intergeneracionals facilitant alternatives d’habitatge per a joves estudiants durant el curs acadèmic.
El programa fomenta un tipus d’intercanvi no lucratiu basat en la convivència entre dues generacions que, a causa dels canvis en les estructures familiars en els darrers temps, no sempre han tingut l’ocasió de conviure quotidianament. Es tracta, a més, d’un recurs molt accessible per als estudiants amb pocs recursos econòmics que busquin allotjament a Barcelona o rodalies. L’edat mitjana de les persones grans que hi participen és de més de 80 anys, mentre que el perfil majoritari dels estudiants correspon a persones de més de 20 anys.
Per poder formar part d’aquest programa les persones acollidores han de tenir més de 65 anys, viure soles i gaudir d’un estat físic i mental que els permeti desenvolupar les activitats diàries habituals de forma autònoma. També han de disposar d’un habitatge en bones condicions d’habitabilitat i higiene i estar disposades a compartir casa seva.
Pel que fa als estudiants, han de tenir menys de 35 anys, estar matriculats a una universitat i no tenir la seva residència a la mateixa ciutat on estudien. Com a intercanvi basat en principis solidaris i ètics, es demana als estudiants interessats una sèrie de compromisos com per exemple tenir disponibilitat de temps per a la convivència i una bona predisposició envers les persones grans. Tenen, també, el deure de passar un mínim de 6 nits a casa de la persona acollidora i fer-se càrrec de totes les despeses pròpies.
Un alt percentatge de participants en aquest programa, tant joves com avis i àvies, repeteixen l’experiència viscuda en anys anteriors.
Més enllà de facilitar un allotjament per a estudiants, Viure i conviure és un programa que ofereix un valor afegit d’incalculable valor humà: la possibilitat de compartir pis amb persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat de companyia. Coordinat per la Fundació Roure i amb la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, aquesta iniciativa fomenta les relacions solidàries i intergeneracionals facilitant alternatives d’habitatge per a joves estudiants durant el curs acadèmic.
El programa fomenta un tipus d’intercanvi no lucratiu basat en la convivència entre dues generacions que, a causa dels canvis en les estructures familiars en els darrers temps, no sempre han tingut l’ocasió de conviure quotidianament. Es tracta, a més, d’un recurs molt accessible per als estudiants amb pocs recursos econòmics que busquin allotjament a Barcelona o rodalies. L’edat mitjana de les persones grans que hi participen és de més de 80 anys, mentre que el perfil majoritari dels estudiants correspon a persones de més de 20 anys.
Per poder formar part d’aquest programa les persones acollidores han de tenir més de 65 anys, viure soles i gaudir d’un estat físic i mental que els permeti desenvolupar les activitats diàries habituals de forma autònoma. També han de disposar d’un habitatge en bones condicions d’habitabilitat i higiene i estar disposades a compartir casa seva.
Pel que fa als estudiants, han de tenir menys de 35 anys, estar matriculats a una universitat i no tenir la seva residència a la mateixa ciutat on estudien. Com a intercanvi basat en principis solidaris i ètics, es demana als estudiants interessats una sèrie de compromisos com per exemple tenir disponibilitat de temps per a la convivència i una bona predisposició envers les persones grans. Tenen, també, el deure de passar un mínim de 6 nits a casa de la persona acollidora i fer-se càrrec de totes les despeses pròpies.
Un alt percentatge de participants en aquest programa, tant joves com avis i àvies, repeteixen l’experiència viscuda en anys anteriors.
El programa Viure i conviure permet compartir pis amb persones grans. Foto: Generalitat de Catalunya