REPORTATGE

Teatre per una identitat col·lectiva al Raval

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull del 19 al 21 de juliol l'obra "Oi Néoi (Els Nous)", representada per actors aficionats del barri

per Andreu Merino , 19 de juliol de 2019 a les 17:00 |
Un moment de l'assaig tècnic de l'obra | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Els fills que no s'alliberen de les culpes dels pares són infeliços". Amb aquesta tesi, Pier Paolo Pasolini publicava el 1975 l'assaig Els joves infeliços, com a part de l'obra Cartes Luteranes. Ara, Constanza Brnčić i Albert Tola han treballat a partir del treball de l'escriptor i cineasta italià per presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Oi Néoi (Els Nous), del 19 al 21 de juliol i dins la programació del Festival Grec. El muntatge és el resultat d'anys de teatre amb els instituts i els veïns del Raval a través del projecte PI(È)CE, impulsat pel Teatre Tantarantana i que ha donat com a resultat la creació col·lectiva d'una obra que reflexiona sobre la identitat al barri.

"Amb l'Albert vam llançar un meteorit amb la forma d'aquesta obra de Pasolini, que buscava provocar", explica Brnčić, directora escènica i coreògrafa del muntatge. Als Joves infeliços, l'autor culpava una generació de pares de la infelicitat dels seus fills després que ells haguessin acceptat el feixisme. Més de 50 anys després, la pregunta que es fan els creadors d'Oi Néoi és: existeix la identitat cultural o és un invent?


"El Raval té una identitat formada per dos grans grups, els autòctons i els immigrants", resumeix Martí Castillo, un dels joves que forma part del repartiment de l'obra. Ell ha estat alumne d'escoles del barri tota la vida i assegura que la segregació escolar és l'origen d'aquesta separació. "Molts pares autòctons porten els seus fills a escoles de fora del Raval. S'han creat dos mons que no es relacionen entre ells i això genera conflictes", defensa, alhora que presenta l'obra com una eina per apropar aquestes dues realitats.

Bona prova del que relata Castillo és l'índex de fracàs escolar a la ciutat, que a Ciutat Vella multiplica per vuit el de Sarrià, per exemple, si es prenen com a mostra els alumnes que superen les proves de competències bàsiques que convoca la Generalitat a quart d'ESO.


"Volem transformar els conflictes en art"

Al projecte hi participen persones nascudes al barri, altres de nouvingudes, gent gran i joves. Lògicament, els conflictes no desapareixen pel sol fet de traslladar-los a un escenari, però Brnčić defensa que el teatre ofereix la possibilitat d'abordar-los de manera diferent. "Volem treballar-hi i transformar-los en art. Els problemes poden ser un motor de creació", afirma.


L'objectiu de Brnčić i Tola és convertir aquest cap de setmana el CCCB en un espai de coneixença mútua, que ja s'ha generat durant els assajos. "El teatre pot ser una màquina de destruir prejudicis", defensa Tola, que assenyala com en anys anteriors el projecte ha reunit gent que no tenia una relació quotidiana, tant a la platea com a l'escenari.
 
"Oi Néoi", del 19 al 21 de juliol al CCCB. Foto: Adrià Costa

És el cas de Gabriela Blanch, una altra de les joves del repartiment, que s'hi ha apuntat després de viure'l com a espectadora molts cops i d'Avelina Teixeira, una de les àvies de la funció. "M'agrada participar-hi perquè penso que ajudem a integrar molta gent. Això és com el pa, fermenta i es fa més gros", diu.

Teixeia explica com al llarg dels anys la realitat del Raval ha anat evolucionant i confessa que quan és a l'escenari li agrada veure entre el públic veïns nouvinguts. "Allà veiem que són gent com tu i com jo", relata.

Una cultura que no penetra

Precisament, els creadors i actors de l'obra defensen el format d'Oi Néoi per fer arribar la cultura a tots els veïns. Es tracta d'un debat molt viu al Raval, sobretot arran del conflicte obert entre el Macba i el CAP Raval Nord. Els defensors que la Capella de la Misericòrdia fos pel museu i no per l'ambulatori han argumentat a capa i espasa que el Raval necessitava incrementar l'aportació del Macba al barri.

Els protagonistes de l'obra, però, consideren que l'aposta cultural del Macba i altres grans equipaments del barri no té una penetració real al Raval. Brnčić explica com fa poc va visitar l'espai Habitació 1418 del Macba -pensat per joves de 14 a 18 anys- amb alumnes d'aules d'acollida d'escoles del barri. "No sabien ni que existia i sentien que no era un lloc per a ells. Està pensat per un públic de classe mitjana o alta que, molts cops, no viu al barri", explica. "El barri té molts museus i espais d'art, però s'apropen poc a les escoles", apunta Castillo, que assenyala el Teatre Tantarantana com a excepció. El seu director, Julio Álvarez, participa com a actor al muntatge.

L'obra és una declaració d'intencions per evitar que al Raval la cultura sigui un reclam d'un barri-aparador en què els veïns només tinguin la funció de decorat o, encara pitjor, un motor de gentrificació. Oi Néoi es presenta com un teatre per la cohesió social i l'enfortiment d'una identitat col·lectiva. Ni més, ni menys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació