18
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
11:48h
L'economia catalana avança a bon ritme. Dins d'un cicle econòmic de maduresa, i malgrat el context desfavorable a nivell exterior amb una Europa més afeblida, l'informe que ha presentat el Departament d'Economia sobre el 2018 presenta un escenari molt positiu per a Catalunya, amb un creixement de l'economia per sobre de la zona euro, i amb la recuperació del PIB per habitant a nivells anteriors a la crisi econòmica.
Des de la seu de Creu Roja Catalunya, on s'ha volgut escenificar que la política econòmica ha d'anar de la mà de les entitats i la societat civil, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat que les polítiques econòmiques "no han de ser un debat acadèmic o de les elits econòmiques", sinó que "han de servir per millorar les condicions de vida de la població". Per això, ha afirmat, el Govern prefereix parlar de "prosperitat", més que de "creixement econòmic", i ha considerat important que aquesta presentació es faci a la seu d'una entitat que "s'ha significat" en el compromís amb les víctimes de la desigualtat.
Aragonès no ha tardat a presentar el principal anunci del dia. El Govern preveu fixar els índexs d'un salari mínim professional durant els propers tres mesos. La proposta, que ha estat encaixada amb sorpresa a sindicats i patronals, estima iniciar el debat amb els sectors econòmics catalans per veure quin seria el salari mínim que hi hauria d'haver, i com es podria aplicar, malgrat les limitacions legals.
El vicepresident ha denunciat que la bretxa salarial a Catalunya encara és "massa estructural" i, per això, ha afirmat que s'impulsaran "polítiques tangibles per reduir aquestes desigualtats". Entre aquestes, l'Agenda Catalana per a la Prosperitat, una eina que es desplegarà amb mesures per aconseguir un acord ampli del Parlament per la renda garantida de la ciutadania, més polítiques redistributives en l'àmbit fiscal, actuar sobre les causes de la desigualtat, fomentar la formació i la innovació, i acabar amb les "situacions oligopolístiques" com la que afecta el sector energètic, entre altres, ha dit.
A més, ha destacat la necessitat d'impulsar polítiques sostenibles, també, tenint en compte el canvi climàtic, que comportarà una "crisi social i econòmica", i ha denunciat la situació "d'ofec financer" en què es troba Catalunya, respecte de l'estat espanyol. "La Generalitat i la resta de governs estarem lligats l'any que ve a dèficit zero", ha avisat, i ha lamentat que, per contra, l'Estat no respongui a les seves obligacions d'inversió i suport en finançament. "No pot ser que condemnem la salut, l'ensenyament i la protecció social a fer dèficit zero, i que hi hagi marge per a altres actuacions com els programes de defensa que es van aprovar la setmana passada", ha retret.
Creixement positiu per cinquè any
L'any 2018, l'economia catalana va encadenar per cinquè any consecutiu un creixement positiu, amb un avanç del PIB del 2,6%, segons han anunciat. Un augment que és inferior o "més moderat" que anys anteriors, justificat pel context de desacceleració econòmica a nivell mundial, fruit de les tensions comercials i les condicions financeres globals menys favorables. No obstant això, l'economia catalana s'ha mantingut, i ha superat el creixement de la zona euro un 1,9%.
I és que, segons han assegurat des del Departament, l'economia catalana ha mostrat un "elevat grau de resiliència davant de les turbulències globals", esdevenint l'economia que més activitat genera de l'estat espanyol. De fet, Catalunya representa el 19,1% del PIB espanyol, tenint en compte -també- que les exportacions catalanes a l'exterior també han disminuït, passant del 5,1% el 2017 al 2% el 2018, tot i augmentar el nombre d'empreses exportadores fins més de 47.900.
La situació del mercat laboral és també un dels àmbits que ha acumulat bons resultats el 2018, sempre des de la visió crítica, han apuntat, tenint en compte que encara queda molta feina per fer. La taxa d'ocupació va situar-se el 2018 en 67,9% el 2018, encara per sobre de la mitjana de la zona euro, amb un creixement de l'ocupació indefinida del 2,7%, tot i que menor que el de l'ocupació temporal, que es va situar en el 4,6%.
Però la menció especial ha estat per a les dones, ja que respecte del 2017, la seva taxa d'atur s'ha reduït en 2,3 punts percentuals i el de llarga i molt llarga durada també ha decrescut, tot i que de forma més moderada. Per altra banda, han destacat, les desigualtats salarials també es redueixen.
Els reptes de la demografia, la innovació i la internacionalització
Més enllà dels bons resultats generals, Catalunya també presenta reptes econòmics en l'àmbit social. Mantenir nivells d'ocupació i disminuir la desigualtat en són uns, tot i que també caldrà abordar de forma urgent la demografia. Tot i l'augment del nombre d'ocupats, els llocs de treball segueixen estant un 5,5% per sota dels nivells del 2017. Un fet que preocupa, a més, sumat a l'envelliment progressiu de la societat, la baixa natalitat i la gestió dels fluxos migratoris previstos en els propers anys.
Per altra banda, la necessitat de continuar invertint en innovació -malgrat que l'àmbit públic se situa en nivells molt bons, el privat té llarg recorregut per fer- és important, segons el Govern. I en aquesta línia es troba també la transició energètica i l'avançament cap a una economia circular que sigui zero emissions.
Des de la seu de Creu Roja Catalunya, on s'ha volgut escenificar que la política econòmica ha d'anar de la mà de les entitats i la societat civil, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat que les polítiques econòmiques "no han de ser un debat acadèmic o de les elits econòmiques", sinó que "han de servir per millorar les condicions de vida de la població". Per això, ha afirmat, el Govern prefereix parlar de "prosperitat", més que de "creixement econòmic", i ha considerat important que aquesta presentació es faci a la seu d'una entitat que "s'ha significat" en el compromís amb les víctimes de la desigualtat.
Aragonès no ha tardat a presentar el principal anunci del dia. El Govern preveu fixar els índexs d'un salari mínim professional durant els propers tres mesos. La proposta, que ha estat encaixada amb sorpresa a sindicats i patronals, estima iniciar el debat amb els sectors econòmics catalans per veure quin seria el salari mínim que hi hauria d'haver, i com es podria aplicar, malgrat les limitacions legals.
El vicepresident ha denunciat que la bretxa salarial a Catalunya encara és "massa estructural" i, per això, ha afirmat que s'impulsaran "polítiques tangibles per reduir aquestes desigualtats". Entre aquestes, l'Agenda Catalana per a la Prosperitat, una eina que es desplegarà amb mesures per aconseguir un acord ampli del Parlament per la renda garantida de la ciutadania, més polítiques redistributives en l'àmbit fiscal, actuar sobre les causes de la desigualtat, fomentar la formació i la innovació, i acabar amb les "situacions oligopolístiques" com la que afecta el sector energètic, entre altres, ha dit.
A més, ha destacat la necessitat d'impulsar polítiques sostenibles, també, tenint en compte el canvi climàtic, que comportarà una "crisi social i econòmica", i ha denunciat la situació "d'ofec financer" en què es troba Catalunya, respecte de l'estat espanyol. "La Generalitat i la resta de governs estarem lligats l'any que ve a dèficit zero", ha avisat, i ha lamentat que, per contra, l'Estat no respongui a les seves obligacions d'inversió i suport en finançament. "No pot ser que condemnem la salut, l'ensenyament i la protecció social a fer dèficit zero, i que hi hagi marge per a altres actuacions com els programes de defensa que es van aprovar la setmana passada", ha retret.
Creixement positiu per cinquè any
L'any 2018, l'economia catalana va encadenar per cinquè any consecutiu un creixement positiu, amb un avanç del PIB del 2,6%, segons han anunciat. Un augment que és inferior o "més moderat" que anys anteriors, justificat pel context de desacceleració econòmica a nivell mundial, fruit de les tensions comercials i les condicions financeres globals menys favorables. No obstant això, l'economia catalana s'ha mantingut, i ha superat el creixement de la zona euro un 1,9%.
I és que, segons han assegurat des del Departament, l'economia catalana ha mostrat un "elevat grau de resiliència davant de les turbulències globals", esdevenint l'economia que més activitat genera de l'estat espanyol. De fet, Catalunya representa el 19,1% del PIB espanyol, tenint en compte -també- que les exportacions catalanes a l'exterior també han disminuït, passant del 5,1% el 2017 al 2% el 2018, tot i augmentar el nombre d'empreses exportadores fins més de 47.900.
La situació del mercat laboral és també un dels àmbits que ha acumulat bons resultats el 2018, sempre des de la visió crítica, han apuntat, tenint en compte que encara queda molta feina per fer. La taxa d'ocupació va situar-se el 2018 en 67,9% el 2018, encara per sobre de la mitjana de la zona euro, amb un creixement de l'ocupació indefinida del 2,7%, tot i que menor que el de l'ocupació temporal, que es va situar en el 4,6%.
Però la menció especial ha estat per a les dones, ja que respecte del 2017, la seva taxa d'atur s'ha reduït en 2,3 punts percentuals i el de llarga i molt llarga durada també ha decrescut, tot i que de forma més moderada. Per altra banda, han destacat, les desigualtats salarials també es redueixen.
Els reptes de la demografia, la innovació i la internacionalització
Més enllà dels bons resultats generals, Catalunya també presenta reptes econòmics en l'àmbit social. Mantenir nivells d'ocupació i disminuir la desigualtat en són uns, tot i que també caldrà abordar de forma urgent la demografia. Tot i l'augment del nombre d'ocupats, els llocs de treball segueixen estant un 5,5% per sota dels nivells del 2017. Un fet que preocupa, a més, sumat a l'envelliment progressiu de la societat, la baixa natalitat i la gestió dels fluxos migratoris previstos en els propers anys.
Per altra banda, la necessitat de continuar invertint en innovació -malgrat que l'àmbit públic se situa en nivells molt bons, el privat té llarg recorregut per fer- és important, segons el Govern. I en aquesta línia es troba també la transició energètica i l'avançament cap a una economia circular que sigui zero emissions.