Iceta ofereix a Torra negociar els pressupostos catalans per al 2020

El líder del PSC exigeix una renúncia explícita a la unilateralitat per "no perseverar en l'error" i el president sosté que cal arribar a "pactes d'estat" perquè el país "ho necessita"

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant el ple sobre la
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant el ple sobre la | Govern
24 de juliol del 2019
Actualitzat a les 20:09h
Moviment de fons al Parlament en plena investidura de Pedro Sánchez a Madrid. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, s'ha ofert al president de la Generalitat, Quim Torra, per negociar els pressupostos de la Generalitat per al 2020. "Cal que el Govern presenti el projecte de pressupostos i el de mesures fiscals i financeres. Volem que ho faci abans que acabi octubre. Si vostès volen, estem disposats a parlar-me", ha assegurat Iceta al final de la intervenció en el debat sobre la "Catalunya real". Torra ha apuntat la "necessitat" d'arribar a "pactes d'estat", però no ha valorat explíticament l'oferta.

Es tracta d'un missatge rellevant per part d'Iceta, tenint en compte que els socialistes, fins ara, han marcat distàncies amb l'executiu i no entrat en l'equació, durant tota la legislatura, pel que fa als grans pactes. El vicepresident Pere Aragonès, encarregat de redactar el projecte i de negociar-lo amb els grups, encetarà en les properes setmanes els contactes -que es reprendran al setembre- amb els grups interessats per tal d'aprovar els comptes per a l'any vinent. Els del 2019 no van ser ni presentats.

La setmana passada, davant la crisi viscuda entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC pels pactes postelectorals, el Govern va situar com a prioritat tirar endavant els comptes i, de passada, evitar les eleccions anticipades. En aquests termes es va expressar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. En els últims cinc anys només s'han aprovat dos pressupostos: els del 2015 i els del 2017, que encara estan vigents a través dels mecanismes de pròrroga que estan en marxa.


Torra s'ha dirigit directament als comuns per lamentar que no hi hagués un acord per l'any passat, i després ha centrat el discurs en la CUP per demanar que la sentència del Tribunal Suprem sigui un "punt d'inflexió" per a l'independentisme. En resposta al PP, el president ha negat que hi hagi un problema de convivència. "Qui el té és l'Estat, on han aparegut forces feixistes. Això sí que és un problema greu", ha apuntat el dirigent independentista en referència als pactes de PP, Ciutadans i Vox.

Xoc amb Ciutadans

El debat impulsat per Ciutadans al Parlament sobre l'anomenada "Catalunya real" ha motivat un xoc entre el president de la Generalitat i la formació taronja. Torra ha acusat Cs de "violentar la diversitat, la pluralitat i la convivència" i de buscar rèdits a l'"enfrontament" entre catalans. Davant aquest diagnòstic, el president català ha defensat el projecte sobiranista i ha argumentat que la independència és la "manera de resoldre els problemes de la Catalunya real". També ha fet una crida a tots els partits a denunciar les "deslleialtats" de l'Estat, entre les quals el dèficit fiscal.

Torra, que ha lamentat el to agre de la diputada Lorena Roldán en la seva exposició inicial, ha exhibit la bona marxa de l'economia catalana i ha recalcat que si el Govern, i el conjunt del país, acumula dificultats per desplegar objectius també s'explica per la falta de compromís de l'Estat. Ha posat d'exemple el continuat dèficit fiscal que pateix Catalunya, ja sigui amb governs del PP o del PSOE. El president ha raonat que l'autonomia s'ha vist insuficient com a eina per permetre el pas endavant que vol fer Catalunya i afrontar els "reptes globals" als quals s'enfronta, des del canvi climàtic i fins a les migracions, passant pel despoblament rural o la robotització del mercat de treball.

El dirigent independentista ha assenyalat que la Generalitat està complint amb la regla de despesa tot i els desajustos en el model de finançament. Entre els greuges, Torra a citat els 28.000 milions d'euros de dèficit inversor detectats per Foment del Treball -poc sospitosa de simpatitzar amb l'independentisme- o bé el sobrecost energètic que pateixen 3.200 empreses catalanes. "L'economia funciona malgrat la deslleialtat de l'Estat", ha assenyalat. L'atur, ha diagnosticat, ha baixat 13 punts en els últims set anys, mentre que les exportacions ja aporten 71.000 milions a l'economia.
El president català no s'ha estalviat retrets a Ciutadans pel to mostrat en el debat. A la diputada Roldán li ha demanat que no dubti del seu compromís per empatitzar amb els pacients de càncer i dotar de recursos la lluita contra la malaltia. Fins i tot s'ha permès el detall de citar Aitor Esteban, del PNB, que dimarts al debat d'investidura al Congrés va definir Albert Rivera com el cap d'una "banda de mariachis". "Vostè és ara la cap aquí dela banda de mariachis i, a més, porta barretina", ha dit a la dirigent de Ciutadans, que l'any 2013 va assistir a la Via Catalana organitzada per ANC i Òmnium.

Bateria de retrets de Ciutadans a l'independentisme

Lorena Roldán, favorita per ser candidata de Ciutadans a les properes eleccions catalanes, s'ha estrenat en un debat amb profunditat al Parlament com a substituta d'Inés Arrimadas, la seva font d'inspiració. El partit taronja va forçar la celebració d'una sessió "sobre les propostes per a la Catalunya real", que la mesa va situar en l'últim ple previ a les vacances d'estiu. Roldán ha amagat amb centrar el discurs en les polítiques socials, a les quals el Govern arriba "tard i malament" -especialment en el cas dels menors no acompanyats, segons la diputada-, però ràpidament ha apuntat que el llaç groc "no servirà com a bena per tapar la realitat". La prioritat, "en lloc de les famílies", és la "propaganda separatista" i els "sueldazos" que cobren els "endollats del procés".

"Només tenen com a prioritat fer el mateix mal" que la tardor del 2017, ha apuntat la dirigent de la formació taronja, que ha denunciat la "campanya de boicot" de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) sobre consum estratègic. "Tenen un seriós problema amb la llibertat", ha apuntat Roldán, segons la qual parlar en castellà és "antinatural" per al president de la Generalitat, Quim Torra, de qui ha demanat la dimissió. El discurs de la diputada ha anat virant de les polítiques socials cap al procés, també les qüestions judicials: Roldán ha celebrat el pas del president pels jutjats -pel cas de desobediència del llaç groc- i ha carregat contra el fet de tenir un conseller d'Interior, Miquel Buch, que està investigat per cedir locals l'1-O.

"Tenen un seriós problema amb la llibertat", assenyala Roldán, que veu l'independentisme centrat en "destruir la marca Catalunya"

La dirigent del partit taronja no ha trigat ni tan sols un quart d'hora a parlar dels "xiringuitos" independentistes, especialment les delegacions a l'exterior. "No sé si el senyor [Alfred Bosch] gestiona les oficines o porta una empresa de treball temporal per a fugats de la justícia", ha apuntat Roldán. "Vostès estan entestats en destruir la marca Catalunya, però només els interessa el procés", ha assegurat, al mateix temps que ha carregat contra "l'ús del llaç groc fins i tot en les festes de poble".

Llengua i mitjans

"Vostès són els enemics de la llibertat", ha reiterat Roldán, que ha acusat l'independentisme d'haver "eradicat el castellà de les aules". Ha denunciat el model "monolingüe obsolet" que hi ha a Catalunya -segons ella-, i ha lamentat "l'espionatge" de Plataforma per la Llengua i de TV3 a l'hora d'analitzar quin idioma es parla als patis d'escola. A l'hora de demanar més recursos per a educació i sanitat, ha demanat als conseller que paguin "de la seva butxaca" els viatges per visitar presos i exiliats.