Investidura: de la batalla pel relat a la negociació contrarellotge

En aquesta negociació hi ha poc joc subterrani. Tot s'assembla molt al que és. Pedro Sánchez vol ser president del govern espanyol sense pagar un cost massa elevat. Assumeix el risc d'una repetició electoral perquè, pensa ell, l'altre actor en joc, Unides Podem, encara hi té més a perdre. La voluntat, però, és salvar la situació. Només 124 diputats, els del PSOE i el regionalista càntabre, li han fet confiança en la primera, i fracassada, votació del debat d'investidura.

Per dijous li calen els vots a favor del grup de Pablo Iglesias, que s'ha abstingut com un gest de "bona voluntat" decidit a darrera hora, i com a mínim l'abstenció de l'enutjada ERC, que ha votat que no. Han estat 170 negatives i 52 abstencions. Falten per computar quatre vots, els d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, que tampoc hi seran dijous. Malgrat la mà estesa que, des de Lledoners, han defensat els quatre presos, la duresa de Sánchez amb l'independentisme explica el sentit del vot dels seus companys. Junts per Catalunya (JxCat), com ERC, ha votat que no. Però dijous pot ser diferent perquè la unitat estratègica de l'independentisme ni hi és ni se l'espera.

Calvo, negociadora amb mal currículum

Al migdia, acabat el ple i la votació, Pedro Sánchez ha dinat a la cambra baixa amb el seu equip de confiança i amb Carmen Calvo, que per ara no compta les seves negociacions per èxits tal com expliquen els seus tractes amb el Vaticà per exhumar Franco i la polèmica del relator. Han acordat que la vicepresidenta, que desplega una intensa agenda mediàtica per guanyar el relat de qui seria culpable d'una hipotètica repetició, truqués a Pablo Echenique, l'interlocutor de Podem, per tornar a parlar.

Els anticapitalistes van obtenir la meitat dels vots del PSOE el 28-A i, un cop han sacrificat al seu líder, pretenen un pes en proporció al govern. Sánchez, pressionat per l'establishment, les institucions europees i els seus barons, no en vol ni sentir a parlar. I ell no és, precisament, un paladí dels governs d'esquerres malgrat que va fer aquest paper quan Susana Díaz, la vella guàrdia socialista i el grup Prisa el van apartar de la secretaria general del partit perquè no volia abstenir-se i facilitar la investidura de Mariano Rajoy la tardor de 2016.

Iglesias vol esgarrapar més de dos ministeris però les eleccions en un context de crisi interna i amb Errejón fent moviments el poden fulminar

És precisament el que, sense fe, ell demana ara a la dreta. Sap que no li serà concedit però ho fa per carregar-se de raons i abaratir el cost d'imatge dels vots que puguin arribar des de l'esquerra -ERC o Bildu-. Poca cosa se n'ha sabut -perquè les informacions són molt confuses als passadissos del Congrés i ningú confirma l'existència d'ofertes per escrit- de què ha proposat el PSOE a Podem. Però és del tot insuficient per a Iglesias. Aquest dimarts s'assegurava que una vicepresidència simbòlica i competències en temes com ara habitatge -sense capacitat reguladora- o joventut, a més de presència en empreses públiques. No és gaire poder, però suposa un bon refugi per un partit en crisi i que acaba de perdre l'ajuntament de Madrid.

La Zarzuela vol que ho intenti de nou

El partit lila ambiciona cinc ministeris, però haurà de cedir perquè la perspectiva d'unes noves eleccions amb una important fractura interna i Iñigo Errejón animant un moviment amb incidència a Catalunya o Andalusia -a més de Madrid- que intenti reconnectar amb l'esperit del 15-M pot fulminar Iglesias.

Els negociadors a una banda i l'altra no abandonen l'optimisme i aquesta nit, la de dimarts a dimecres, serà llarga. Dimecres al matí hi ha executiva del PSOE i Sánchez haurà de portar un acord o bé demanar carta blanca per negociar els serrells restants. D'alguna forma haurà de gestionar també la promesa de consultar a les bases els pactes postelectorals. Si tampoc hi ha investidura dijous, la crispació pujarà i Sánchez haurà de decidir si opta a un segon debat d'investidura al setembre o deixa que venci el termini de dos mesos per a la convocatòria automàtica d'eleccions. Fonts socialistes expliquen a NacióDigital que ell preferiria anar directe a eleccions però que la pressió de la Casa Reial per evitar uns nous comicis -i la inestabilitat i incertesa que comporten- és important.

Menys bruixots i més contingut

Fins ara Iván Redondo, cap de gabinet de Sánchez i que havia treballat com a assessor per polítics del PP com Xavier García Albiol, i l'argentí Pablo Gentili, principal assessor d'Iglesias, apareixen com els grans responsables del bloqueig. Són arquitectes de la política de comunicació i per això els dos líders de l'esquerra han posat, per ara i singularment al debat de dilluns, tots els esforços en guanyar la batalla del relat. Ara passen a segon pla. Un cop Sánchez s'ha resignat a que, malgrat tenir 40 escons més que quan va guanyar la moció de censura contra Rajoy, no podrà seguir governant en solitari caldrà veure en quins punts cedeix amb Podem. És la negociació real.

El to de Sánchez ha estat molt diferent amb ERC i amb JxCat malgrat que els dos han votat que no. Si més no, aquest dimarts

El debat d'aquest matí a l'hemicicle també ha deixat clar cap a on mira -o cap a on no li queda més remei que mirar- Sánchez a l'hora de completar majories. El PNB vol, com fa amb tots els governs, ser un aliat estable i previsible. El mateix desplega Compromís. I, malgrat que ja avui esperava una abstenció -fins i tot l'ha donada per feta durant el debat després de sentir Gabriel Rufián i escoltar el que va dir dilluns Pere Aragonès-, ha tingut paraules amables amb ERC, que facilitarà la investidura si el pacte amb Podem prospera.

El 'nou Rufián' i el càstig a Borràs

El nou Rufián, que per ara convenç més a Madrid que a les xarxes independentistes, li demanava responsabilitat, estar a l'alçada del moment històric i atendre les posicions majoritàries de la societat catalana, que se situen més en el referèndum que no pas en la DUI de la qual ERC ha passat pàgina. Sánchez tampoc ho vol. Estatut i gràcies. I si es va més enllà, 155. De tornar a la cimera de Pedralbes, ni rastre. Sánchez sap que a JxCat s'imposen, per ara, els que no volen col·laborar-hi malgrat que la formació hagi tancat pactes amb els seus a la Diputació de Barcelona i ajuntaments i consells comarcals. Ha castigat Laura Borràs on més mal li podia fer: li ha recordat que l'antipolítica l'ancora en la irrellevància. Ella no s'ha arronsat.

Sánchez diu, en canvi, que ell no fa "antipolítica" però per ara intenta fer com si, en lloc de 123 escons en tingués 223. En les hores vinents decidirà fins on duu el pols amb Iglesias mentre la dreta, que difícilment tornarà a caure en l'error de la fragmentació a les províncies petites, esmola eines.