FILIPRIM

«No tenim vergonya», patrimoni de TV3

«És un programa entretingut i efectiu. El podrien mantenir indefinidament a la graella»

per NacióDigital, 25 de juliol de 2019 a les 10:45 |
Mònica Terribas, l'any 1990, al ''No tenim vergonya'' | ND
No tenim vergonya és el programa que TV3 emet aquests dies just abans del TN vespre. És una proposta valuosa. Per diversos motius. D’entrada perquè amb poc aconsegueix molt. Que no se m’entengui malament, "amb poc" vol dir "amb pocs recursos", ja que es nodreix íntegrament amb material d’arxiu de Televisió de Catalunya. Material, diguem-ne, una mica exòtic, amb pífies, ficades de pota, incorreccions polítiques, relliscades frikis, personatges estranys... I per què aconsegueix molt? Doncs perquè a l’espectador no li costa gens enganxar-s’hi. És la seva memòria sentimental la que estan excitant, els mecanismes del record, de la nostàlgia, de programes i personatges que formen part de l’imaginari particular de cadascú. Recordar-los anys després, en alguns casos molts anys després, és un exercici estimulant.

També és una proposta valuosa perquè dona fe una vegada més, és la prova fefaent, de com n’és d’impressionant el patrimoni audiovisual i cultural de l’arxiu de TVC. Cada dia ens ho demostra el compte de Twitter @arxiuTV3CR a qui haurien de fer un monument. I també és una proposta valuosa perquè l’excavació arqueològica que proposa està feta amb gràcia, la selecció dels materials és imaginativa i no té un la sensació d’estar veient un poti-poti, un simple contenidor d’imatges més o menys gracioses. Grinyola potser una mica tenir tan clar que la idea general que governa el programa és la mateixa que la dels famosos Cachitos de Televisió Espanyola. La inspiració –rètols sobreimpressionats inclosos- és més que evident.



En un dels capítols més recents vam rememorar per exemple una de les mítiques cròniques del gran Julià Peiró al Telenotícies Migdia. Era d’un concurs de bellesa i una periodista del programa s’encarregava de posar de manifest que els comentaris de Peiró no passarien avui en dia cap examen de correcció política. De fet, molts estaven molt fora de lloc i abraçaven un sexisme evidentíssim. Evidenciava com han canviat els temps. Llavors que Peiró es referís a les noies participants al concurs com a "nenes" no hauria escandalitzat quasi ningú. Tenia realment gràcia la troballa. Vam veure també Mònica Terribas exercint de reportera de La vida en un xip i intentant pujar a lloms d’un búfal. Rocío Jurado cantant a ple pulmó convidada per Julia Otero a La columna. Tatxo Benet, avui una de les potes de Mediapro i col·leccionista d’art censurat, explicant l’odissea d’un senyor que va decidir sortir a navegar a bord d’una paella gegant (!!!???). I un debat del fantàstic debat futbolístic 100% futbol -comandat pel saber fer i el bon humor de Pere Escobar- en què un grup d’il·lustres pericos s’empatollaven en una encesa discussió.

No tenim vergonya és un programa entretingut i efectiu. El podrien mantenir indefinidament a la graella. De material en tenen de sobres. No cal que ho traslladin a la matinada ni res d’això. Feu-ne píndoles, per exemple. O, encara més, decidiu-vos a editar en DVD –en edicions limitades- alguns d’aquests continguts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació