22
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:54h
Quim Torra i Lluís Llach han comparegut aquest dilluns al Palau de la Generalitat per presentar les properes passes del procés constituent. Hi ha dues conclusions principals: el contingut dels debats territorials es traslladarà al Parlament l'abril del 2020 i en cap cas les conclusions serviran per redactar una Constitució catalana. Aquests són els elements que marcaran el futur del procés constituent:
- Quines fases hi haurà?
Tres. La d'impuls, que acaba a l'octubre i que servirà per organitzar set jornades temàtiques que tindran a veure amb els set àmbits temàtics en els quals es desenvoluparà el debat territorial. Entre el mes de novembre i el març de l'any vinent hi haurà les assemblees ciutadanes, on tothom podrà expressar l'opinió sobre el futur del país. La tercera fase és la posada en marxa del Fòrum Cívic i Social, que serà convocat per l'Entesa Nacional pel Debat Constituent. Això ja serà l'abril del 2020.
- Com seran els debats ciutadans?
N'hi ha de dos tipus: autoconvocats i convocats per les enteses territorials. Els primers són qualsevol grup de persones que ho desitgi, que es doni d'alta al portal web i que vulgui discutir i opìnar sobre qualsevol dels àmbits temàtics. Els convocats per les enteses estarà organitzat per les associacions, amb difusió pública. Es recomana, en tot cas, que siguin reduïts, amb un màxim de dotze persones.
- Quins són els elements de debat?
Hi ha set àmbits. El primer és el d'elements constitutius: model d'estat, llengua, nacionalitat, ciutadania i estrangeria i redacció i reforma de la constitució. El segon tracta sobre els drets: principis d'aplicació, drets civils, drets polítics, drets socials, econòmics i culturals, drets dels animals i la natura i garanties dels drets. El tercer àmbit és la participació política i l'organització del poder, amb aquests elements: mecanismes de democràcia participativa, control democràtic sobre el poder, poder legislatiu, poder executiu, poder judicial i Tribunal Constitucional i altres òrgans.
El quart àmbit és l'organització territorial, amb dues seccions: divisió político-administrativa i model territorial de país i distribució de competències polítiques. El règim econòmic centra el cinquè bloc, s'hi debatrà sobre model econòmic, política fiscal, política monetària, política financera, treball i producció. En el sisè àmbit es debatrà sobre territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. L'última carpeta és la de seguretat i relacions internacionals, amb tres seccions: defensa, seguretat i protecció, integració regional i tractats internacionals.
- Quin tipus de preguntes es faran?
Cada subàmbit comptarà amb un formulari de preguntes amb temes específics per tal d'ordenar el debat. Tindran una proposta d'opcions de resposta perquè cada participant esculli la que més s'ajusta a la seva opinió, a banda d'un apartat perquè la contribució sigui lliure. Un exemple sobre drets polítics seria preguntar a quina edat ha de poder ser exercit el dret al sufragi. Hi ha tres opcions prefixades: 18 anys per poder exercir el sufragi actiu (poder votar) i passiu (poder ser candidat); 16 anys per poder exercir el sufragi actiu i passiu; 16 anys per poder exercir el sufragi actiu i 18 per al passiu.
- Com s'organitzen els debats?
A través del web del debat constituent. És on es pot registrar un debat en l'àmbit temàtic que li correspongui, sempre indicant si és autoconvocat o a través de l'entesa. També s'hi poden inscriure els participants i obtenir el formulari de les respostes. Hi haurà una aplicació mòbil amb les mateixes funcionalitats que el web.
- Com arribaran les conclusions al Parlament?
A través de l'Entesa Nacional pel Debat Constituent, un "òrgan sobirà integrat per entitats i organitzacions representatives del conjunt de la ciutadania" i que serà l'encarregat de convocar l'anomenat Fòrum Cívic i Social. Les funcions del Fòrum són tres: prendre en consideració els resultats i "articular en principis constituents" totes aquelles qüestions on hi hagi consens; decidir com articular les qüestions on no hi hagi acord; i presentar les conclusions al Parlament l'abril del 2020.
- Què passa amb el Consell Asessor?
Es dissol. Un cop definida la metodologia es constitueix la Coordinadora Nacional d'Enteses, que tindrà delegats representatius dels diferents territoris.
- Quines fases hi haurà?
Tres. La d'impuls, que acaba a l'octubre i que servirà per organitzar set jornades temàtiques que tindran a veure amb els set àmbits temàtics en els quals es desenvoluparà el debat territorial. Entre el mes de novembre i el març de l'any vinent hi haurà les assemblees ciutadanes, on tothom podrà expressar l'opinió sobre el futur del país. La tercera fase és la posada en marxa del Fòrum Cívic i Social, que serà convocat per l'Entesa Nacional pel Debat Constituent. Això ja serà l'abril del 2020.
- Com seran els debats ciutadans?
N'hi ha de dos tipus: autoconvocats i convocats per les enteses territorials. Els primers són qualsevol grup de persones que ho desitgi, que es doni d'alta al portal web i que vulgui discutir i opìnar sobre qualsevol dels àmbits temàtics. Els convocats per les enteses estarà organitzat per les associacions, amb difusió pública. Es recomana, en tot cas, que siguin reduïts, amb un màxim de dotze persones.
- Quins són els elements de debat?
Hi ha set àmbits. El primer és el d'elements constitutius: model d'estat, llengua, nacionalitat, ciutadania i estrangeria i redacció i reforma de la constitució. El segon tracta sobre els drets: principis d'aplicació, drets civils, drets polítics, drets socials, econòmics i culturals, drets dels animals i la natura i garanties dels drets. El tercer àmbit és la participació política i l'organització del poder, amb aquests elements: mecanismes de democràcia participativa, control democràtic sobre el poder, poder legislatiu, poder executiu, poder judicial i Tribunal Constitucional i altres òrgans.
El quart àmbit és l'organització territorial, amb dues seccions: divisió político-administrativa i model territorial de país i distribució de competències polítiques. El règim econòmic centra el cinquè bloc, s'hi debatrà sobre model econòmic, política fiscal, política monetària, política financera, treball i producció. En el sisè àmbit es debatrà sobre territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. L'última carpeta és la de seguretat i relacions internacionals, amb tres seccions: defensa, seguretat i protecció, integració regional i tractats internacionals.
- Quin tipus de preguntes es faran?
Cada subàmbit comptarà amb un formulari de preguntes amb temes específics per tal d'ordenar el debat. Tindran una proposta d'opcions de resposta perquè cada participant esculli la que més s'ajusta a la seva opinió, a banda d'un apartat perquè la contribució sigui lliure. Un exemple sobre drets polítics seria preguntar a quina edat ha de poder ser exercit el dret al sufragi. Hi ha tres opcions prefixades: 18 anys per poder exercir el sufragi actiu (poder votar) i passiu (poder ser candidat); 16 anys per poder exercir el sufragi actiu i passiu; 16 anys per poder exercir el sufragi actiu i 18 per al passiu.
- Com s'organitzen els debats?
A través del web del debat constituent. És on es pot registrar un debat en l'àmbit temàtic que li correspongui, sempre indicant si és autoconvocat o a través de l'entesa. També s'hi poden inscriure els participants i obtenir el formulari de les respostes. Hi haurà una aplicació mòbil amb les mateixes funcionalitats que el web.
- Com arribaran les conclusions al Parlament?
A través de l'Entesa Nacional pel Debat Constituent, un "òrgan sobirà integrat per entitats i organitzacions representatives del conjunt de la ciutadania" i que serà l'encarregat de convocar l'anomenat Fòrum Cívic i Social. Les funcions del Fòrum són tres: prendre en consideració els resultats i "articular en principis constituents" totes aquelles qüestions on hi hagi consens; decidir com articular les qüestions on no hi hagi acord; i presentar les conclusions al Parlament l'abril del 2020.
- Què passa amb el Consell Asessor?
Es dissol. Un cop definida la metodologia es constitueix la Coordinadora Nacional d'Enteses, que tindrà delegats representatius dels diferents territoris.