21
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
22
de juliol
a les
16:02h
Pere Aragonès, vicepresident del Govern, ha formulat aquesta setmana una proposta de salari mínim català, ha compartit un acte sectorial amb la conselleria de Salut, ha estat a Lleida per presentar les novetats de la campanya agrària i ha mantingut un contacte amb la Fundació Surt, especialitzada en la defensa dels drets de les dones. Quatre moviments en clau de polítiques socials i atenció al món rural. Alguna, com la del salari mínim, amb regust electoral. Al seu torn, Roger Torrent, president del Parlament, ha anunciat l'entrega de la Medalla d'Or de la cambra catalana a Carola Rackete i Òscar Camps, per la seva tasca d'ajuda humanitària a la Mediterrània i ja té planificat un desplaçament a camps de refugiats. A principis de mes, va pronunciar una conferència a Madrid per plantejar a Pedro Sánchez un pacte de claredat que fixi les condicions d'un referèndum. Una agenda també en clau social, amb l'afegit d'una proposta política de gruix, pròpia de qui pretén tenir ascendent al partit.
És conegut a ERC, i també en els cercles del sobiranisme polític i civil, que Aragonès i Torrent es postulen per tenir un paper rellevant en els pròxims mesos. Tots dos aspiren a ser el candidat republicà en unes eventuals eleccions catalanes, que encara no tenen data. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha verbalitzat que no té previst convocar comicis com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. És qui té les atribucions i actua en nom de Junts per Catalunya quan fixa estratègia. A ERC no va agradar el moviment del president, perquè entenen que, com a soci de Govern, hi tenen alguna cosa a dir. Tanmateix, veus de les dues formacions admeten que el més probable és que la legislatura s'esfilagarsi fins al primer trimestre de l'any que ve. Serà en aquell moment quan ERC haurà de resoldre el dilema: Aragonès o Torrent. La inhabilitació d'Oriol Junqueras -candidat natural i líder de la formació- la tenen coll avall la majoria de dirigents.
El partit sap que compta amb les dues opcions, que ja han assumit galons en les últimes campanyes electorals. Són les més viables, apunten les fonts consultades per NacióDigital, per bé que algunes veus obrin l'opció també a una tercera candidatura, que ara mateix s'endevina menys factible. Abans de valorar la tria -no es preveuen disputes lesives per la decisió del cap de cartell-, ERC té un calendari de determinacions organitzatives més immediat. Ha d'avalar aquest setembre una direcció capitanejada per Junqueras i atendre un congrés el novembre, on les bases tenen coses a dir. "Hi haurà vot de càstig", apunten alguns dirigents per explicar com es vehicularan alguns malestars sense discutir el projecte pilotat per Junqueras.
En la cita congressual, la qüestió del candidat no serà matèria de debat, per bé que l'elecció de l'estructura del partit permetrà extreure'n pistes. "Es buscaran equilibris", detallen veus republicanes sobre la deliberació interna. El pes d'Aragonès a la formació quedarà clar quan arribi la tardor, moment en el qual també es resoldran altres incògnites, com el rol que jugarà en el futur immediat Marta Rovira.
L'avantatge d'Aragonès
Aragonès, vicepresident del Govern i adjunt a la presidència d'ERC, parteix amb avantatge respecte Torrent en la cursa electoral. Pròxim a Junqueras -va ser la seva mà dreta a Economia en l'anterior legislatura-, ha assumit les responsabilitats de gestió i de partit que són pròpies d'un relleu natural. Entre els atributs valorats hi figuren l'experiència a l'executiu, el coneixement de la maquinària governamental i els contactes amb el món econòmic. Manté, també, una relació més acceptable que Torrent amb el món postconvergent, per bé que determinats sectors d'ERC trobin a faltar en el seu relat sensibilitat en el discurs social.
No li ha fet cap bé a l'adjunt a la presidència d'ERC el rebuf de l'anomenada Llei Aragonès, així com tampoc que el relat d'inacció del Govern Torra, citat habitualment per l'oposició com el "Govern Torra-Aragonès". En un mandat amb poca acció legislativa i sense possibilitat d'aprovar pressupostos, qui més en surt erosionat és el número dos de l'executiu i titular d'Economia. Per combatre-ho, s'esmerça a marcar una agenda pròpia amb recorregut social i poleix detalls per projectar una imatge que trenqui la motllura de "gestor" que se li ha atribuït en els darrers anys.
Torrent, que va saber modular el perfil institucional en els mesos en els quals no hi havia Govern pel 155 i exercia de president del Parlament sense homònim a Palau, ha cultivat una activitat que supera les responsabilitats de governar la cambra. La conferència a Madrid o els moviments per contribuir a teixir una resposta polític i civil a la sentència del Suprem en són exemples. És una figura amb més projecció que Aragonès, també transmet la imatge de candidat més connectat amb els missatges socials i ha treballat punts de trobada amb formacions que se situen en la frontera esquerra d'ERC. En canvi, són conegudes les males relacions amb JxCat, fins ara soci preferent dels republicans, que es remunten a la investidura fallida de Carles Puigdemont. Malgrat els anys d'alcalde a Sarrià de Ter, no disposa d'un currículum de gestió com el d'Aragonès -tot i que el recorregut acadèmic és equivalent al del vicepresident- i fa menys vida de partit.
La durada del Govern condicionarà la rapidesa amb la qual ERC ha de prendre una decisió. "No hi haurà una baralla. Tothom sumarà", exposen fonts coneixedores dels ressorts del partit. A ERC recorden que Junqueras és la referència i que, quan calgui successor, no hi haurà inconvenients. "Tots dos ho volen ser", responen a la formació quan se citen els noms d'Aragonès i Torrent. Veus consultades recorden que un i l'altre seran capaços de digerir la tria perquè fa uns mesos no tenien expectatives d'assumir les funcions que han desplegat en absència del president i la secretària general. Al partit saben que són dirigents amb recorregut que faran falta en un futur, ara mateix, molt incert.
És conegut a ERC, i també en els cercles del sobiranisme polític i civil, que Aragonès i Torrent es postulen per tenir un paper rellevant en els pròxims mesos. Tots dos aspiren a ser el candidat republicà en unes eventuals eleccions catalanes, que encara no tenen data. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha verbalitzat que no té previst convocar comicis com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. És qui té les atribucions i actua en nom de Junts per Catalunya quan fixa estratègia. A ERC no va agradar el moviment del president, perquè entenen que, com a soci de Govern, hi tenen alguna cosa a dir. Tanmateix, veus de les dues formacions admeten que el més probable és que la legislatura s'esfilagarsi fins al primer trimestre de l'any que ve. Serà en aquell moment quan ERC haurà de resoldre el dilema: Aragonès o Torrent. La inhabilitació d'Oriol Junqueras -candidat natural i líder de la formació- la tenen coll avall la majoria de dirigents.
La qüestió del candidat no serà matèria de debat en la cita congressual d'ERC, per bé que l'elecció de l'estructura del partit permetrà extreure'n pistes
El partit sap que compta amb les dues opcions, que ja han assumit galons en les últimes campanyes electorals. Són les més viables, apunten les fonts consultades per NacióDigital, per bé que algunes veus obrin l'opció també a una tercera candidatura, que ara mateix s'endevina menys factible. Abans de valorar la tria -no es preveuen disputes lesives per la decisió del cap de cartell-, ERC té un calendari de determinacions organitzatives més immediat. Ha d'avalar aquest setembre una direcció capitanejada per Junqueras i atendre un congrés el novembre, on les bases tenen coses a dir. "Hi haurà vot de càstig", apunten alguns dirigents per explicar com es vehicularan alguns malestars sense discutir el projecte pilotat per Junqueras.
En la cita congressual, la qüestió del candidat no serà matèria de debat, per bé que l'elecció de l'estructura del partit permetrà extreure'n pistes. "Es buscaran equilibris", detallen veus republicanes sobre la deliberació interna. El pes d'Aragonès a la formació quedarà clar quan arribi la tardor, moment en el qual també es resoldran altres incògnites, com el rol que jugarà en el futur immediat Marta Rovira.
L'avantatge d'Aragonès
Aragonès, vicepresident del Govern i adjunt a la presidència d'ERC, parteix amb avantatge respecte Torrent en la cursa electoral. Pròxim a Junqueras -va ser la seva mà dreta a Economia en l'anterior legislatura-, ha assumit les responsabilitats de gestió i de partit que són pròpies d'un relleu natural. Entre els atributs valorats hi figuren l'experiència a l'executiu, el coneixement de la maquinària governamental i els contactes amb el món econòmic. Manté, també, una relació més acceptable que Torrent amb el món postconvergent, per bé que determinats sectors d'ERC trobin a faltar en el seu relat sensibilitat en el discurs social.
L'experiència de gestió i el pes al partit empenyen el vicepresident del Govern, que intenta marcar perfil propi davant Torra per no desgastar-se en un mandat sense pressupostos i poca acció legislativa
No li ha fet cap bé a l'adjunt a la presidència d'ERC el rebuf de l'anomenada Llei Aragonès, així com tampoc que el relat d'inacció del Govern Torra, citat habitualment per l'oposició com el "Govern Torra-Aragonès". En un mandat amb poca acció legislativa i sense possibilitat d'aprovar pressupostos, qui més en surt erosionat és el número dos de l'executiu i titular d'Economia. Per combatre-ho, s'esmerça a marcar una agenda pròpia amb recorregut social i poleix detalls per projectar una imatge que trenqui la motllura de "gestor" que se li ha atribuït en els darrers anys.
Torrent, que va saber modular el perfil institucional en els mesos en els quals no hi havia Govern pel 155 i exercia de president del Parlament sense homònim a Palau, ha cultivat una activitat que supera les responsabilitats de governar la cambra. La conferència a Madrid o els moviments per contribuir a teixir una resposta polític i civil a la sentència del Suprem en són exemples. És una figura amb més projecció que Aragonès, també transmet la imatge de candidat més connectat amb els missatges socials i ha treballat punts de trobada amb formacions que se situen en la frontera esquerra d'ERC. En canvi, són conegudes les males relacions amb JxCat, fins ara soci preferent dels republicans, que es remunten a la investidura fallida de Carles Puigdemont. Malgrat els anys d'alcalde a Sarrià de Ter, no disposa d'un currículum de gestió com el d'Aragonès -tot i que el recorregut acadèmic és equivalent al del vicepresident- i fa menys vida de partit.
El president del Parlament té una agenda que supera la simple representació de la institució i té punts de trobada amb espais polítics situats a la frontera esquerra d'ERC
La durada del Govern condicionarà la rapidesa amb la qual ERC ha de prendre una decisió. "No hi haurà una baralla. Tothom sumarà", exposen fonts coneixedores dels ressorts del partit. A ERC recorden que Junqueras és la referència i que, quan calgui successor, no hi haurà inconvenients. "Tots dos ho volen ser", responen a la formació quan se citen els noms d'Aragonès i Torrent. Veus consultades recorden que un i l'altre seran capaços de digerir la tria perquè fa uns mesos no tenien expectatives d'assumir les funcions que han desplegat en absència del president i la secretària general. Al partit saben que són dirigents amb recorregut que faran falta en un futur, ara mateix, molt incert.