20
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:26h
La jornada de divendres del Sónar ha vingut marcada per la seva diversitat, però sobretot per les veus femenines i l'esperat retorn del granadí Dellafuente. Hi ha hagut ball, experimentació, música tranquil·la i també de contundent, actitud i moltes descobertes. Sónar de Dia és quedar-se esmaperdut davant d'un show que et deixa garratibat o no poder parar de moure els peus. La varietat de propostes que omplen la graella de continguts és inabastable.
Però hi ha uns noms que refilen per sobre de la resta. Un d'ells és de Dellafuente, que ha tornat a enamorar el Sónar. El bon regust que va deixar en la seva visita al Sónar XS el 2017 l'han portat, gràcies a la seva evolució musical, a convèncer un SonarDôme gairebé ple. L'expectació entre els seus seguidors era alta i no ha decebut en un repertori que ha oscil·lat entre el seu anterior treball, Ansia Viva, i el nou, Indomable. De la profunditat i el sentiment del flamenc a l'actitud festiva i combativa del trap i el rap; de Lo Quiero Ver a Bailora, dues cançons de cadència diferent però que mostren aquesta versatilitat.
En un escenari ple de flors i acompanyat per dues guitarres, el granadí, tocat per allò que en diuen el duende, ha demostrat per què la seva fusió de trap, rap i cant flamenc té tanta acceptació. Ell solet ha creat un estil i univers propis. Les seves lletres toquen els temes universals, l'amor i els diners, però des d'un quotidianitat i frescor que impacta en un públic que també ha crescut, tant d'edat com de quantitat.
Les veus i creadores femenines a tenir en compte
Tarda, també, per a les veus i propostes femenines. Primer, la Holly Herndon o, altrament dit, les de Holly Herndon. La nord-americana s'ha plantat al Sónar per presentar PROTO, una creació a mig camí entre projecte d'estudi i banda de gira. Acompanyada d'un cor de 3 veus femenines i 2 de masculines, a més del seu inseparable Mat Dryhurst a les bases, ha presentat un híbrid entre el cant popular -amb cançons a capella incloses, i la intel·ligència artificial, mostra de per què és una de les reines de la música electrònica experimental. I la veritat és que la sensació que deixa va de deixar-te la boca oberta de sorpresa o de no haver res del que estava passant sobre l'escenari.
Káryyn ha estat l'altra gran descoberta de la tarda. Al SonarComplex, l'artista siriana resident a Los Angeles ha plantat un concert íntim que s'adequa perfectament a la seva personalitat hipersensible. La veu és el seu principal instrument i l'acompanya d'unes bases minimalistes que han sumit el públic en una transició cap a un lloc desconegut, potser a Aleppo, el nom del seu primer single, i víctima d'una cruenta guerra civil. Káryyn comença a sonar amb força per festivals d'arreu i fins i tot ha rebut la benedicció de Björk i The XX. Avui ha demostrat per què se'n sentirà a parlar.
I de les atmosferes tranquil·les a la contundència de Virgen María. És l'alter ego de María Forqué, filla de Verónica Forqué, però se n'allunya completament pel seu carisma a les xarxes i per la seva actitud sobre l'escenari. Gairebé nua, amb una diadema de llums emulant una santa i amb una posada en escena que ha modulat entre estar asseguda sobre la taula de mescles i els balls en una barra americana, ha plantat una sessió que ha anat del grime, passant pel dembow, i acabant en un hardcore contundent.
I Aleesha Rose. L'eivissenca, amb només 19 anys, ha brindat una de les actuacions, amb el permís de Virgen María, més enèrgiques de la tarda al SonarXS. Amb una estètica molt propera a Rosalía i acompanyada d'un DJ i de dues ballarines que l'acompanyaven en les coreografies, la seva manera de comportar-se sobre l'escenari i hits com Peligrosa o This Ain't No Love Song, demostren per què l'illa se li ha fet petita i perquè alguns ja l'anomenen la Rihanna espanyola.
Stormzy, Underworld i Disclosure, plats forts de la nit
La primera nit d'aquesta 26a edició del Sónar ha començat a Gran Via de l'Hospitalet quan encara continuaven ressonant els beats a la Fira de Barcelona. Allà, per obrir la vesprada, Stormzy. El raper del sud de Londres ha estat el substitut d'A$AP Rocky, retingut a Suècia, i per a qui ha tingut un emotiu record demanant-ne la llibertat. Tampoc no s'ha oblidat de la primera vegada que va tocar al festival ara fa tres anys.
Aleshores només comptava amb cinc cançons i ho tenia tot per davant. El seu ascens fulgurant, arribant a ser número 1 de les llistes d'èxits a la Gran Bretanya o convertint-se en el primer solista de color a tocar com a cap de cartell a Glastonbury. I també de fundar estil propi, el grime.
Després de 10 minuts amb el seu acompanyant als plats i interpel·lant el públic com a escalfament, de sobte s'han apagat els llums i ha aparegut Stormy. La seva energia i potència, les seves lletres polítiques i un show contundent han rebut ràpidament l'acceptació del públic, famolenc de contundència i amb ganes de moure cap i mans amunt i avall.
I així fins a la matinada, perquè el Sónar no s'acaba fins que s'apaga el darrer altaveu. Underworld, Disclosure i Four Tet,... Imperdible, també, la sessió de sis hores de Floating Points al SónarCar. Inabastable.
Però hi ha uns noms que refilen per sobre de la resta. Un d'ells és de Dellafuente, que ha tornat a enamorar el Sónar. El bon regust que va deixar en la seva visita al Sónar XS el 2017 l'han portat, gràcies a la seva evolució musical, a convèncer un SonarDôme gairebé ple. L'expectació entre els seus seguidors era alta i no ha decebut en un repertori que ha oscil·lat entre el seu anterior treball, Ansia Viva, i el nou, Indomable. De la profunditat i el sentiment del flamenc a l'actitud festiva i combativa del trap i el rap; de Lo Quiero Ver a Bailora, dues cançons de cadència diferent però que mostren aquesta versatilitat.
En un escenari ple de flors i acompanyat per dues guitarres, el granadí, tocat per allò que en diuen el duende, ha demostrat per què la seva fusió de trap, rap i cant flamenc té tanta acceptació. Ell solet ha creat un estil i univers propis. Les seves lletres toquen els temes universals, l'amor i els diners, però des d'un quotidianitat i frescor que impacta en un públic que també ha crescut, tant d'edat com de quantitat.
Así comienza el granadino @Dellafuente_ su conquista del Dôme de @SonarFestival... #sonarfestival#sonarpic.twitter.com/qWnl8WbUzX
— 808 Radio CMM (@808_Radio) July 19, 2019
Les veus i creadores femenines a tenir en compte
Tarda, també, per a les veus i propostes femenines. Primer, la Holly Herndon o, altrament dit, les de Holly Herndon. La nord-americana s'ha plantat al Sónar per presentar PROTO, una creació a mig camí entre projecte d'estudi i banda de gira. Acompanyada d'un cor de 3 veus femenines i 2 de masculines, a més del seu inseparable Mat Dryhurst a les bases, ha presentat un híbrid entre el cant popular -amb cançons a capella incloses, i la intel·ligència artificial, mostra de per què és una de les reines de la música electrònica experimental. I la veritat és que la sensació que deixa va de deixar-te la boca oberta de sorpresa o de no haver res del que estava passant sobre l'escenari.
Káryyn ha estat l'altra gran descoberta de la tarda. Al SonarComplex, l'artista siriana resident a Los Angeles ha plantat un concert íntim que s'adequa perfectament a la seva personalitat hipersensible. La veu és el seu principal instrument i l'acompanya d'unes bases minimalistes que han sumit el públic en una transició cap a un lloc desconegut, potser a Aleppo, el nom del seu primer single, i víctima d'una cruenta guerra civil. Káryyn comença a sonar amb força per festivals d'arreu i fins i tot ha rebut la benedicció de Björk i The XX. Avui ha demostrat per què se'n sentirà a parlar.
Espectadors gaudint del Sónar de Dia a la Fira de Barcelona Foto: José M. Gutiérrez
I de les atmosferes tranquil·les a la contundència de Virgen María. És l'alter ego de María Forqué, filla de Verónica Forqué, però se n'allunya completament pel seu carisma a les xarxes i per la seva actitud sobre l'escenari. Gairebé nua, amb una diadema de llums emulant una santa i amb una posada en escena que ha modulat entre estar asseguda sobre la taula de mescles i els balls en una barra americana, ha plantat una sessió que ha anat del grime, passant pel dembow, i acabant en un hardcore contundent.
I Aleesha Rose. L'eivissenca, amb només 19 anys, ha brindat una de les actuacions, amb el permís de Virgen María, més enèrgiques de la tarda al SonarXS. Amb una estètica molt propera a Rosalía i acompanyada d'un DJ i de dues ballarines que l'acompanyaven en les coreografies, la seva manera de comportar-se sobre l'escenari i hits com Peligrosa o This Ain't No Love Song, demostren per què l'illa se li ha fet petita i perquè alguns ja l'anomenen la Rihanna espanyola.
Stormzy, primer artista destacat del Sónar de Nit de divendres Foto: José M. Gutiérrez
Stormzy, Underworld i Disclosure, plats forts de la nit
La primera nit d'aquesta 26a edició del Sónar ha començat a Gran Via de l'Hospitalet quan encara continuaven ressonant els beats a la Fira de Barcelona. Allà, per obrir la vesprada, Stormzy. El raper del sud de Londres ha estat el substitut d'A$AP Rocky, retingut a Suècia, i per a qui ha tingut un emotiu record demanant-ne la llibertat. Tampoc no s'ha oblidat de la primera vegada que va tocar al festival ara fa tres anys.
Aleshores només comptava amb cinc cançons i ho tenia tot per davant. El seu ascens fulgurant, arribant a ser número 1 de les llistes d'èxits a la Gran Bretanya o convertint-se en el primer solista de color a tocar com a cap de cartell a Glastonbury. I també de fundar estil propi, el grime.
Després de 10 minuts amb el seu acompanyant als plats i interpel·lant el públic com a escalfament, de sobte s'han apagat els llums i ha aparegut Stormy. La seva energia i potència, les seves lletres polítiques i un show contundent han rebut ràpidament l'acceptació del públic, famolenc de contundència i amb ganes de moure cap i mans amunt i avall.
El britànic #Stormzy amb la màxima energia des del primer minut. "Know me from" ha estat l'arrencada d'un concert en format minimalista: ell i un dj.#sonar2019pic.twitter.com/es1lJ8ZVMg
— Marc Ruiz (@MarcRuiz_mrs) July 19, 2019
I així fins a la matinada, perquè el Sónar no s'acaba fins que s'apaga el darrer altaveu. Underworld, Disclosure i Four Tet,... Imperdible, també, la sessió de sis hores de Floating Points al SónarCar. Inabastable.