21
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
22
de juliol
a les
11:24h
Joan Llinares va ser conscient de la situació anòmala que vivia el Palau de la Música poques hores després del seu nomenament com a director general de la institució cultural. El consorci del Palau el va nomenar la nit del 29 de juliol del 2009. Feia només uns dies, des del 23, que havia esclatat un dels escàndols que més ha sacsejat la societat catalana, amb l'entrada dels Mossos d'Esquadra al recinte musical. El dia 30, Joan Llinares entrava per primer cop al Palau com a nou responsable i era rebut pel personal i les secretàries de la presidència.
Li va estranyar que no hi fossin també el director artístic i el president del comitè d'empresa i va demanar que fossin convocats d'immediat. La seva sorpresa va ser majúscula quan li van dir que "ni estaven ni se'ls esperava". Al Palau no hi havia director artístic ni comitè d'empresa, malgrat tenir més de cent treballadors.
Un sotrac
Aquesta anècdota és una de les moltes que explica a NacióDigital Joan Llinares (Alzira, 1953), actualment director de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del País Valencià. Quan va ser cridat amb urgència per assumir la direcció del Palau, era el gerent del MNAC. Reconeix que l'experiència al Palau va ser per ell un sotrac. "La meva visió de la gestió pública i cultural estava molt influïda per la meva experiència en els consorcis públics, sobretot en museus", explica. Però el que veure al Palau de la Música el va deixar colpit.
Llinares es va trobar amb un autèntic "galimaties", amb quatre estructures separades (la Fundació, el consorci públic, l'Orfeó Català i l'associació del cor de cambra), amb diferents NIF, pressupostos i personal, però controlades totes per Fèlix Millet. "Tenia un enorme respecte pel que simbolitzava el Palau, creient en un valor afegit propi del món cultural, i vaig rebre un impacte que em va marcar". Llinares explica que "ens vam trobar amb quasi un centenar de comptes corrents repartits en diverses entitats bancàries" i va adonar-se de la "complexitat" d'estructures que havia creat Fèlix Millet, on "no sabia ningú què cobrava cadascú". El consorci, creat a inicis dels vuitanta, va ser cabdal per assegurar la supervivència del Palau. Llinares recorda un fet que sovint s'oblida: el consorci va ser sempre presidit pel president de la Generalitat. Millet n'era el vicepresident.
Simplificar l'estructura, mesura decisiva
Com explica Llinares, "Millet feia un joc de triler amb els tres pressupostos, el de l'Orfeó, la Fundació i el consorci. El cor de cambra era de creació recent i a Millet no li va donar temps a integrar-la en el seu entramat". Pel nou director general, era bàsic transformar l'estructura i simplificar-la. El mes d'agost va ser clau per treballar amb els auditors "desmuntar els invents de Millet" i el 3 de setembre, d'acord amb la nova presidenta, Mariona Carulla, es va convocar un patronat, acreditant ja un desfalc de 3,4 milions. "Això ens va reforçar i vam poder continuar treballant".
Per assegurar el renaixement del Palau, calia simplificar l'estructura i crear-ne una d'única. "Jo tenia clar que havia de ser la fundació, amb un patronat controlat per l'Orfeó, amb un únic pressupost i una plantilla única el més professionalitzada possible". L'altra línia d'actuació va ser assegurar la transparència en la gestió: "Que els socis de l'Orfeó -el col·lectiu més castigat- tinguessin accés a tota la documentació referent als pressupostos i informació sobre tot el que anàvem fent". Joan Llinares considera que l'esforç fet "ha valgut la pena" i que quan va al Palau pot comprovar que la programació que s'hi fa és la millor de tot l'estat.
Oller: "Hem tornat a fer de l'activitat coral i la programació la centralitat"
A començaments del 2011, Llinares va passar el testimoni a Joan Oller com a nou director general de la institució. Després de la feina d'apagar el foc que va estar a punt d'endur-se fins i tot els fonaments del Palau, i d'assentar les bases del redreçament, calia bastir un nou projecte. Oller explica a NacióDigital les claus de la transformació.
"Vam establir tres elements bàsics per reconstruir el Palau -explica Oller-. El primer era tenir clara la missió de la institució, que només podia ser fer que la centralitat del Palau fos l'activitat coral -que havia estat la raó de ser del Palau- i la programació musical. Que la programació fos interessant, excel·lent, però també plural, propera i dotar-la de professionalitat. Crec que mantenim un programa d'activitats que és valorat positivament pel món coral, els espectadors i els mecenes".
"I després -afegeix Oller- calia tenir clar els dos "com". Perquè el que va passar ja no fos possible. D'una banda, la centralització de l'activitat en una única estructura, que ja s'havia iniciat amb Llinares. I, finalment, fer totes les reformes necessàries a partir del consens institucional i amb tot el que podríem dir la societat civil del Palau, els mecenes, els socis de l'Orfeó, el món cantaire".
El Palau ha engegat el nou Pla Estratègic 2019-22. Joan Oller explica que el nucli del primer pla va ser la recuperació dels valors originals de l'entitat, com l'excel·lència, el foment de la participació cultural, el compromís social i la catalanitat. "A ells hem afegit ara un cinquè, la innovació, que es plasma, per exemple, amb la posada en marxa del Palau Digital, que és una part de la nostra plataforma web per afavorir continguts digitals, des de la recuperació de concerts històrics a poder accedir als actes en streaming, i també amb continguts elaborats ad hoc per aquest format".
Les lliçons a aprendre
L'exdirector general del Palau té molt clares les lliçons que s'han d'extreure de l'escàndol del saqueig del Palau: "La primera és que els controls han de funcionar. Ningú no pot mirar cap a l'altre costat. Els controls que hi havia en altres institucions culturals de la ciutat funcionaven. Mai vaig entendre perquè no funcionaven al Palau. I els òrgans de govern han de garantir que els controls, d'auditors a interventors, rutllin".
Per tercer any consecutiu, el Palau ha pogut mostrar uns comptes equilibrats (amb 14,5 milions d'euros en despeses i ingressos), incloent també algunes provisions de futur. Un senyal més de la represa assolida i que fa que Oller subratlli que es pot veure el futur amb il·lusió. Deu anys després de l'explosió, els veritables protagonistes del Palau, la gent de l'Orfeó, els mecenes, els treballadors i els cantaires han recuperat la veu.
Li va estranyar que no hi fossin també el director artístic i el president del comitè d'empresa i va demanar que fossin convocats d'immediat. La seva sorpresa va ser majúscula quan li van dir que "ni estaven ni se'ls esperava". Al Palau no hi havia director artístic ni comitè d'empresa, malgrat tenir més de cent treballadors.
Un sotrac
Aquesta anècdota és una de les moltes que explica a NacióDigital Joan Llinares (Alzira, 1953), actualment director de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del País Valencià. Quan va ser cridat amb urgència per assumir la direcció del Palau, era el gerent del MNAC. Reconeix que l'experiència al Palau va ser per ell un sotrac. "La meva visió de la gestió pública i cultural estava molt influïda per la meva experiència en els consorcis públics, sobretot en museus", explica. Però el que veure al Palau de la Música el va deixar colpit.
Joan Llinares: "Una lliçó del cas Palau és que els controls de les institucions han de funcionar, i els organismes de govern han de garantir que funcionin"
Llinares es va trobar amb un autèntic "galimaties", amb quatre estructures separades (la Fundació, el consorci públic, l'Orfeó Català i l'associació del cor de cambra), amb diferents NIF, pressupostos i personal, però controlades totes per Fèlix Millet. "Tenia un enorme respecte pel que simbolitzava el Palau, creient en un valor afegit propi del món cultural, i vaig rebre un impacte que em va marcar". Llinares explica que "ens vam trobar amb quasi un centenar de comptes corrents repartits en diverses entitats bancàries" i va adonar-se de la "complexitat" d'estructures que havia creat Fèlix Millet, on "no sabia ningú què cobrava cadascú". El consorci, creat a inicis dels vuitanta, va ser cabdal per assegurar la supervivència del Palau. Llinares recorda un fet que sovint s'oblida: el consorci va ser sempre presidit pel president de la Generalitat. Millet n'era el vicepresident.
Simplificar l'estructura, mesura decisiva
Com explica Llinares, "Millet feia un joc de triler amb els tres pressupostos, el de l'Orfeó, la Fundació i el consorci. El cor de cambra era de creació recent i a Millet no li va donar temps a integrar-la en el seu entramat". Pel nou director general, era bàsic transformar l'estructura i simplificar-la. El mes d'agost va ser clau per treballar amb els auditors "desmuntar els invents de Millet" i el 3 de setembre, d'acord amb la nova presidenta, Mariona Carulla, es va convocar un patronat, acreditant ja un desfalc de 3,4 milions. "Això ens va reforçar i vam poder continuar treballant".
Per assegurar el renaixement del Palau, calia simplificar l'estructura i crear-ne una d'única. "Jo tenia clar que havia de ser la fundació, amb un patronat controlat per l'Orfeó, amb un únic pressupost i una plantilla única el més professionalitzada possible". L'altra línia d'actuació va ser assegurar la transparència en la gestió: "Que els socis de l'Orfeó -el col·lectiu més castigat- tinguessin accés a tota la documentació referent als pressupostos i informació sobre tot el que anàvem fent". Joan Llinares considera que l'esforç fet "ha valgut la pena" i que quan va al Palau pot comprovar que la programació que s'hi fa és la millor de tot l'estat.
Oller: "Hem tornat a fer de l'activitat coral i la programació la centralitat"
A començaments del 2011, Llinares va passar el testimoni a Joan Oller com a nou director general de la institució. Després de la feina d'apagar el foc que va estar a punt d'endur-se fins i tot els fonaments del Palau, i d'assentar les bases del redreçament, calia bastir un nou projecte. Oller explica a NacióDigital les claus de la transformació.
"Vam establir tres elements bàsics per reconstruir el Palau -explica Oller-. El primer era tenir clara la missió de la institució, que només podia ser fer que la centralitat del Palau fos l'activitat coral -que havia estat la raó de ser del Palau- i la programació musical. Que la programació fos interessant, excel·lent, però també plural, propera i dotar-la de professionalitat. Crec que mantenim un programa d'activitats que és valorat positivament pel món coral, els espectadors i els mecenes".
"I després -afegeix Oller- calia tenir clar els dos "com". Perquè el que va passar ja no fos possible. D'una banda, la centralització de l'activitat en una única estructura, que ja s'havia iniciat amb Llinares. I, finalment, fer totes les reformes necessàries a partir del consens institucional i amb tot el que podríem dir la societat civil del Palau, els mecenes, els socis de l'Orfeó, el món cantaire".
Joan Oller: "A l'excel·lència, la participació i el compromís social, la catalanitat, hem afegit la innovació com a valor del Palau"
El Palau ha engegat el nou Pla Estratègic 2019-22. Joan Oller explica que el nucli del primer pla va ser la recuperació dels valors originals de l'entitat, com l'excel·lència, el foment de la participació cultural, el compromís social i la catalanitat. "A ells hem afegit ara un cinquè, la innovació, que es plasma, per exemple, amb la posada en marxa del Palau Digital, que és una part de la nostra plataforma web per afavorir continguts digitals, des de la recuperació de concerts històrics a poder accedir als actes en streaming, i també amb continguts elaborats ad hoc per aquest format".
Les lliçons a aprendre
L'exdirector general del Palau té molt clares les lliçons que s'han d'extreure de l'escàndol del saqueig del Palau: "La primera és que els controls han de funcionar. Ningú no pot mirar cap a l'altre costat. Els controls que hi havia en altres institucions culturals de la ciutat funcionaven. Mai vaig entendre perquè no funcionaven al Palau. I els òrgans de govern han de garantir que els controls, d'auditors a interventors, rutllin".
Per tercer any consecutiu, el Palau ha pogut mostrar uns comptes equilibrats (amb 14,5 milions d'euros en despeses i ingressos), incloent també algunes provisions de futur. Un senyal més de la represa assolida i que fa que Oller subratlli que es pot veure el futur amb il·lusió. Deu anys després de l'explosió, els veritables protagonistes del Palau, la gent de l'Orfeó, els mecenes, els treballadors i els cantaires han recuperat la veu.