HABITATGE

La PAH i el Sindicat de Llogaters exigeixen canvis legals contra els falsos petits propietaris

La llei contra l'emergència habitacional no considera grans tenidores les persones físiques, encara que acumulin una gran quantitat d'immobles

per Andreu Merino, 18 de juliol de 2019 a les 07:30 |
Pisos en lloguer al centre de Barcelona | Adrià Costa
La investigació de NacióDigital sobre les propietats de Finques Llor i els interessos immobiliaris que comparteix amb l'interventor general de Barcelona, Antonio Muñoz Juncosa, posen sobre la taula les llacunes de la llei catalana 24/2015 contra l'emergència habitacional. 

Fa quatre anys la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica culminaven el procés d'una iniciativa legislativa popular pensada aleshores per evitar desnonaments per impagament d'hipoteca i talls de subministraments a persones vulnerables. L'emergència habitacional afectava sobretot les famílies que havien contractat préstecs hipotecaris amb bancs i per això el text de la llei només considerava grans tenidors d'habitatge les persones jurídiques, és a dir les empreses o entitats financeres, que tinguessin més de 1.250 metres quadrats habitables.


Ara, la bombolla s'ha traslladat al mercat de lloguer, on en moltes ocasions els titulars dels habitatges són persones físiques. Algunes disposen de pocs immobles però d'altres n'acumulen diversos. El fet que estiguin al seu nom, i no al de cap empresa, fa impossible que s'hagin de sotmetre als articles de la llei 24/2015, que obliga a oferir un lloguer social abans de desnonar o a cedir pisos buits a les administracions. En aquest sentit, la PAH i el Sindicat de Llogaters tenen un objectiu comú: canviar la normativa per acabar amb aquest buit legal.

La portaveu de la PAH, Lucía Delgado explica que la plataforma ja està estudiant "mesures jurídiques" per forçar el canvi normatiu i preveu que el col·lectiu intensificarà la campanya a partir de setembre. "Aquests falsos petits propietaris estan desnonant famílies vulnerables traspassant la responsabilitat d'oferir solucions a l'administració", diu.

En una línia similar s'expressa el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "Arran de molts casos que ens arriben veiem que hi ha persones físiques propietàries de molts pisos", assegura. Per Palomera, alguns d'aquests propietaris representen un "poder local" a ciutats com Barcelona que "ha fet i desfet en el mercat immobiliari sense que ningú digués res". Segons el sindicat, els districtes de la capital catalana on més es reprodueix aquesta dinàmica són l'Eixample, Gràcia i Ciutat Vella.

Més garanties per als llogaters


Segons Delgado, la bombolla del lloguer té com a responsables moltes vegades a petits propietaris que "especulen amb un bé de primera necessitat" i que no necessiten disposar de l'habitatge per viure-hi. 

Per això, la portaveu de la PAH demana més restriccions per acabar amb la figura del fals petit propietari i planteja que la frontera establerta per ser gran tenidor sigui fixada per la quantitat de pisos de què disposen i no en funció dels metres quadrats. 

La justificació d'aquest plantejament és que el Registre de la Propietat no acostuma a reflectir la superfície total dels immobles, però sí la quantitat d'habitatges dels quals algú és propietari. "Pensem que una possibilitat seria considerar gran tenidor qualsevol que tingués més de deu pisos i no els necessités per viure", planteja Delgado, independentment de si es tracta de persones físiques o jurídiques.

Des del Sindicat de Llogaters, Palomera també exigeix mesures per posar límits als falsos petits propietaris. "S'aprofiten de la bombolla de preus per apujar preus sense fer cap inversió ni reformes en les seves propietats", denuncia. "Fins i tot de vegades és més fàcil negociar amb fons d'inversió, perquè entenen que es protesti contra ells", afegeix.

Més enllà de reformar la llei contra l'emergència habitacional, el Sindicat de Llogaters també insta el Govern a tirar endavant un decret llei per ampliar els drets dels llogaters i limitar els preus dels arrendaments. La Generalitat va presentar una primera proposta al maig que no va convèncer els col·lectius d'habitatge i que el Parlament va tombar al juny.

A més, demana a l'Estat una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que situï la legislació al mateix nivell que en altres països europeus com Itàlia o França. El sindicat planteja que quan acabi un contracte de lloguer, aquest es renovi automàticament, sempre que no hi hagi hagut incompliments per part del llogater i el propietari no necessiti l'habitatge. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació