Sánchez s'ho juga tot a una investidura «low cost»

Ni Unides Podem ni els independentistes catalans han sortit contents de la primera jornada del debat d’investidura de Pedro Sánchez al Congrés. Mentre rere el teló de l’escenari es negocia un pacte de govern encallat en el repartiment dels ministeris de pes, el president en funcions ha desplegat tota l'artilleria per procurar que quedin clares dues coses. La primera és que, si acaba compartint executiu amb Podem, el preu no haurà estat alt. I, la segona, que si ha de ser president amb l’abstenció d’ERC o JxCat és perquè, un cop i un altre, el PP i Cs han rebutjat fer ells aquest paper. El PSOE incideix en el seu esquema: investidura low cost. I si no pot ser, unes noves eleccions que n’està segur que l’afavoriran malgrat el risc, evident, que la dreta sumi.

En el discurs inicial de presentació del programa de govern al matí, l'aspirant socialista s'ha limitat a desgranar el seu programa, amb una lleu referència als acords amb Podem i sense dir ni piu de Catalunya. Però les cartes s'han posat damunt de la taula a la tarda. I boca amunt. El debat amb Pablo Iglesias ha anat pujant de to i ha acabat agre, amb l'aspirant amenaçant d'anar a eleccions si l'esquerra alternativa vota "amb els ultres de Vox" i el seu possible soci advertint que no es deixarà "ni trepitjar ni humiliar". No es pot preveure, a hores d'ara, un desenllaç positiu el dijous. Aquest dimarts es fa la primera votació i ningú espera que Sánchez surti escollit. Molt s'haurien d'estovar les coses per dijous.

Catalunya no és "un sol poble"

El suport dels catalans s'havia vinculat a algun gest i al fet que prosperes l'acord PSOE-Podem. Després de la primera sessió l'abstenció s'encareix. Escoltar Sánchez dir que no hi ha presos polítics i ni tan sols un conflicte polític sinó que tot és un problema "entre catalans", que no es pot afirmar en cap cas que siguin "un sol poble", converteix pràcticament en una humiliació fer-lo president. ERC, el PDECat i els presos de JxCat eren partidaris de l'abstenció i només Quim Torra i tres diputats de JxCat defensaven el no a Sánchez. Ara estan encara més carregats de raons i des de Lledoners tots els presos -via Twitter- han anunciat el canvi de posició.

Els retrets entre Sánchez i Iglesias han sorprès tothom i fan evident fins a quin punt la negociació està encallada. El líder de Podem ha intervingut terriblement enutjat no només perquè se'l veti a ell pel govern sinó també perquè, segons diverses fonts, es veta Irene Montero com a vicepresidenta "perquè el missatge seria el mateix" afirmen els socialistes. I en comptes dels cinc ministeris (Treball, Hisenda, Educació i els de Transició Ecològica i Igualtat) que, d'acord amb els seus vots, Podem reclamava, se'ls n'ofereixen només dos. Ja havia acceptat tenir una posició consonant amb el president espanyol en tema català i renunciar a ministeris d'Estat com el de Defensa o Exteriors.

El dramatisme d'Iglesias

Sánchez ha arribat a proposar a Iglesias que si no es posen d'acord per compartir govern -seria inèdit en la jove democràcia espanyola- almenys ho facin per una entesa de legislatura. Però el lider de l'esquerra alternativa parteix de la base que cal ser coherents amb el suport que té cadascú (Sánchez té 123 dels 176 escons que marquen la majoria absoluta) i compartir responsabilitats. "En democràcia, quan no es té majoria, es busquen acords", ha clamat Iglesias amb dramatisme.

L'estat de dret, a Espanya, segons Sánchez, frega la perfecció; sobre Catalunya, el líder del PSOE no ha emès cap autocritica o propòsit d'esmena en relació a la resposta policial

I Catalunya apareix com un gran escull. No només per la posició dels independentistes al Congrés, sinó també per la de Podem. Jaume Asens, que s'ha partit la intervenció amb Iglesias, ha denunciat la repressió i també ha cridat a "escoltar" els catalans. Ha estat prudent i ha evitat parlar de presos polítics i de referèndum, però el cap de l'executiu en funcions l'ha acusat de fer-ho sovint i ho ha presentat, en un argumentari que duia preparat, com una terrible dificultat. Segons ell l'estat de dret, a Espanya, frega la perfecció i, sobre Catalunya, no ha emès cap autocritica o propòsit d'esmena en relació a la resposta policial, els aparells de l'Estat o la separació de poders.

El PP sí que cobraria l'abstenció

El debat de Sánchez amb els partits de la dreta també ha estat pujat de to, però en aquest cas per retreure a PP i Cs que no l'ajudin amb abstencions i que el deixin en mans d'Iglesias i els independentistes. El dia l'ha tancat el debut parlamentari dels ultres de Vox amb una intervenció arnada i carregada d'amenaces i intolerància que ha servit a Sánchez per atacar els pactes en les rèpliques de les tres dretes.

A Pablo Casado, però, Sánchez fins i tot li ha dit que no cal que li doni els vots "gratis", que es pot negociar l'abstenció a canvi de pactes d'estat. Els ha demanat "responsabilitat" i ha insistit en la seva mesura estrella: reformar la Constitució, el seu article 99 que regula l'elecció de president, perquè en cas de no comptar majoria absoluta n'hi hagi prou amb majoria simple. No vol que li passi el que ell va fer que li passés a Mariano Rajoy. Per ara pretén una legislatura low cost. Doble o res.