Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

empresaris

Javier Faus agafa el timó del Cercle d'Economia

L'entitat, controlada fins ara per noms de la burgesia industrial com els Carulla, els Puig o els Soldevila, cedeix el lideratge a un exponent del nou diner i els fons d'inversió (Meridia Capital)

per Pep Martí , 24 de juliol de 2019 a les 07:35 |
Javier Faus serà elegit avui president del Cercle. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Cercle d'Economia celebra aquest dimecres eleccions per elegir la seva nova junta. En aquest cas, no hi ha emoció. Javier Faus és l'únic candidat a president, amb una junta renovada, i succeirà Juan José Brugera (Inmobiliaria Colonial). Però el canvi té molt de simbòlic. Un nom vinculat al que podríem anomenar el nou diner i els fons d'inversió (Meridia Capital) arriba a la presidència d'una entitat on han tingut un gran pes noms de la burgesia industrial, sagues com la dels Carulla, els Puig o els Soldevila. Per la presidència del Cercle també hi han passat acadèmics de prestigi (com Anton Costas) o com el president sortint, Brugera, un patró de l'economia amb inquietuds culturals reconegudes (és un gran amant de l'art ortodox).

Un major lideratge social?    


Faus continuarà la línia tradicional del Cercle, que sempre ha volgut ser molt més que un club d'empresaris. El nou president  ha insistit en les reunions mantingudes amb els socis aquest mes en la necessitat de reforçar la participació de la massa social i reforçar la influència del Cercle. Li preocupen la tensió política i la pèrdua de pes econòmic de Barcelona respecte a Madrid. 

En les jornades del Cercle a Sitges del maig passat, Faus va causar bona sensació. Va fer una intervenció en què va afirmar que la marxa d'empreses s'havia de revertir, però que tenia un impacte menor per les noves dinàmiques de l'economia. Va explicar que la recentralització és un corrent de fons que ve de la dictadura i ha estat continuada per tots els governs de la democràcia. 


Un observador del Cercle qualifica Faus de "catalanista no independentista i antimadridista", recordant que va ser vicepresident econòmic del Barça. On va tenir, per cert, un xoc amb Messi al qüestionar una renovació del futbolista cada any.  En el que tothom està d'acord és en l'ambició de Faus per incidir en el discurs social. Caldrà veure com i quins posicionaments adoptarà l'entitat sobre el conflicte a Catalunya.
Alguns coneixedors del Cercle es pregunten si ara l'entitat faria un document d'opinió com el que va fer públic el febrer del 2013 -sent president l'exministre del PP Josep Piqué!- en què reclamava un referèndum a Catalunya. Això sí, "dins del marc legal". 


Entren Lassalle i Amat, surten Ramoneda i Culla        

Faus ha renovat la seva junta, on hi seran deu home si deu dones. Entre els pesos pesants, el president de CaixaBank, Jordi Gual, i el de Seat, Luca de Meo, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, així com Marc Puig, amb molt de pes a la casa. Entren figures com el filòleg i analista polític Jordi Amat i l'exsecretari d'Estat amb el PP José María Lassalle. Surten perfils també sòlids com el filòsof Josep Ramoneda -sens dubte, "l'ala esquerra" de la junta fins ara- i l'historiador Joan B. Culla, el vincle amb el sobiranisme. 

Al Cercle no hi ha hagut mai eleccions disputades. Regeix un sistema pel qual es consensuen les candidatures i es busca una llista diversa dins del que és el ventall ideològic de l'entitat, caracteritzat per la moderació i un liberalisme en sentit ampli. Cada president ho és només durant un mandat de tres anys i després ha de cedir el càrrec. En alguns casos, hi ha hagut algun president que ha gaudit d'un segon mandat anys després.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació