MAPA Més d'un centenar de detinguts acusats de gihadisme a Catalunya des del 2012

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi pintat, es desplega el seu nom i el nombre de detinguts per gihadisme, entre el 2012 i el 2018. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Les darreres revelacions de Público estan agitant el moment polític i retornant a primera plana les incògnites encara obertes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i, sobretot, de les relacions entre l'imam de Ripoll i els serveis secrets de l'Estat. Tot i això, el cert és que les actuacions policials contra el gihadisme han estat generalment fructíferes, impedint altres esdeveniments com els de fa dos anys. En 61 operacions -majoritàriament liderades pels Mossos d'Esquadra-, s'han detingut 103 persones acusades de gihadisme des del 2012.

Així consta en els registres del ministeri de l'Interior, que eleva fins a 350 el nombre de detencions arreu de l'Estat. D'aquesta manera, un 29,4% dels acusats de gihadisme s'haurien trobat a Catalunya, un percentatge que s'eleva fins al 36,1%, si no es tenen en compte les actuacions a Ceuta i Melilla. Prop d'una quarta part d'aquestes detencions s'han fet a Barcelona (27), per bé que la xifra és també notable a Badalona (12) i Terrassa (11). Per sota, se n'han fet cinc a Figueres, a Cornellà de Llobregat i a Mataró, i, en total, s'han efectuat operacions en 32 municipis catalans.

Líder en detencions

Catalunya és el territori on més detencions s'han fet els darrers anys. Les 103 la situen clarament per davant de les 65 que s'han efectuat tant a Madrid com a Ceuta i Melilla, i multiplica per quatre les 26 del País Valencià. Al seu torn, a Andalusia s'han detingut 20 presumptes gihadistes, 18 més al País Basc, 12 a les Canàries, 10 a Castella i Lleó i, a la resta, ja serien casos més puntuals, com a les Illes Balears (7). Cantàbria és l'única comunitat on no s'ha detingut ningú per aquesta qüestió.
 
El major nombre de detencions, però, es va fer just després dels atemptats de l'11-M. Aquell 2014, se'n van fer 131 arreu de l'Estat i, el següent any, 92. Des de llavors, no s'han assolit aquestes xifres de nou, per bé que els següents anys amb més detencions són força recents, el 2015 (75) i el 2017 (76). Durant l'actual any, ja se n'han detingut 37, més que en tot el 2018 (29).

No tots aquests detinguts, però, acaben a presons espanyoles, ja sigui perquè els presumptes gihadistes són absolts, perquè reben condemnes inferiors a dos anys -en cas de no formar part de cap organització terrorista- o perquè, en determinats casos, són expulsats. Segons una resposta del govern espanyol a preguntes del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, els anys de més presos gihadistes han estat el 2015 i el 2018, quan hi van coincidir 125. Un problema afegit, però, és que alguns presos comuns mostren signes de radicalització gihadista un cop estan entre reixes, ja sigui pel contacte amb reclusos gihadistes o per altres motius. El 2017, n'hi havia 150 de vigilats per aquest motiu.