Deu curiositats dels videoclips «Malamente» i «Pienso en tu mirá» de Rosalía, al descobert

Alba Barneda, directora de producció de CANADA, descobreix en un taller al Sónar+D diverses curiositats de la gravació dels videoclips d'èxt

Rosalía, al Sónar 2018
Rosalía, al Sónar 2018 | Albert Alemany
19 de juliol del 2019
Actualitzat a les 19:40h
Més de 91 i 45 milions de visites. Aquestes són les xifres que acumulen els vídeos de Malamente i Pienso en tu mirá de Rosalía a Youtube. Unes obres que, a la primavera del 2018, van servir-li per presentar aquests dos primers singles d’El mal querer i que l'han propulsat fins a ser el fenomen internacional que és a dia d'avui. Però l'impacte que van tenir també portava un altre nom en majúscules: el de la productora i estudi audiovisual CANADA.

I aquesta tarda, Alba Barneda, la seva directora de producció, ha explicat en un dels tallers del Sónar+D com va ser tot el procés d'elaboració dels dos treballs: des del moment en què l'artista catalana es va posar en contacte amb ells, passant per la seva elaboració, el seu llançament, i el seu posterior èxit tant de públic com de crítica amb nominacions com a millor vídeo musical als Latin Grammy o als UK Music Videos Awards.

A continuació, 10 curiositats d'aquest procés.

1. Una relació que ve d'abans i un pressupost sense límit. CANADA i Rosalía ja havien treballat plegats en un vídeo del seu anterior àlbum, Los Ángeles, que va ser produït pel també català Refree. Per a El mal querer, Rosalía va optar per la producció d’El Guincho, un artista que, com ha explicat Barneda, va canviar la vida de la productora 10 anys abans gràcies a la creació d’un dels seus videoclips. “Feia 10 anys de la col·laboració amb El Guincho i era bonic tancar el cicle. El projecte ens encantava i no vam fer pressupost. Vam valorar el que ens podia costar, però no massa més”, ha dit.

2. Una creació molt familiar. Com és sabut, Rosalía sempre s'ha rodejat de la seva germana –sobretot– i també de la seva mare perquè l'acompanyin durant la seva carrera. En el moment de la proposta, l'artista encara no havia signat ni per Sony, ni tenia acabat el disc ni discogràfica, però Barneda ha recordat unes de les primeres reunions amb aquestes dues figures en una fase embrionària. “Va ser molt bonic perquè el tracte era directe”, ha remarcat. I, és clar, a aquestes trobades, Rosalía no hi anava amb les mans buides: “Ja havia treballat la part visual, ja que era important per a ella no presentar només la música, sinó llançar-la conjuntament amb el vídeo”.

3. Tots videoclips en només 5 dies l'abril del 2018. Barneda ha explicat que mai, mai, mai duen a terme dos rodatges de manera simultània. Però aquest cas va ser una excepció. Durant 5 dies l'abril del 2018 van gravar totes dues obres. “Va ser una bogeria”, ha apuntat, a la vegada que explicava que feien plans d’un i altre videoclip a la vegada. Tot i aquest treball a contrarellotge, fins i tot van arribar a gravar dos finals diferents per Malamente. I apareixen tots dos.

4. L'obsessió pels camions. Tal com es pot comprovar a Malamente, un dels elements sobre els quals més va insistir Rosalía per al videoclip van ser els camions. La seva obsessió pel món dels camions li venia d'haver crescut a Sant Esteve Sesrovires, amb extensos polígons plens de camions aparcats. I per què hi apareixen aquells i no uns altres? Tot l'equip va anar a una concentració de camioners que té lloc a l'Hospitalet de Llobregat els diumenges i allà el director va triar quins eren els que millor s'adaptaven al que tenia en ment. El càsting dels tres camioners va ser senzill: els conductors dels camions escollits.  



5. I l'aparició del toreig. La impossibilitat de portar un toro real a un rodatge va portar els creadors a idear l'escola de toreig que hi apareix. La tradició també porta implícita l'amor tòxic que retrata tot el disc. L'estima del torero pel toro provoca que l'acabi matant. Segons Barneda, "el món del toro representava molt bé el tòpic de Malamente, una relació tòxica. La Rosalía volia aquesta simobologia per demostrar aquest amor que acaba fent mal".  

6. Més ballarines de les que porta. Just en el moment en què començaven a preparar els vídeos, Rosalía assajava i preparava totes les coreografies que han acompanyat les presentacions d’El Mal Querer arreu del món. Era a la Fabra i Coats, en una època molt primerenca i les ballarines, aleshores, tenien altres feines i compromisos personals. Per això van haver de fer un càsting, per reforçar i perquè poguessin cobrir-les els dies que les que havia escollit Rosalía no poguessin participar-hi.

7. Cada look, un món. L'obsessió perquè cadascun dels elements que hi apareixen tinguin sentit fa s'hagin de crear de bell nou. Un d'aquests són els looks. Per això van decidir barrejar el món típic de la vídua espanyola amb el de la boxejadora. Aquesta barreja no existia i la van dibuixar i confeccionar, fet que va brindar-los un univers propi. Llavors el look va canviar moltíssim un cop encaixat al pla, però demostra que tots i cadascun dels detalls estaven parlats i pensats per no deixar res a la improvisació.

8. L'escena més complicada (i més cara), la del camió tombat amb taronges escampades per terra. La van gravar l'últim dia, i per fer-la, van haver de tallar el carrer o aconseguir els permisos per abocar els residus d’un camió sinistrat. Pel que fa a complexitat tècnica, van necessitar molta feina de càmera i art, utilitzant fins i tot la grua. I, a sobre, va ploure, fet que va fer el cel gris, que presideix el moment en què Rosalía està sobre el camió enviant missatges de WhatsApp. "El moment de gravar-lo va ser màgic, el cel era increïble. Va valdre molt la pena", ha recordat Barneda.

9. La nina de porcellana. Només n'hi havia una i ningú volia ser l'encarregat de destruir-la. Finalment va ser el propi director, Nicolás Méndez, qui, amb un bat va trencar-la. Per sort, ho va clavar i l'única presa que tenien disponible va ser la bona. Però la nina també va ser la que més feina va portar als encarregats de postproducció de l'estudi parisenc Mathematic. Fer-la cantar i plorar en tenen la culpa.


10. Dos secrets de postproducció. El xoc que pateix el camió al principi del videoclip, evidentment, no és real. Però Barneda ha explicat com va ser fet: amb una paret de capses i una tela de croma. I la sang també és feina de postproducció. La queixalada al coll s'havia de fer, en un moment, amb una doble pell i dos tubs que projectessin la sang, però s'hi havien encallat i no sortia. Patien per tenir els mateixos problemes amb la sang del pit del camioners i com ho van solucionar? Tots dos casos solucionats finalment a postproducció.