empresaris

Faus s'estrena al capdavant del Cercle: «Sempre serem contraris a ruptures unilaterals»

El nou president de l'entitat ha estat elegit sense oposició i afirma que l'independentisme "ha de formar part de la solució"

per Pep Martí , 24 de juliol de 2019 a les 20:00 |
Faus i Brugera, aquest dimecres | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Javier Faus s'ha estrenat aquest dimecres com a nou president del Cercle d'Economia. Ho ha fet amb un discurs en què ha avançat algunes de les iniciatives que vol engegar. Ha centrat la seva intervenció en les tres grans carpetes sobre les quals el Cercle vol influir: el futur del projecte europeu, el lideratge de Barcelona i el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol. Sobre aquest últim aspecte, s'ha mostrat molt clar i ha enunciat els punts centrals del que serà a partir d'ara el missatge de l'entitat. En aquest sentit, ha defensat: "Sempre serem contraris a ruptures unilaterals i contràries a la llei".

Alhora, fidel a la posició de tercera via de l'entitat, Faus ha assegurat que "l'statu quo no és la solució". El nou president del Cercle ha explicitat que l'independentisme és "un factor estructural de Catalunya" i que, per tant, "haurà de ser present i formar part de la solució com a interlocutor rellevant". 


El nou líder de l'entitat ha explicat que vol fer de la cocapitalitat de Barcelona una altra de les seves idees centrals, així com de reclamar "una nova estructura de poder a Espanya". Faus ha criticat "l’obsessió per concentrar en un mateix lloc tots els poders, públics i privats", cosa que "no beneficia a l’hora de trobar una sortida al conflicte". Entre els canvis que ha anunciat hi ha el trasllat de les jornades anuals de l'entitat -que es fan ara a Sitges- a Barcelona.   

Un president representatiu del nou capitalisme


El Cercle d'Economia ha celebrat aquest dimecres eleccions per elegir la seva nova junta. En aquest cas, no hi ha hagut emoció. Javier Faus era l'únic candidat a president, amb una junta renovada, i succeeix Juan José Brugera (Inmobiliaria Colonial). Però el canvi té molt de simbòlic. Un nom vinculat al que podríem anomenar el nou diner i els fons d'inversió (Meridia Capital) arriba a la presidència d'una entitat on han tingut un gran pes noms de la burgesia industrial, sagues com la dels Carulla, els Puig o els Soldevila.

Faus era l'únic candidat per assumir la presidència del Cercle, posició en la qual agafa el relleu de Juan José Brugera (Colonial)

Per la presidència del Cercle també hi han passat acadèmics de prestigi (com Anton Costas) o com el president sortint, Brugera, un patró de l'economia amb inquietuds culturals reconegudes (és un gran amant de l'art ortodox).

Un major lideratge social?    

Faus continuarà la línia tradicional del Cercle, que sempre ha volgut ser molt més que un club d'empresaris. El nou president ha insistit en les reunions mantingudes amb els socis aquest mes en la necessitat de reforçar la participació de la massa social i reforçar la influència del Cercle. Li preocupen la tensió política i la pèrdua de pes econòmic de Barcelona respecte a Madrid. 

En les jornades del Cercle a Sitges del maig passat, Faus va causar bona sensació. Va fer una intervenció en què va afirmar que la marxa d'empreses s'havia de revertir, però que tenia un impacte menor per les noves dinàmiques de l'economia. Va explicar que la recentralització és un corrent de fons que ve de la dictadura i ha estat continuada per tots els governs de la democràcia. 

Un observador del Cercle qualifica Faus de "catalanista no independentista i antimadridista", recordant que va ser vicepresident econòmic del Barça; allà va tenir un xoc amb Messi per la renovació

Un observador del Cercle qualifica Faus de "catalanista no independentista i antimadridista", recordant que va ser vicepresident econòmic del Barça. On va tenir, per cert, un xoc amb Messi al qüestionar una renovació del futbolista cada any.  En el que tothom està d'acord és en l'ambició de Faus per incidir en el discurs social. Caldrà veure com i quins posicionaments adoptarà l'entitat sobre el conflicte a Catalunya.

Alguns coneixedors del Cercle es pregunten si ara l'entitat faria un document d'opinió com el que va fer públic el febrer del 2013 -sent president l'exministre del PP Josep Piqué!- en què reclamava un referèndum a Catalunya. Això sí, "dins del marc legal". 

Entren Lassalle i Amat, surten Ramoneda i Culla        

Faus ha renovat la seva junta, on hi seran deu homes i deu dones. Entre els pesos pesants, el president de CaixaBank, Jordi Gual, i el de Seat, Luca de Meo, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, així com Marc Puig, amb molt de pes a la casa. Entren figures com el filòleg i analista polític Jordi Amat i l'exsecretari d'Estat amb el PP José María Lassalle. Surten perfils també sòlids com el filòsof Josep Ramoneda -sens dubte, "l'ala esquerra" de la junta fins ara- i l'historiador Joan B. Culla, el vincle amb el sobiranisme. 

A la junta de Faus hi haurà deu homes i deu dones, amb incorporacions com Jordi Gual (La Caixa) i Luca de Meo (Seat)

Al Cercle no hi ha hagut mai eleccions disputades. Regeix un sistema pel qual es consensuen les candidatures i es busca una llista diversa dins del que és el ventall ideològic de l'entitat, caracteritzat per la moderació i un liberalisme en sentit ampli. Cada president ho és només durant un mandat de tres anys i després ha de cedir el càrrec. En alguns casos, hi ha hagut algun president que ha gaudit d'un segon mandat anys després.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació