Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

país valencià

Cs demana a Netflix «corregir un error» de la sèrie sobre el cas d'Alcàsser

Maite Pagazaurtundúa considera que implica al Parlament Europeu a la derogació de l'anomenada doctrina Parot

per NacióDigital, 18 de juliol de 2019 a les 17:00 |
El cas d'Alcàsser es pot trobar a Netflix | Arxiu de TV3 (Youtube)
L'eurodiputada de Renovar Europa i membre de la delegació de Cs a Brussel·les, Maite Pagazaurtundúa, s'ha dirigit per carta tant a Netflix Espanya com a la productora del documental sobre el cas Alcàsser que emet la plataforma, per demanar-los "corregir" un "error" perquè considera que implica al Parlament Europeu a la derogació de l'anomenada doctrina Parot.
   

"La doctrina Parot no es va tornar a aplicar després d'una sentència de 2012 del Tribunal d'Estrasburg", òrgan que no pertany a les institucions de la Unió Europea i "no té res a veure amb el Parlament Europeu", ha explicat Pagazaurtundúa en un comunicat.
   
El documental de la plataforma repassa la història i el tractament en els mitjans de comunicació del cas Alcàsser, que es remunta a novembre de 1992 quan tres adolescents d'entre 14 i 15 anys d'aquesta localitat valenciana, Míriam, Toñi i Desirée, van ser segrestades, violades i assassinades. Els seus cossos van ser trobats el gener de 1993 en un paratge conegut com La Romana, a Tous.
   


Per aquests fets va ser condemnat a 170 anys de presó Miguel Ricart, que va sortir de la presó el 2013 després de passar 21 anys a la presó, després de desactivar-la coneguda com a doctrina Parot. L'altre considerat autor d'aquest succés, Antonio Anglés, va fugir i figura en parador desconegut des de llavors.
   
La vicepresidenta de la comissió de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha demanat a la plataforma que corregeixi aquest "error" que assegura que està en l'últim capítol de la sèrie El cas Alcàsser, en què apareixen una sèrie de conclusions en rètols en pantalla, entre elles una frase que diu: "el 2013 es va derogar la doctrina Parot al Parlament Europeu".
   
Segons Pagazaurtundúa, aquesta asseveració no es correspon amb la realitat, "ja que la finalitat de tal doctrina correspon al Tribunal de Drets Humans el 2012". "És evident el gran treball de documentació d'aquesta sèrie, que ens mostra la importància del tractament informatiu dels crims que es produeixen en la nostra societat, i les seves implicacions sobre les decisions polítiques. No obstant això, és sorprenent llegir aquest important error al final del cinquè capítol, quan el director arriba a les seves conclusions sobre el cas", ha afegit.
   
Pagazaurtundúaha considerat que aquesta sèrie "encerta en fer-nos reflexionar sobre els fake news, la manipulació, i el tractament de les víctimes, de manera que és encara més important que sigui realment rigorosa en l'expressió dels fets".

Una decisió "purament judicial"

"No ha de fer creure al públic que una institució com el Parlament Europeu està implicada en una decisió purament judicial", ha indicat. "De fet, la gestió de la sentència del TDH mereix un altre documental de Netflix. No calia actuar així", ha conclòs Pagazaurtundúa.
   
La doctrina Parot, que va ser establerta pel Tribunal Suprem el 2006 i ratificada després pel Constitucional, "consistia en l'aplicació dels beneficis penitenciaris sobre cadascuna de les condemnes imposades, i no sobre una sola de 30 anys, començant per la més greu". La filosofia era que els culpables de múltiples delictes de caràcter molt greu "paguessin fins a 30 anys per cada un d'ells, i no el límit de 30 anys pel total en vigor en aquell moment", indica l'eurodiputada.
   
Pagazaurtundúa afegeix en el comunicat que la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans "es referia únicament a l'alliberament de la presa d'ETA Inés del Río Prada". No obstant això, afegeix que la sentència "es va utilitzar per alliberar de forma immediata i inusitada a altres assassins múltiples (entre ells 63 membres d'ETA), així com 15 presos comuns amb delictes d'especial gravetat, dels quals diversos van tornar a delinquir". "De fet, la gestió de la sentència mereix un altre documental de Netflix, la possibilitat el convido a explorar, ja que no era necessari actuar com es va fer", assenyala.
   
En la missiva, l'eurodiputada demana a ambdues parts que "per la qualitat de la cinta i la seva transcendència fins i tot internacional en una plataforma com Netflix, li prego que esmenin aquest error, que porta a danyar el bon nom del Parlament Europeu i confondre l'espectador sobre un cas especialment execrable per a les víctimes del terrorisme i altres delictes greus".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació