17
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
17:17h
Ens queixem molt perquè ens sembla que la llibertat d’expressió està amenaçadíssima però som els primers en lapidar una persona per culpa de les opinions que expressa. Si Manuela Carmena diu que l’auge de la ultradreta és, en part, conseqüència del Procés i de l’1-O i afirma també que no li sembla que hi hagi presos polítics a Espanya, el primer que fem, a més a més d’escandalitzar-nos i insultar-la, és proclamar que no pot ser que sigui la pregonera de la propera Mercè tal i com li ha encarregat Ada Colau.
No recordo que fa deu, quinze, vint anys les opinions alienes ens fessin enfadar tant. No recordo que tinguéssim tots plegats un afany censurador tan desenvolupat. No recordo que fóssim tan integristes, tan sectaris. Les opinions alienes ens poden semblar malament, i tant que sí, les podem criticar, i tant que sí. Però és necessari aquest grau d’excitació? Aquest frontisme, aquesta polarització, aquesta recerca d’enemics, a què treu cap? On ens porta?
Quan fa tres anys Javier Pérez Andújar va ser el pregoner de la Mercè també a molta gent li va semblar malament. Per què? No sé sap massa bé. Perquè no era independentista? Perquè parlava en castellà? Perquè havia expressat algunes opinions suposadament unionistes? Perquè s’havia rigut d’alguns postulats indepes? Ah, perfecte, doncs llavors ja queda invalidat per ser pregoner de la Mercè. Manuela Carmena opina, pel meu gust equivocadament, que no hi ha presos polítics a Catalunya. Molt bé, i què? Vull dir que se li pot rebatre aquest judici, potser fins i tot visceralment, però per expressar aquesta opinió ha de ser automàticament considerada una empestada?
Les xarxes socials, en aquest sentit, és obvi que fan molta part de la feina. Són un vehicle de confrontació ideal. Atrinxerament total. I tan important ens sembla que és una simple opinió? Ens encanta sobrevalorar les opinions. Especialment les nostres. A banda d’això, es discutible que l’auge de la ultradreta és, en part, conseqüència del procés? És una evidència, no? Hi ha altres causes, i tant que sí. I també és cert que sovint aquesta causalitat, repetida com si fos l’única, s’utilita per a estigmatitzar l’independentisme. Cosa que pot resultar perversa i injusta, per suposat.
Les seves opinions polítiques, per equivocades o injustes que siguin, invaliden Manuela Carmena per ser una pregonera de la Mercè idònia? En principi, no. Em va agradar el tuit que Xavier Fina va fer fa un parell de dies:
Està ben vista la seva observació.
Ja que hi som, val la pena remarcar que Manuela Carmena no va dir mai que Vox sigui culpa de la meitat dels catalans. Va dir, repeteixo, que, l’auge de la ultradreta a Espanya és, en part, conseqüència del procés i l’1-O. Cosa que és la pura veritat. Que hi ha al darrere obscures intencions culpabilitzadores? És possible. Que li podem rebatre? Totalment. Però calmem-nos una mica i no ens exaltem tant. Carmena té tot el dret a dir el que vulgui i, evidentment, pot ser una gran pregonera de la Mercè.
Si Toni Albà, Pilar Rahola o Joel Joan diuen el que els surt de la fava per què no ho pot dir Manuela Carmena? Fa deu, quinze, vint anys, si Jesús Gil, Pedro Ruiz, Lidia Falcón, Fernando Arrbal, Fernando Sánchez-Dragó, Alfonso Guerra deien el que els passava per la barretina no generaven el cabal d’escarafalls que avui tenim la necessitat de vomitar. Els clickbait fa molt mal, la trinxera és l’antònim de l’enteniment.
No recordo que fa deu, quinze, vint anys les opinions alienes ens fessin enfadar tant. No recordo que tinguéssim tots plegats un afany censurador tan desenvolupat. No recordo que fóssim tan integristes, tan sectaris. Les opinions alienes ens poden semblar malament, i tant que sí, les podem criticar, i tant que sí. Però és necessari aquest grau d’excitació? Aquest frontisme, aquesta polarització, aquesta recerca d’enemics, a què treu cap? On ens porta?
Quan fa tres anys Javier Pérez Andújar va ser el pregoner de la Mercè també a molta gent li va semblar malament. Per què? No sé sap massa bé. Perquè no era independentista? Perquè parlava en castellà? Perquè havia expressat algunes opinions suposadament unionistes? Perquè s’havia rigut d’alguns postulats indepes? Ah, perfecte, doncs llavors ja queda invalidat per ser pregoner de la Mercè. Manuela Carmena opina, pel meu gust equivocadament, que no hi ha presos polítics a Catalunya. Molt bé, i què? Vull dir que se li pot rebatre aquest judici, potser fins i tot visceralment, però per expressar aquesta opinió ha de ser automàticament considerada una empestada?
Les seves opinions polítiques, per equivocades o injustes que siguin, invaliden Manuela Carmena per ser una pregonera de la Mercè idònia? En principi, no.
Les xarxes socials, en aquest sentit, és obvi que fan molta part de la feina. Són un vehicle de confrontació ideal. Atrinxerament total. I tan important ens sembla que és una simple opinió? Ens encanta sobrevalorar les opinions. Especialment les nostres. A banda d’això, es discutible que l’auge de la ultradreta és, en part, conseqüència del procés? És una evidència, no? Hi ha altres causes, i tant que sí. I també és cert que sovint aquesta causalitat, repetida com si fos l’única, s’utilita per a estigmatitzar l’independentisme. Cosa que pot resultar perversa i injusta, per suposat.
Les seves opinions polítiques, per equivocades o injustes que siguin, invaliden Manuela Carmena per ser una pregonera de la Mercè idònia? En principi, no. Em va agradar el tuit que Xavier Fina va fer fa un parell de dies:
Per a triar pregoner o pregonera de la Mercè 2020 proposo que passi una examen d’aptitud dissenyat per l’ANC.
— Xavier Fina (@XavierFina) July 16, 2019
Està ben vista la seva observació.
Ja que hi som, val la pena remarcar que Manuela Carmena no va dir mai que Vox sigui culpa de la meitat dels catalans. Va dir, repeteixo, que, l’auge de la ultradreta a Espanya és, en part, conseqüència del procés i l’1-O. Cosa que és la pura veritat. Que hi ha al darrere obscures intencions culpabilitzadores? És possible. Que li podem rebatre? Totalment. Però calmem-nos una mica i no ens exaltem tant. Carmena té tot el dret a dir el que vulgui i, evidentment, pot ser una gran pregonera de la Mercè.
Si Toni Albà, Pilar Rahola o Joel Joan diuen el que els surt de la fava per què no ho pot dir Manuela Carmena? Fa deu, quinze, vint anys, si Jesús Gil, Pedro Ruiz, Lidia Falcón, Fernando Arrbal, Fernando Sánchez-Dragó, Alfonso Guerra deien el que els passava per la barretina no generaven el cabal d’escarafalls que avui tenim la necessitat de vomitar. Els clickbait fa molt mal, la trinxera és l’antònim de l’enteniment.