18
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:06h
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha ocupat aquest dijous al matí l'Ajuntament de Barcelona. La PAH reclama al govern d'Ada Colau reallotjaments "dignes" per als veïns que han estat desnonats, ja que assegura que actualment alguns són precaris, a banda de temporals.
Actualment a Barcelona hi ha 600 famílies procedents de desnonaments i segons la PAH a moltes no se'ls garanteix la permanència al lloc on els reallotja l'Ajuntament.
A més, recorden que els pisos de la mesa d'emergència són gestionats per l'empresa del sector turístic Snow Travel, a qui acusen de no tenir en compte les necessitats de les famílies.
Ocupació indefinida
La plataforma assegura que mantindran l'ocupació fins que el consistori, el Govern i el govern espanyol es reuneixin en un comitè d'emergència amb els col·lectius d'habitatge de la ciutat.
La primera exigència és un canvi en la contractació del servei que proveeix l'Ajuntament de pisos d'emergència. Ara mateix, Snow Travel només té l'obligació d'oferir un allotjament amb dues hores de marge. La licitació s'ha de renovar pròximament i el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs, defensa la necessitat de canviar el plec de condicions. "Qui l'ha fet demostra desconeixement sobre la situació d'aquestes famílies", ha dit.
El contracte de pisos d'emergència té un cost de 14 milions d'euros i Mas de Xaxàs considera que "és car i no serveix". "No hi ha cap mesura que garanteixi que els pisos seran adequats per a les necessitats de les famílies", ha afegit. És el cas de Pampa Isla, que forma part de la PAH, i que ha viscut en dues residències diferents els dos últims mesos després de ser desnonada. Isla té dos fills, un d'ells amb discapacitat. El primer allotjament on van estar no estava adaptat per al nen i ara tenen data de sortida de la residència actual el 23 d'agost. "Encara no ens han dit on anirem", explica.
Manca d'habitatge públic
Més enllà de les demandes a l'Ajuntament, la PAH també dirigeix les seves exigències al Govern i a l'estat espanyol. La plataforma considera que els problemes en el sistema de reallotjament són conseqüència de la manca de parc públic d'habitatge a la ciutat, de la qual cosa en fan responsables les tres administracions.
Segons les últimes dades que ha facilitat l'Ajuntament, més de la meitat de famílies amb dret a un pis d'emergència a Barcelona encara esperen un habitatge, després que durant el 2018 es validessin 442 peticions a la Mesa d'Emergència però només s'adjudiquessin 197 immobles. La PAH parla de 600 famílies procedents de desallotjament i el seu portaveu defensa que "en qualsevol altre país de la UE estarien vivint en un habitatge públic".
En aquest sentit, la plataforma acusa la Generalitat de "manca d'inversions" en habitatge i de no assumir la part de responsabilitat que li pertoca a Barcelona, on ostenta el 60% del Consorci d'Habitatge. Pel que fa a l'Estat, exigeixen al govern espanyol que incrementi el pressupost dedicat a habitatge -actualment el 0,04%- i augmenti el parc públic d'habitatge, que ara mateix només representa l'1.5% del total.
Per la PAH, la implicació de les administracions en l'impuls a l'habitatge públic ajudaria a retallar el temps d'espera que ha de passar fins que les famílies desnonades rebin un pis d'emergència, que ara arriba gairebé als dos anys.
La plataforma recorda que la llei catalana 24/2015 contra l'emergència habitacional exigeix a les administracions garantir el reallotjament a les persones en procés de ser desnonades i acusen l'Ajuntament i el Govern d'incomplir "sistemàticament" la legislació.
Tant el govern municipal, a través de la regidora d'Habitatge Lucía Martín, com els grups municipals d'ERC i JxCat han instat els membres de la PAH que ocupen l'Ajuntament a reunir-se, però la plataforma insisteix que no seurà amb ningú fins que l'Ajuntament, el Govern i l'Estat s'avinguin a convocar el comitè d'emergència.