19
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
7:17h
A finals de juny ja us explicàvem que les grans decisions de la política catalana passarien per Lledoners. Citàvem la resposta a la sentència -que s'explora en converses volgudament discretes- i també la investidura de Pedro Sánchez, objecte de discussió aquest dijous a la presó. Tant dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) com d'ERC hi van programar contactes amb els diputats suspesos. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no poden ser al Congrés, però participen en la presa de decisió dels seus grups.
El debat d'investidura comença dilluns. A JxCat hi ha hagut posicions divergents. Quim Torra, que no es va mullar en públic amb el pacte a la Diputació de Barcelona, s'ha expressat clarament en defensa d'un no a Sánchez, que reforça el parer de la seva cap de llista a Madrid, Laura Borràs, també pròxima als postulats de Carles Puigdemont.
En canvi, Artur Mas havia verbalitzat la seva preferència per contribuir a situar el mal menor a la Moncloa, de la mateixa manera que els presos de JxCat van dir durant la campanya electoral que eren partidaris de no situar línies vermelles de forma preventiva. Després de la cimera a Lledoners, però, JxCat és més a prop de no afavorir l'elecció de Sánchez. Sobre els debats a l'espai postconvergent, no us perdeu l'entrevista de Ferran Casas i Oriol March a David Bonvehí, president del PDECat.
I, ERC, què pretén fer en el debat d'investidura? Els republicans han viscut el dilema amb menys contradiccions, per bé que la negativa continuada del PSOE a afavorir gestos que condueixin a la negociació mina la confiança de les forces independentistes en Sánchez com a interlocutor rendible. Veus comJoan Tardà ja han expressat públicament la seva preferència per l'abstenció, que ara resultaria menys senzilla que en un escenari de sentència del Suprem. En qualsevol cas, ERC s'explicarà aquest divendres i, com a JxCat, el no ha anat guanyant terreny. La decisió de les bases d'Unides Podem, contràries a les condicions de Sánchez, contribueix a fixar el marc. L'independentisme, també al Congrés, actua en clau de partit. Això resulta una evidència. Intentem explicar-ne les claus en aquest article amb Oriol March.
El CNI, l'imam i l'Estat.Al marge de les teories conspiranoiques perillosament publicitades -per avalar-les, calen proves indiscutibles-, les informacions dels companys del diari Público d'aquesta setmana revelen els errors en cadena dels serveis secrets espanyols per detectar la radicalització d'un confident. La negligència va precedir la massacre del 17-A, liderada per l'imam de Ripoll, la relació del qual amb el CNI mai s'ha detallat com caldria, ni en seu parlamentària ni en explicacions del propi govern espanyol. I el PSOE no sembla disposat a revertir els dèficits comunicatius de l'executiu del PP. De tot plegat sorprèn encara més que els grans mitjans de comunicació espanyols, especialment aquells que durant anys van fabular amb informacions vinculades a l'atemptat de l'11-M, hagin optat per un silenci misteriós.
50 anys de l'arribada de la humanitat a la Lluna. La setmana ha servit per mirar enrere i redescobrir els detalls d'una efemèride que va marcar la cursa espacial. A NacioDigital us hem preparat una recopilació d'articles, amb peces diàries que completarem aquest divendres, per recordar aquella missió i el que va significar. No us perdeu aquest recull: '1969: hem caminat damunt la Lluna' i 'Per què no hem tornat a la Lluna?', d'Irene Ramentol; 'Cinc teories conspiranoiques sobre l'arribada a la Lluna... i com la ciència les desmunta'; de Sergi Ambudio; o 'Què passava a Catalunya quan la humanitat va arribar a la Lluna?', de Bernat Surroca. Centreu-vos també en els articles, en forma de relat novel·lat, que ha firmat Josep Corbella a La Vanguardia sobre la relació dels tres astronautes d'aquell viatge històric a la Lluna. Ens ajuden a entendre com van viure i conviure Armstrong, Aldrin i Collins.
Vist i llegit
Manuela Carmena serà la pregonera de les festes de la Mercè. L'exalcaldessa de Madrid manté una excel·lent relació -política i personal- amb Ada Colau, i la seva gestió sintonitza amb la dels comuns a Barcelona. Resulta, però, que Carmena ha estat de visita a la ciutat i s'ha despenjat amb afirmacions amb càrrega de profunditat: ha raonat que l'auge de Vox és "conseqüència", en part, de l'1 d'octubre i ha considerat que els dirigents empresonats que pilotaven el procés no són presos polítics. Fins i tot els comuns s'han desmarcat de les reflexions de l'exalcaldessa.
Per reflexionar-hi, us plantejo que recupereu dos articles. El primer, de Toni Vall, que es fa aquesta pregunta a NacióDigital: "Les opinions polítiques, per equivocades o injustes que siguin, invaliden Manuela Carmena per ser una pregonera de la Mercè idònia? En principi, no". El segon article és de Clàudia Rius, de Núvol, que aprofita el rebombori provocat per les declaracions per traçar el perfil polític dels pregons de la Mercè i recuperar el que va pronunciar Mercè Rodoreda el 24 de setembre de 1980 al Saló de Cent. Rodoreda havia viscut l'exili i va fer aquesta reflexió: "Ofegats, escampats, vam continuar pensant en el nostre país, treballant pel nostre país. Tant els de dintre com els de fora. Som catalans i diria que la tenacitat és la nostra divisa". Serien paraules transportables a l'actualitat.
El nom propi
Andrea Camilleriva morir aquest dimecres a Roma. Tenia 93 anys i feia temps que havia entrat en l'etapa de decrepitud. Pràcticament cec, l'escriptor sicilià s'havia aferrat a la vida sense abandonar l'escriptura, que feia possible amb l'ajuda de la seva assistent i els cigarrets. El pare del celebrat comissari Montalbano deixa orfes milers de lectors, que s'hauran de refugiar en els seus llibres per retre-li homenatge. Camilleri, autor prolífic i també dramaturg, també tenia una mirada aspra sobre la política. Crític amb el comportament de l'esquerra italiana i implacable amb les aberracions de l'extrema dreta, la seva literatura no es podia desvincular de les idees polítiques. Se n'ha anat un autor referencial, ben retratat per Daniel Verdú en aquesta entrevista del desembre del 2017 a El País.
La frase de la setmana
"Si no els agrada, que se'n vagin". Donald Trump ha alimentat el discurs xenòfob en el seu primer míting des que va esclatar la tempesta política entre el president i les quatre congressistes demòcrates que li han plantat cara. La conducta de Trump -condemnada per la Cambra de Representants, que l'ha titllada de "racista" des que va publicar missatges ofensius a Twitter- va superar tots els paràmetres de la cordialitat política a Greenville (Carolina del Norte). Davant un públic fidel, va tornar a atacar l'origen de les legisladores Ilhan Omar, Ayanna Pressley, Alexandria Ocasio-Cortez i Rashida Tlaib. Va acusar Omar, sense fonament, d'aplaudir les accions d'Al-Qaida i d'Ocasio-Cortez va assegurar-ne que considerava "porqueria" els ciutadans nord-americans. Per Trump, les seves rivals "odien" els Estats Units. Només cal llegir aquesta crònica del míting que va publicar The New York Times per fer-se una idea de com es va comportar el president i el públic. Trump continua denigrant el Despatx Oval.
Els imperdibles
Després de les protestes laborals, en forma de vaga de muntadors, ja tenim el Sónar 2019 en marxa. Aquest dijous us vam acostar els imperdibles del festival -des de Bad Bunny fins a Underworld, passant per Disclosure, Skepta, Arca o Bad Gyal- i us vam detallar la multitud d'espectacles que us esperen fins diumenge si sou habituals del certamen. Si, a banda de gaudir de les 149 actuacions programades en aquesta 26a edició, també voleu llegir cròniques de tot el que passa al Sónar, no us perdeu els articles de Roger Font. Hi serà cada dia.
Som a la meitat del mes de juliol i els caps de setmana venen carregats de propostes. No us perdeu les recomanacions que us acosta Arnau Urgell, i consulteu la guia de Laura Estrada i Maria Fernández dels festivals de l'estiu. Us farà servei. I, si voleu reposar, feu cas de la secció de sèries de Víctor Rodrigo. Aquest divendres tria, a banda de la tercera temporada de Stranger Things, The Loudest Voice, un treball protagonitzat per Russell Crowe sobre el propietari de Fox News, amb un repartiment de luxe, que inclou Naomi Watts. Bon cap de setmana!
El debat d'investidura comença dilluns. A JxCat hi ha hagut posicions divergents. Quim Torra, que no es va mullar en públic amb el pacte a la Diputació de Barcelona, s'ha expressat clarament en defensa d'un no a Sánchez, que reforça el parer de la seva cap de llista a Madrid, Laura Borràs, també pròxima als postulats de Carles Puigdemont.
En canvi, Artur Mas havia verbalitzat la seva preferència per contribuir a situar el mal menor a la Moncloa, de la mateixa manera que els presos de JxCat van dir durant la campanya electoral que eren partidaris de no situar línies vermelles de forma preventiva. Després de la cimera a Lledoners, però, JxCat és més a prop de no afavorir l'elecció de Sánchez. Sobre els debats a l'espai postconvergent, no us perdeu l'entrevista de Ferran Casas i Oriol March a David Bonvehí, president del PDECat.
I, ERC, què pretén fer en el debat d'investidura? Els republicans han viscut el dilema amb menys contradiccions, per bé que la negativa continuada del PSOE a afavorir gestos que condueixin a la negociació mina la confiança de les forces independentistes en Sánchez com a interlocutor rendible. Veus comJoan Tardà ja han expressat públicament la seva preferència per l'abstenció, que ara resultaria menys senzilla que en un escenari de sentència del Suprem. En qualsevol cas, ERC s'explicarà aquest divendres i, com a JxCat, el no ha anat guanyant terreny. La decisió de les bases d'Unides Podem, contràries a les condicions de Sánchez, contribueix a fixar el marc. L'independentisme, també al Congrés, actua en clau de partit. Això resulta una evidència. Intentem explicar-ne les claus en aquest article amb Oriol March.
El CNI, l'imam i l'Estat.Al marge de les teories conspiranoiques perillosament publicitades -per avalar-les, calen proves indiscutibles-, les informacions dels companys del diari Público d'aquesta setmana revelen els errors en cadena dels serveis secrets espanyols per detectar la radicalització d'un confident. La negligència va precedir la massacre del 17-A, liderada per l'imam de Ripoll, la relació del qual amb el CNI mai s'ha detallat com caldria, ni en seu parlamentària ni en explicacions del propi govern espanyol. I el PSOE no sembla disposat a revertir els dèficits comunicatius de l'executiu del PP. De tot plegat sorprèn encara més que els grans mitjans de comunicació espanyols, especialment aquells que durant anys van fabular amb informacions vinculades a l'atemptat de l'11-M, hagin optat per un silenci misteriós.
50 anys de l'arribada de la humanitat a la Lluna. La setmana ha servit per mirar enrere i redescobrir els detalls d'una efemèride que va marcar la cursa espacial. A NacioDigital us hem preparat una recopilació d'articles, amb peces diàries que completarem aquest divendres, per recordar aquella missió i el que va significar. No us perdeu aquest recull: '1969: hem caminat damunt la Lluna' i 'Per què no hem tornat a la Lluna?', d'Irene Ramentol; 'Cinc teories conspiranoiques sobre l'arribada a la Lluna... i com la ciència les desmunta'; de Sergi Ambudio; o 'Què passava a Catalunya quan la humanitat va arribar a la Lluna?', de Bernat Surroca. Centreu-vos també en els articles, en forma de relat novel·lat, que ha firmat Josep Corbella a La Vanguardia sobre la relació dels tres astronautes d'aquell viatge històric a la Lluna. Ens ajuden a entendre com van viure i conviure Armstrong, Aldrin i Collins.
Vist i llegit
Manuela Carmena serà la pregonera de les festes de la Mercè. L'exalcaldessa de Madrid manté una excel·lent relació -política i personal- amb Ada Colau, i la seva gestió sintonitza amb la dels comuns a Barcelona. Resulta, però, que Carmena ha estat de visita a la ciutat i s'ha despenjat amb afirmacions amb càrrega de profunditat: ha raonat que l'auge de Vox és "conseqüència", en part, de l'1 d'octubre i ha considerat que els dirigents empresonats que pilotaven el procés no són presos polítics. Fins i tot els comuns s'han desmarcat de les reflexions de l'exalcaldessa.
Per reflexionar-hi, us plantejo que recupereu dos articles. El primer, de Toni Vall, que es fa aquesta pregunta a NacióDigital: "Les opinions polítiques, per equivocades o injustes que siguin, invaliden Manuela Carmena per ser una pregonera de la Mercè idònia? En principi, no". El segon article és de Clàudia Rius, de Núvol, que aprofita el rebombori provocat per les declaracions per traçar el perfil polític dels pregons de la Mercè i recuperar el que va pronunciar Mercè Rodoreda el 24 de setembre de 1980 al Saló de Cent. Rodoreda havia viscut l'exili i va fer aquesta reflexió: "Ofegats, escampats, vam continuar pensant en el nostre país, treballant pel nostre país. Tant els de dintre com els de fora. Som catalans i diria que la tenacitat és la nostra divisa". Serien paraules transportables a l'actualitat.
El nom propi
Andrea Camilleriva morir aquest dimecres a Roma. Tenia 93 anys i feia temps que havia entrat en l'etapa de decrepitud. Pràcticament cec, l'escriptor sicilià s'havia aferrat a la vida sense abandonar l'escriptura, que feia possible amb l'ajuda de la seva assistent i els cigarrets. El pare del celebrat comissari Montalbano deixa orfes milers de lectors, que s'hauran de refugiar en els seus llibres per retre-li homenatge. Camilleri, autor prolífic i també dramaturg, també tenia una mirada aspra sobre la política. Crític amb el comportament de l'esquerra italiana i implacable amb les aberracions de l'extrema dreta, la seva literatura no es podia desvincular de les idees polítiques. Se n'ha anat un autor referencial, ben retratat per Daniel Verdú en aquesta entrevista del desembre del 2017 a El País.
La frase de la setmana
"Si no els agrada, que se'n vagin". Donald Trump ha alimentat el discurs xenòfob en el seu primer míting des que va esclatar la tempesta política entre el president i les quatre congressistes demòcrates que li han plantat cara. La conducta de Trump -condemnada per la Cambra de Representants, que l'ha titllada de "racista" des que va publicar missatges ofensius a Twitter- va superar tots els paràmetres de la cordialitat política a Greenville (Carolina del Norte). Davant un públic fidel, va tornar a atacar l'origen de les legisladores Ilhan Omar, Ayanna Pressley, Alexandria Ocasio-Cortez i Rashida Tlaib. Va acusar Omar, sense fonament, d'aplaudir les accions d'Al-Qaida i d'Ocasio-Cortez va assegurar-ne que considerava "porqueria" els ciutadans nord-americans. Per Trump, les seves rivals "odien" els Estats Units. Només cal llegir aquesta crònica del míting que va publicar The New York Times per fer-se una idea de com es va comportar el president i el públic. Trump continua denigrant el Despatx Oval.
Els imperdibles
Després de les protestes laborals, en forma de vaga de muntadors, ja tenim el Sónar 2019 en marxa. Aquest dijous us vam acostar els imperdibles del festival -des de Bad Bunny fins a Underworld, passant per Disclosure, Skepta, Arca o Bad Gyal- i us vam detallar la multitud d'espectacles que us esperen fins diumenge si sou habituals del certamen. Si, a banda de gaudir de les 149 actuacions programades en aquesta 26a edició, també voleu llegir cròniques de tot el que passa al Sónar, no us perdeu els articles de Roger Font. Hi serà cada dia.
Som a la meitat del mes de juliol i els caps de setmana venen carregats de propostes. No us perdeu les recomanacions que us acosta Arnau Urgell, i consulteu la guia de Laura Estrada i Maria Fernández dels festivals de l'estiu. Us farà servei. I, si voleu reposar, feu cas de la secció de sèries de Víctor Rodrigo. Aquest divendres tria, a banda de la tercera temporada de Stranger Things, The Loudest Voice, un treball protagonitzat per Russell Crowe sobre el propietari de Fox News, amb un repartiment de luxe, que inclou Naomi Watts. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?