23
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
20:02h
Hi ha moviments en el món de l'unionisme civil. El sector més dur ha iniciat una estratègia d'apropament entre diverses organitzacions, entre elles Tabàrnia, D'Espanya i Catalans, i Empresaris de Catalunya, per mirar d'aixoplugar-se en una plataforma unitària. L'operació neix de la discrepància envers la línia que s'ha anat imposant a Societat Civil Catalana (SCC), que de lluny ha estat i continua sent la més representativa d'aquest espai.
Societat Civil Catalana és, de totes les sigles de l'univers unionista, la més sensible a l'evolució política del procés i als posicionaments dels diversos partits constitucionalistes. És l'entitat que més ha mogut les seves posicions des del moment crucial de la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy. Després, a mesura que s'allunyava l'escenari d'un nou xoc frontal entre la Generalitat i l'Estat, Societat Civil anava moderant el seu discurs. Els mesos recents, des de SCC, el president Josep Ramon Bosch havia arribat a pronunciar-se en favor d'un indult en cas de sentència als dirigents sobiranistes. Una actitud que va fer que va desfermat fortes crítiques dins i fora de l'entitat.
L'arribada de Fernando Sánchez Costa a la presidència de Societat Civil Catalana no ha canviat aquest distanciament dels sectors més recalcitrants respecte la que ha estat l'associació mare de l'unionisme civil. El nou president -exdiputat del PP- vol seguir la línia no-frontista del seu predecessor i fer un discurs que sigui vist com a més propositiu que polaritzador.
Aquests moviments no són d'ara. Vist des de fora, el bloc constitucionalista és un tot uniforme. Enfocat més de prop, és un univers ple de contradiccions i sensibilitats en pugna, algunes molt evidents. En el si de Societat Civil, a finals de l'any passat es va produir una escissió de la branca juvenil, que va donar lloc al naixement del grup S'ha acabat. Va ser aquest nucli el que va protagonitzar uns incidents al campus de la UAB en l'inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles, amb la presència de Cayetana Álvarez de Toledo.
Les relacions complexes amb el PP català
En aquest intent d'aplegar l'ala dura de l'unionisme al marge de SCC hi pot jugar un paper determinant Josep Bou, actual regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona i provinent precisament d'aquest segment de l'antisobiranisme civil. Bou va ser president d'Empresaris de Catalunya i el seu fitxatge va pretendre atreure sectors unionistes aliens al PP. De fet, ell manté la seva condició d'independent. En la seva actuació amb el teixit associatiu unionista, Bou es mou completament al marge de l'organització del PP.
La direcció d'Alejandro Fernández es contemplen amb "respecte i distància" aquests moviments, segons fonts del partit. El magma unionista té les seves complexitats i no es vol entrar en el laberint de les diverses sigles de l'espanyolisme. El partit, a més, té una magnífica relació amb Sánchez Costa i no vol posar en risc la bona sintonia amb Societat Civil Catalana.
Societat Civil Catalana és, de totes les sigles de l'univers unionista, la més sensible a l'evolució política del procés i als posicionaments dels diversos partits constitucionalistes. És l'entitat que més ha mogut les seves posicions des del moment crucial de la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy. Després, a mesura que s'allunyava l'escenari d'un nou xoc frontal entre la Generalitat i l'Estat, Societat Civil anava moderant el seu discurs. Els mesos recents, des de SCC, el president Josep Ramon Bosch havia arribat a pronunciar-se en favor d'un indult en cas de sentència als dirigents sobiranistes. Una actitud que va fer que va desfermat fortes crítiques dins i fora de l'entitat.
L'arribada de Fernando Sánchez Costa a la presidència de Societat Civil Catalana no ha canviat aquest distanciament dels sectors més recalcitrants respecte la que ha estat l'associació mare de l'unionisme civil. El nou president -exdiputat del PP- vol seguir la línia no-frontista del seu predecessor i fer un discurs que sigui vist com a més propositiu que polaritzador.
Aquests moviments no són d'ara. Vist des de fora, el bloc constitucionalista és un tot uniforme. Enfocat més de prop, és un univers ple de contradiccions i sensibilitats en pugna, algunes molt evidents. En el si de Societat Civil, a finals de l'any passat es va produir una escissió de la branca juvenil, que va donar lloc al naixement del grup S'ha acabat. Va ser aquest nucli el que va protagonitzar uns incidents al campus de la UAB en l'inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles, amb la presència de Cayetana Álvarez de Toledo.
Les relacions complexes amb el PP català
En aquest intent d'aplegar l'ala dura de l'unionisme al marge de SCC hi pot jugar un paper determinant Josep Bou, actual regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona i provinent precisament d'aquest segment de l'antisobiranisme civil. Bou va ser president d'Empresaris de Catalunya i el seu fitxatge va pretendre atreure sectors unionistes aliens al PP. De fet, ell manté la seva condició d'independent. En la seva actuació amb el teixit associatiu unionista, Bou es mou completament al marge de l'organització del PP.
La direcció d'Alejandro Fernández es contemplen amb "respecte i distància" aquests moviments, segons fonts del partit. El magma unionista té les seves complexitats i no es vol entrar en el laberint de les diverses sigles de l'espanyolisme. El partit, a més, té una magnífica relació amb Sánchez Costa i no vol posar en risc la bona sintonia amb Societat Civil Catalana.