Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 22 de juliol

Projecte Sánchez

No sembla que el líder del PSOE hagi d'exhibir avui una agenda molt ambiciosa. El més rellevant passa darrere l'escenari: per primer cop es negocia un govern de coalició. Avui també són notícia Pere Aragonès i Roger Torrent, Jordi Cuixart, l'equilibrista Sánchez Llibre, la Seu Vella i Butragueño

per Ferran Casas, 22 de juliol de 2019 a les 06:00 |
Pedro Sánchez pujarà avui al migdia al faristol de l'hemicicle del Congrés per exposar el seu programa de govern. Poc se'n sap més enllà del fet que prometrà algunes mesures socials que van projectar-se ja als pressupostos de 2019 que les Corts van tombar i que prometrà un inconcret diàleg amb Catalunya. Aquesta setmana seré a Madrid per explicar-vos el que doni de si el debat, què fan els grups catalans i com es forma el segon govern Sánchez.

El líder del PSOE ha fet un pas, després que Pablo Iglesias accepti el veto per formar part de l'executiu, i ha acceptat negociar un govern de coalició amb la formació d'esquerres, després d'assumir que no pot pretendre fer-ho sol amb 123 dels 350 escons de la cambra. Les negociacions seran paral·leles al debat d'investidura al Congrés d'aquesta setmana i, si prosperen, que ho faran, per primer cop des de la fi del franquisme Espanya tindrà govern de coalició. N'estic segur que sobreviuran al tràngol. Andreu Merino us explica l'última hora d'unes negociacions molt discretes. Per ara el president en funcions i Podem han parlat de com s'ha de governar, però no dels continguts. No sembla que el PSOE tingui una agenda reformista massa ambiciosa. Tampoc amb Catalunya malgrat les demandes de Jaume Asens.


La investidura, que segurament no prosperarà en primera votació el dimarts, es podria resoldre el dijous a la segona. Perquè això passi, Sánchez necessitaria l'abstenció o els vots a favor d'ERC o JxCat a més del PNB i Compromís. Sánchez no els oferirà res tangible i hauran de decidir si el deixen ser president o apareixen com a responsables del bloqueig. La qüestió catalana s'ha convertit en un parapet polític a Espanya. Ho explica al seu "Canal Madrid" Roger Pi de Cabanyes i sobre les expectatives d'ERC i Junts per Catalunya al Congrés us deixo la meva opinió i la de Germà Capdevila. També us aconsello aquesta de Jordi Muñoz a partir de les controvertides afirmacions d'Iñigo Errejón sobre el seu "proyecto patriótico superior".


Vida més enllà del Congrés. Mentre això es resol a Catalunya els partits independentistes es preparen per a la sentència del Suprem. Sobre això us deixo l'entrevista i la crònica a partir de la trobada que, amb Joan Serra Carné, vam tenir dimecres a Lledoners amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. El frame és la desobediència i perquè sigui eficaç hi vol arrossegar el 80% de la societat catalana. No serà fàcil. També us aconsello l'entrevista a Gonzalo Boyé, advocat dels exiliats, entre ells Carles Puigdemont, que fa Aida Morales.

I els partits es mouen i comencen a preparar-se per si la resposta a la sentència acaba en eleccions. Quim Torra segueix buscant engrandir el seu perfil (entre altres demanant que JxCat voti no a Sánchez) i, contràriament al que es preveia, també des de Waterloo, ja no es descarta per a res. El PDECat treballarà aquest estiu una proposta per JxCat, la seva marca electoral que es vol que sigui punt de confluència amb la Crida i independents.

I a ERC, Pere Aragonès i Roger Torrent estan disposats a ser candidats a la presidència quan el Suprem inhabiliti Oriol Junqueras. Cap dels dos vol una batussa -més tenint en compte que les diferències polítiques són gairebé imperceptibles- però un dels dos s'haurà d'apartar. El vicepresident està més ben col·locat que el president del Parlament per ara. Ho explica Joan Serra Carné en aquesta informació. A la CUP la flexibilització dels reglaments interns ha derivat en que el nom de David Fernàndez es torni a posar en circulació com a cap de cartell.




Vist i llegit

Les revelacions de Público sobre la relació entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, amb el CNI, el servei secret espanyol, han sacsejat la política catalana i donat nous arguments a l'exigència d'explicacions sobre el cervell del 17-A que va morir a l'explosió d'Alcanar. Alguns mitjans, opinadors i polítics a Catalunya han abonat una agosarada teoria de la conspiració segons la qual l'Estat hauria tolerat -o directament organitzat- l'atemptat per poder frenar el procés. No sembla que sigui així i Público.es tampoc ho ha defensat. El que sí que hi ha és que al servei secret espanyol li van organitzar un atemptat davant dels nassos i que, a diferència del que va passar l'11-M per exemple, s'ha mirat cap a una altra banda a l'hora d'aclarir-ho i demanar explicacions, un fet inacceptable.

La gran majoria dels mitjans espanyols han menyspreat el tema o ho han atribuït tot a un muntatge per fer "guerra informativa" a l'Estat. El director d'ElDiario.es Ignacio Escolar explica aquí, davant les queixes de diversos socis del diari, perquè ells no van seguir la via oberta per Público.es, un competidor directe. Sigui com sigui, caldria aclarir què sabia i què no el CNI i quines mesures s'han pres per evitar que tornin a passar coses així. Els periodistes de Público.es, per cert, compareixeran dimarts al Parlament per informar de l'abast de les seves investigacions. Estaria bé (tot i que no passarà) que el govern espanyol també ho fes.


 El passadís

La decisió de Foment del Treball de denunciar davant l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i de demanar mesures cautelars contra el cercador d'empreses de l'ANC ha estat fruit d'un "llarg treball d'anàlisi" des de la cúpula de la gran patronal catalana. No es pot desvincular del fet que la nova executiva liderada per Josep Sánchez Llibre és vista amb recança per un sector de l'empresariat espanyol, molt fort a la CEOE. En alguna reunió recent de la cúpula de la CEOE s'han escoltat crítiques envers l'actitud de Sánchez Llibre, considerat massa "dialogant" amb les institucions catalanes i la Generalitat. La CEOE és presidida pel basc Antonio Garamendi, amb bones relacions amb Sánchez Llibre. Però un nucli molt proper al PP dins la patronal no desaprofita cap oportunitat per criticar la catalana Foment i "l'equilibrista" Sánchez Llibre, que va ser diputat per CiU a Madrid i que intenta no aparèixer com a massa proper al sobiranisme. Potser aquest cop ha passat de frenada perquè recomanar un consum estratègic no és boicotejar a ningú.   


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1203 es va posar la primera pedra a la principal i més majestuosa icona de la ciutat de Lleida i una de les més emblemàtiques del país: la Seu Vella. La catedral coronava la ciutat i estava envoltada de cases, que van ser arrasades després de la guerra de Successió. Felip VI va ordenar enderrocar-la però finalment no es va executar i la catedral, que combina romànic, gòtic i renaixentista, fou convertida en caserna militar gràcies al domini que té sobre la ciutat i el pla. Posteriorment també va ser presó fins que, a la segona meitat del segle XX, es cedeix a la ciutat i comença a reconstruir. El seu claustre, espectacular, és un dels més grans d'Europa. En aquest reportatge de Signes dels Temps, a TV3, la podreu admirar.


 L'aniversari

El 22 de juliol de 1963 va néixer a Madrid una de les icones del Reial Madrid i del futbol espanyol, Emilio Butragueño. Va donar nom a l'anomenada Quinta del Buitre, una generació de jugadors que, als anys 80, va segellar el domini de l'equip blanc al futbol espanyol amb cinc lligues consecutives. Se'ls van resistir, però, les Copes d'Europa. Butragueño, internacional amb Espanya i ara executiu del club, va guanyar sis lligues i dues Copes del Rei. Era un davanter centre hàbil i amb gol. A mitjans dels 90 va marxar a Mèxic, on es va retirar el 1997. Aquestes són algunes de les seves millors jugades.   

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació