17
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:15h
L'any 2018 es van rebre 158 sol·licituds d'actuació davant de presumptes vulneracions de drets humans a Catalunya, de les quals 115 han estat dins de l'àmbit de la violència institucional. Aquests són els resultats numèrics del darrer informe del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, que articula aquestes denúncies a través del Servei d'Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (SAIDAVI).
Es tracta, ha precisat el co-director de l'entitat, Andrés García Berrio, de les situacions en què les institucions públiques vulneren els drets de les persones per mitjà de l'exercici de la força física o psicològica, normalment per part dels cossos policials, però també dins de les presons o els Centres d'Internament d'Estrangers: "Nosaltres, quan venen els ciutadans, fem una cosa molt similar al que fa la policia quan s'hi adrecen per qualsevol altre delicte, però amb el fet que és un agent de la policia qui ha vulnerat els drets".
Al llarg d'aquest 2018, ha precisat, s'està duent defensa lletrada en 40 casos, mentre que en la resta es produeix suport, assessorament i seguiment jurídic, amb actuacions psicològiques puntuals, i tres casos especialment greus pel fet de ser menors d'edat. En aquestes situacions, algunes d'elles incloses en el context de repressió vinculat a l'1-O, la violència s'ha produït majoritàriament -un 69% dels casos- en situacions de protesta, tot i que també a l'espai públic -15%- i en espais de privació de llibertat -11%-, com són les presons. En menys proporció també s'ha registrat violència institucional en casos de violència masclista.
Lesions irregulars i falta d'identificació
Precisament en la violència dins de l'àmbit de protesta, ha continuat la membre d'Irídia Marta Valldaura, s'han comptabilitzat 27 lesions greus en l'ús de la defensa, 14 de les quals dirigint cops verticals al cap. "És un ús absolutament prohibit dels protocols policials", ha declarat, i ha demanat un "debat urgent" sobre com s'han d'utilitzar les defenses policials i l'aplicació dels protocols que ja existeixen.
L'entitat també troba especialment greu les dificultats en la identificació dels agents. "La falta d'identificació és una de les principals causes d'impunitat a Catalunya i a l'Estat", ha afegit Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya. De fet, ha dit, moltes denúncies queden arxivades perquè "no és possible identificar quin agent ha comès la vulneració de drets", ja que el número actual és de vuit dígits, alfanumèric i es fixa només a l'esquena. "És difícil de recordar i, a vegades, està tapat", ha declarat.
Ara, però, ha avançat, s'està impulsant una proposta de resolució al Parlament que instarà a "fer una revisió de la normativa" perquè hi hagi una "identificació real" dels agents, amb un número més curt que es podrà veure davant, darrere i al casc. "Això tindrà efectes de dissuasió de mala praxis i també de rendició de comptes per a les víctimes d'una mala actuació policial", ha considerat Ribas. De moment, ha afirmat també García Berrio, s'està en converses amb els partits polítics per tal d'aconseguir una majoria favorable a la proposta de resolució.
Pel que fa als projectils Foam, han recordat que el Parlament va aprovar el 2013 la prohibició de l'ús de bales de goma o cautxú per part dels Mossos. Els protocols d'actuació dels cossos policials espanyols, però, són "poc precisos i no són pública".
Opacitat a les presons i als CIE
L'espai dels CIE i les presons són destacables pel que fa als casos de violència institucional. En situacions de vulneració de drets, ha explicat Valldaura, s'han demanat diligències d'investigació que han estat gairebé impossibles d'aconseguir, amb la conseqüència que algunes de les persones han estat deportades abans de la investigació. Per això, ha considerat que és important que "s'adoptin mesures per esclarir els fets", de la mateixa manera que passa a les presons. "Hi ha una absoluta opacitat i manca d'interès en investigar", ha remarcat. I en casos de mort al centre, ha afegit, "s'han vulnerat proves tan bàsiques com la sol·licitud d'imatges de les càmeres de seguretat".
Per altra banda, ha dit, l'aïllament genera una gran afectació psicològica a les persones preses, incrementant la problemàtica dels suïcidis, sense mecanismes de prevenció i reacció. I a tot això se li ha de sumar la comunicació amb els familiars -normalment de les persones mortes-, que es produeix vulnerant la intimitat i habitualment sense tenir coneixement de la persona: "Urgeix un protocol d'atenció i comunicació als familiars dels presos i, en concret, un protocol en casos de morts a la presó".
És en aquest escenari on es fa més que necessari el suport psicològic. Elisenda Pradell, psicòloga d'Irídia, ha destacat el "dany psicològic" i la manca d'informes psicosocials quan es produeix un cas de violència institucional. Aquests permeten identificar les relacions de causalitat entre els fets viscuts i les conseqüències psicològiques. Malgrat que existeixen protocols al respecte, ha lamentat que habitualment no es porten a la pràctica.
Necessitat d'eixamplar la denúncia a l'Estat
Irídia ha denunciat els resultats de l'informe, però també ha valorat els avenços que s'han anat fent des de l'inici de la tasca d'investigació. Amb els Mossos d'Esquadra, ha explicat el co-director de l'entitat, s'han començat a fer reunions periòdiques on la policia catalana s'ha compromès, per exemple, a evitar les dispersions de manifestacions amb furgonetes. I sobre la Guàrdia Urbana de Barcelona, per altra banda, s'han reincorporat càmeres als vehicles de custòdia policial, a part d'un major grau de sensibilització professional i ciutadà sobre els termes de la violència institucional.
Durant els propers dies, a més, es demanarà una reunió amb la Delegació del govern espanyol a Catalunya perquè "s'han detectat pràctiques molt preocupants" entre els cossos policials espanyols, i també s'eixamplarà l'àmbit d'Irídia en la detecció de casos. "L'any vinent treballarem a nivell de Congrés dels Diputats perquè volem que la identificació dels agents sigui a tot el territori espanyol, i recuperarem la campanya contra les bales de goma", ha explicat Garía Berrio.
I és que, tal com ha recordat, "no hi ha polítiques públiques de prevenció de la violència institucional". Per això, ha dit, "fins que no hi hagi un pla integral en diferents nivells de les administacions contra la violència institucional", Irídia continuarà realitzant aquesta feina per defensar els drets humans i les llibertats de tota la ciutadania.
Es tracta, ha precisat el co-director de l'entitat, Andrés García Berrio, de les situacions en què les institucions públiques vulneren els drets de les persones per mitjà de l'exercici de la força física o psicològica, normalment per part dels cossos policials, però també dins de les presons o els Centres d'Internament d'Estrangers: "Nosaltres, quan venen els ciutadans, fem una cosa molt similar al que fa la policia quan s'hi adrecen per qualsevol altre delicte, però amb el fet que és un agent de la policia qui ha vulnerat els drets".
Al llarg d'aquest 2018, ha precisat, s'està duent defensa lletrada en 40 casos, mentre que en la resta es produeix suport, assessorament i seguiment jurídic, amb actuacions psicològiques puntuals, i tres casos especialment greus pel fet de ser menors d'edat. En aquestes situacions, algunes d'elles incloses en el context de repressió vinculat a l'1-O, la violència s'ha produït majoritàriament -un 69% dels casos- en situacions de protesta, tot i que també a l'espai públic -15%- i en espais de privació de llibertat -11%-, com són les presons. En menys proporció també s'ha registrat violència institucional en casos de violència masclista.
Lesions irregulars i falta d'identificació
Precisament en la violència dins de l'àmbit de protesta, ha continuat la membre d'Irídia Marta Valldaura, s'han comptabilitzat 27 lesions greus en l'ús de la defensa, 14 de les quals dirigint cops verticals al cap. "És un ús absolutament prohibit dels protocols policials", ha declarat, i ha demanat un "debat urgent" sobre com s'han d'utilitzar les defenses policials i l'aplicació dels protocols que ja existeixen.
Comença la roda de premsa de presentació de l’Informe anual sobre #ViolènciaInstitucional al @periodistes_cat
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) 17 de juliol de 2019
➡️ Participen @Andres_gberrio, @Marta_Bolinches, @MartaValldaura i @elipradell d’Irídia i @ribasadri d’@AmnistiaCATpic.twitter.com/a8dbu1gXME
L'entitat també troba especialment greu les dificultats en la identificació dels agents. "La falta d'identificació és una de les principals causes d'impunitat a Catalunya i a l'Estat", ha afegit Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya. De fet, ha dit, moltes denúncies queden arxivades perquè "no és possible identificar quin agent ha comès la vulneració de drets", ja que el número actual és de vuit dígits, alfanumèric i es fixa només a l'esquena. "És difícil de recordar i, a vegades, està tapat", ha declarat.
Ara, però, ha avançat, s'està impulsant una proposta de resolució al Parlament que instarà a "fer una revisió de la normativa" perquè hi hagi una "identificació real" dels agents, amb un número més curt que es podrà veure davant, darrere i al casc. "Això tindrà efectes de dissuasió de mala praxis i també de rendició de comptes per a les víctimes d'una mala actuació policial", ha considerat Ribas. De moment, ha afirmat també García Berrio, s'està en converses amb els partits polítics per tal d'aconseguir una majoria favorable a la proposta de resolució.
L'espai dels CIE i les presons són destacables pel que fa als casos de violència institucional
Pel que fa als projectils Foam, han recordat que el Parlament va aprovar el 2013 la prohibició de l'ús de bales de goma o cautxú per part dels Mossos. Els protocols d'actuació dels cossos policials espanyols, però, són "poc precisos i no són pública".
Opacitat a les presons i als CIE
L'espai dels CIE i les presons són destacables pel que fa als casos de violència institucional. En situacions de vulneració de drets, ha explicat Valldaura, s'han demanat diligències d'investigació que han estat gairebé impossibles d'aconseguir, amb la conseqüència que algunes de les persones han estat deportades abans de la investigació. Per això, ha considerat que és important que "s'adoptin mesures per esclarir els fets", de la mateixa manera que passa a les presons. "Hi ha una absoluta opacitat i manca d'interès en investigar", ha remarcat. I en casos de mort al centre, ha afegit, "s'han vulnerat proves tan bàsiques com la sol·licitud d'imatges de les càmeres de seguretat".
Per altra banda, ha dit, l'aïllament genera una gran afectació psicològica a les persones preses, incrementant la problemàtica dels suïcidis, sense mecanismes de prevenció i reacció. I a tot això se li ha de sumar la comunicació amb els familiars -normalment de les persones mortes-, que es produeix vulnerant la intimitat i habitualment sense tenir coneixement de la persona: "Urgeix un protocol d'atenció i comunicació als familiars dels presos i, en concret, un protocol en casos de morts a la presó".
És en aquest escenari on es fa més que necessari el suport psicològic. Elisenda Pradell, psicòloga d'Irídia, ha destacat el "dany psicològic" i la manca d'informes psicosocials quan es produeix un cas de violència institucional. Aquests permeten identificar les relacions de causalitat entre els fets viscuts i les conseqüències psicològiques. Malgrat que existeixen protocols al respecte, ha lamentat que habitualment no es porten a la pràctica.
Necessitat d'eixamplar la denúncia a l'Estat
Irídia ha denunciat els resultats de l'informe, però també ha valorat els avenços que s'han anat fent des de l'inici de la tasca d'investigació. Amb els Mossos d'Esquadra, ha explicat el co-director de l'entitat, s'han començat a fer reunions periòdiques on la policia catalana s'ha compromès, per exemple, a evitar les dispersions de manifestacions amb furgonetes. I sobre la Guàrdia Urbana de Barcelona, per altra banda, s'han reincorporat càmeres als vehicles de custòdia policial, a part d'un major grau de sensibilització professional i ciutadà sobre els termes de la violència institucional.
Irídia demanarà una reunió amb la Delegació del govern espanyol a Catalunya perquè "s'han detectat pràctiques molt preocupants" entre els cossos policials espanyols
Durant els propers dies, a més, es demanarà una reunió amb la Delegació del govern espanyol a Catalunya perquè "s'han detectat pràctiques molt preocupants" entre els cossos policials espanyols, i també s'eixamplarà l'àmbit d'Irídia en la detecció de casos. "L'any vinent treballarem a nivell de Congrés dels Diputats perquè volem que la identificació dels agents sigui a tot el territori espanyol, i recuperarem la campanya contra les bales de goma", ha explicat Garía Berrio.
I és que, tal com ha recordat, "no hi ha polítiques públiques de prevenció de la violència institucional". Per això, ha dit, "fins que no hi hagi un pla integral en diferents nivells de les administacions contra la violència institucional", Irídia continuarà realitzant aquesta feina per defensar els drets humans i les llibertats de tota la ciutadania.
Informe Irídia sobre violèn... by naciodigital on Scribd