Només un de cada tres catalans creu que Sánchez és d'esquerres

Pedro Sánchez no és un candidat d'esquerres. O almenys això és que opinen els catalans, segones les dades del baròmetre post-electoral de les eleccions estatals, fet públic fa dues setmanes. El sondeig posa de manifest la diferent percepció del líder del PSOE a Catalunya i a la resta de l'Estat. El conjunt dels enquestats el situa, en un 51,5% de les respostes, entre l'1 i el 4 d'una escala ideològica en què 1 seria màxim d'esquerres i 10 màxim de dretes. En canvi, només poc més d'un terç dels catalans -un 34,8%- l'ubica en l'esquerra o el centre-esquerra.

En canvi, un 30,9% dels enquestats a Catalunya situen Sánchez en el 5, la nota comunament entesa com el centre -tècnicament, ho seria el 5,5-, i fins a un 18,3%, en posicions de centre-dreta o dreta. El decantament és encara més clar en el cas dels votants independentistes al Congrés, que creuen en major mesura que el president en funcions és de dretes que no pas d'esquerres. Entre els electors d'ERC, un 21,5% el situa a l'esquerra, un 42,3% al centre, i un 29,1% a la dreta. En el cas del votant de JxCat, els percentatges són del 27,8%, el 29,2% i el 38,9%, respectivament. Un de cada quatre electors de la candidatura de Jordi Sànchez, per tant, creu que el líder del PSOE és de dretes -la mostra de votants de JxCat, però, és reduïda i el marge d'error, per tant, ampli.

Malgrat tot, Sánchez és clarament el candidat preferit per un gruix dels catalans i, a més, amb una tendència ascendent. En els darrers baròmetres del CIS, un 39% situa el candidat socialista com l'opció prioritària per encapçalar la Moncloa, uns 12 punts més del que ho feien a finals del 2018, mentre que Pablo Iglesias assoleix un suport que ronda el 20%, en funció de l'enquesta. Un de cada quatre catalans, però, no vol que cap dels candidats a presidir el govern espanyol -incloent també els de dretes o altres opcions- aconsegueixi el càrrec.
 
En canvi, les prioritats entre els votants independentistes són diferents. Si es tenen en compte els electors d'ERC i JxCat -o els que declaraven que volien donar-los suport, abans de les estatals-, cap candidat els fa el pes i, en primera opció, un 35,1% afirma que no vol que cap dels candidats sigui president. En segona opció, un 29,7% optaria per Iglesias i tan sols un 19,9% voldria Sánchez. La que seria l'opció més similar a bloquejar la investidura, per tant, seria l'aposta preferia, tot i que amb poc menys d'un terç dels suports -i no es pot inferir que sigui la prioritat, si la pregunta fos binària entre un "sí" i un "no" al líder del PSOE.

Malgrat tot, aquesta no era l'aposta independentista els mesos anteriors. L'escenari és molt similar al que hi havia des de finals del 2018 fins al febrer, amb Iglesias per davant de Sánchez, tot i que sense cap preferit al capdavant. Llavors, però, potser per la por a un tripartit de dretes, el candidat socialista es va disparar fins fregar el 40% de suports com a president. Superat l'espantall de dretes, però, l'escepticisme cap a qualsevol candidat o la preferència per Iglesias, en segon lloc, es torna a imposar.
 
La valoració de Sánchez durant aquests mesos no ha variat massa. Des de l'octubre passat, ha millorat lleugerament del 4,4 al 4,8, entre els catalans, segons el CIS, i del 4,2 al 4,8, pel que fa a tots els enquestats de l'Estat. Amb alt-i-baixos -que segurament es poden explicar pels marges d'error-, els votants d'ERC i JxCat no han variat massa durant aquest període la percepció respecte el líder del PSOE, fet que reforçaria la hipòtesi conforma la preferència per la seva candidatura durant els mesos de març i abril seria més aviat com a mal menor contra el tripartit de dretes.
 
 

METODOLOGIA DE L'ANÀLISI

Totes les dades de l'anàlisi s'han extret del web del CIS, tant pel que fa als avançaments de resultats com dels baròmetres ja penjats complets. Tant la preferència per a presidir el govern espanyol com la puntuació de Sánchez són preguntes habituals en els baròmetres i, per tant, s'han pogut extreure de diferents baròmetres per veure'n l'evolució, en ocasions usant la pròpia eina d'anàlisi en línia del web del CIS, per filtrar resultats per territori o electorat. La ubicació ideològica de Sánchez, en canvi, era només una pregunta de l'enquesta post-electoral. En aquest cas, s'ha considerat d'esquerres la puntuació entre l'1 i el 4, el 5 com a centre, i entre el 6 i el 10 com a dretes. Per ser precisos, el punt mig seria el 5,5, però igualment s'ha mantingut el 5 com a "centre polític" perquè així es considera popularment, en cas de pregunta espontània. Per saber la preferència com a president de l'independentisme, s'han sumat les respostes dels votants d'ERC i dels de JxCat -fet que permetia minimitzar també els amplis marges d'error de l'electorat d'aquest partit, a causa de la mostra petita que representa-. Igualment, en totes les preguntes, l'electorat dels dos partits s'ha creuat per intenció de vot, fins a les eleccions del 28 d'abril, i per record de vot, en els baròmetres posteriors, per obtenir mostres més homogènies -el record de vot del 2016 era massa llunyà-.