17
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
14:38h
Han passat pràcticament tres mesos des de les eleccions espanyoles del 28-A i res fa pensar que Espanya s'encamini cap a la formació d'un govern estable. Pedro Sánchez, fins ara més centrat en les negociacions europees que han culminat amb l'arribada d'Ursula Von der Leyen a la presidència de la Comissió, no és capaç d'afermar una majoria que li permeti ser investit al Congrés dels Diputats. Per ara, el debat d'investidura fixat per la setmana vinent està condemant al fracàs arran del desacord entre Sánchez i el líder de Podem, Pablo Iglesias. Les diferències són notables.
Tant és així que, quan queden sis dies per a la primera votació -en la qual el líder del PSOE necessitaria majoria absoluta per ser investit-, Podem insisteix que "ara per ara" el més probable és optar pel no a Sánchez, com ha apuntat Jaume Asens en una entrevista a Catalunya Ràdio. La repetició electoral, que se celebraria al novembre, és un escenari que va prenent cos a mida que transcendeixen les diferències dins l'esquerra, que ja no es va posar d'acord el 2016. Aquestes són les cinc claus d'una investidura que, si res canvia en els propers dies, està destinada al fracàs.
1. El govern de coalició
Els resultats de Podem el 28-A, amb 42 diputats sumant totes les confluències, van ser superiors a les expectatives arran, sobretot, de la bona campanya d'Iglesias i d'un paper central en els debats televisats. Sánchez es va imposar amb claredat a les urnes -123 escons-, però sense escombrar el partit lila, que reclama presència a l'executiu. I no una presència qualsevol: Iglesias vol ser-hi, i el líder del PSOE s'hi nega. Com a molt, acceptaria ministres afins a Podem, però sense un perfil polític destacat. Els socialistes no volen un "govern dins del govern", i la formació lila sosté que només des de dins l'executiu podrà forçar els socis a complir amb els compromisos programàtics.
La consulta que ha posat en marxa Podem sobre la negociació amb el PSOE, que Sánchez ha considerat una "mascarada" i li ha servit com a argument per trencar les negociacions, ha acabat, es tanca aquest dijous a les onze del matí. Iglesias nega haver reclamat una vicepresidència, i estaria disposat a rebaixar la petició d'ocupar carteres d'Estat, però insisteix que el seu partit ha de tenir cadires al consell de ministres. El dirigent de l'esquerra alternativa demana als socialistes que negociïn fora dels focus i està disposat a "cedir més" si hi ha un govern de coalició.
2. Catalunya, qüestió d'Estat
Les diferències entre el PSOE i Podem sobre Catalunya no són noves: els socialistes només estan disposats a oferir diàleg dins la Constitució i es resisteixen a descartar la utilització del 155 si la Generalitat torna a avançar en el procés, mentre que els d'Iglesias s'han mostrat partidaris d'un referèndum i han visitat els presos polítics des que estan privats de llibertat. És per això que Sánchez prefereix tenir-lo fora del govern, perquè aquestes diferències poden impactar en el consell de ministres.
Pel que fa a eixos programàtics, les diferències són menors. El president en funcions i Iglesias ja es van posar d'acord per als pressupostos del 2019, tot i que no van prosperar en el tràmit parlamentari. Sánchez tem, això sí, que un cop convertit en el principal referent de la socialdemocràcia a Europa -paper que ha volgut jugar durant les negociacions pels càrrecs comunitaris-, sigui observat amb cert recel per l'entrada d'un partit al govern que té propostes econòmiques més escorades cap a l'esquerra.
3. L'abstenció de la dreta
Aquest és un escenari completament descartat. Tot i que el PSOE va facilitar la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció majoritària que va trencar els socialistes i va acabar amb Sánchez fora de la secretaria general. El PP de Pablo Casado no té intenció de facilitar l'arribada del líder del PSOE a la Moncloa, i se centra en mantenir quotes de poder autonòmic -Múrcia, Madrid- després d'uns resultats desastrosos a les espanyoles. Per mantenir aquestes quotes de poder necessita Ciutadans, que ha fet del veto a Sánchez el primer punt de la seva estratègia.
Tot i que els militants socialistes, durant la nit electoral, van reclamar al seu líder que no pactés amb Albert Rivera, Sánchez ha insistit en demanar l'abstenció del partit taronja. Rivera s'hi ha negat, perquè ara el seu full de ruta passa per ser el principal partit de la dreta davant d'un PP en regressió i renunciar, així, al paper de formació frontissa. Lluny queda l'acord al qual van arribar Sánchez i el líder de Ciutadans el 2016, quan el desacord al Congrés va comportar noves eleccions. Es repetirà l'esquema?
4. Un calendari enverinat
Si fracassen les negociacions i la investidura acaba amb el líder del PSOE tombat pel Congrés, arrenca un calenari enverinat. Amb l'agost pràcticament descartat per repetir un debat d'investidura, la repetició electoral s'aniria obrint pas. La data dels nous comicis seria el 10 de novembre, moment en el qual ja s'hauria comunicat la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. Un veredicte que trastocarà la política catalana i també l'espanyola, molt pendent de Manuel Marchena.
Per tant, aquesta repetició electoral tindria un punt d'incertesa indesitjat per a tothom. El CIS, això sí, segueix atorgant al PSOE una posició preeminent, i hi ha assessors de Sánchez que li insisteixen que sortiria reforçat d'una nova cita amb les urnes. Podem -i també ERC- asseguren que seria una "irresponsabilitat" i apunten que suposaria donar una nova oportunitat a les tres dretes per arribar a la majoria absoluta.
5. El paper de l'independentisme
Tot i que el Govern va assegurar ahir que seria "neutral" amb la investidura, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat el vot contrari a Sánchez si no aposta pel referèndum. La cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, ha descartat avui mateix l'abstenció perquè "no es donen les circumstàncies" per permetre l'arribada del PSOE a la Moncloa. El debat a JxCat és viu i té diferents ànimes: Artur Mas i els presos, per exemple, defensen l'abstenció.
Pel que fa a ERC, ahir dimarts Gabriel Rufián va reunir-se amb Adriana Lastra, portaveu dels socialistes al Congrés, i li va demanar que s'asseguessin amb Podem "fins a l'últim minut". Rufián va insistir que no "bloquejarien" la investidura, una línia argumental que ja va abonar Oriol Junqueras en campanya. Les diferències entre els socis de Govern també són palpables en la investidura de Sánchez, per ara bloquejada.
Tant és així que, quan queden sis dies per a la primera votació -en la qual el líder del PSOE necessitaria majoria absoluta per ser investit-, Podem insisteix que "ara per ara" el més probable és optar pel no a Sánchez, com ha apuntat Jaume Asens en una entrevista a Catalunya Ràdio. La repetició electoral, que se celebraria al novembre, és un escenari que va prenent cos a mida que transcendeixen les diferències dins l'esquerra, que ja no es va posar d'acord el 2016. Aquestes són les cinc claus d'una investidura que, si res canvia en els propers dies, està destinada al fracàs.
1. El govern de coalició
Els resultats de Podem el 28-A, amb 42 diputats sumant totes les confluències, van ser superiors a les expectatives arran, sobretot, de la bona campanya d'Iglesias i d'un paper central en els debats televisats. Sánchez es va imposar amb claredat a les urnes -123 escons-, però sense escombrar el partit lila, que reclama presència a l'executiu. I no una presència qualsevol: Iglesias vol ser-hi, i el líder del PSOE s'hi nega. Com a molt, acceptaria ministres afins a Podem, però sense un perfil polític destacat. Els socialistes no volen un "govern dins del govern", i la formació lila sosté que només des de dins l'executiu podrà forçar els socis a complir amb els compromisos programàtics.
Sánchez no està disposat a tenir ministres de Podem amb perfil polític, i Iglesias s'obre a més cessions si el govern és de coalició
La consulta que ha posat en marxa Podem sobre la negociació amb el PSOE, que Sánchez ha considerat una "mascarada" i li ha servit com a argument per trencar les negociacions, ha acabat, es tanca aquest dijous a les onze del matí. Iglesias nega haver reclamat una vicepresidència, i estaria disposat a rebaixar la petició d'ocupar carteres d'Estat, però insisteix que el seu partit ha de tenir cadires al consell de ministres. El dirigent de l'esquerra alternativa demana als socialistes que negociïn fora dels focus i està disposat a "cedir més" si hi ha un govern de coalició.
2. Catalunya, qüestió d'Estat
Les diferències entre el PSOE i Podem sobre Catalunya no són noves: els socialistes només estan disposats a oferir diàleg dins la Constitució i es resisteixen a descartar la utilització del 155 si la Generalitat torna a avançar en el procés, mentre que els d'Iglesias s'han mostrat partidaris d'un referèndum i han visitat els presos polítics des que estan privats de llibertat. És per això que Sánchez prefereix tenir-lo fora del govern, perquè aquestes diferències poden impactar en el consell de ministres.
Les diferències sobre Catalunya fan desconfiar Sánchez de l'entrada de Podem al consell de ministres: vol una posició monolítica sobre el conflicte
Pel que fa a eixos programàtics, les diferències són menors. El president en funcions i Iglesias ja es van posar d'acord per als pressupostos del 2019, tot i que no van prosperar en el tràmit parlamentari. Sánchez tem, això sí, que un cop convertit en el principal referent de la socialdemocràcia a Europa -paper que ha volgut jugar durant les negociacions pels càrrecs comunitaris-, sigui observat amb cert recel per l'entrada d'un partit al govern que té propostes econòmiques més escorades cap a l'esquerra.
3. L'abstenció de la dreta
Aquest és un escenari completament descartat. Tot i que el PSOE va facilitar la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció majoritària que va trencar els socialistes i va acabar amb Sánchez fora de la secretaria general. El PP de Pablo Casado no té intenció de facilitar l'arribada del líder del PSOE a la Moncloa, i se centra en mantenir quotes de poder autonòmic -Múrcia, Madrid- després d'uns resultats desastrosos a les espanyoles. Per mantenir aquestes quotes de poder necessita Ciutadans, que ha fet del veto a Sánchez el primer punt de la seva estratègia.
El PP descarta tornar el favor de l'abstenció del 2016 al PSOE i Ciutadans fa del veto a Sänchez el primer punt de la seva estratègia
Tot i que els militants socialistes, durant la nit electoral, van reclamar al seu líder que no pactés amb Albert Rivera, Sánchez ha insistit en demanar l'abstenció del partit taronja. Rivera s'hi ha negat, perquè ara el seu full de ruta passa per ser el principal partit de la dreta davant d'un PP en regressió i renunciar, així, al paper de formació frontissa. Lluny queda l'acord al qual van arribar Sánchez i el líder de Ciutadans el 2016, quan el desacord al Congrés va comportar noves eleccions. Es repetirà l'esquema?
4. Un calendari enverinat
Si fracassen les negociacions i la investidura acaba amb el líder del PSOE tombat pel Congrés, arrenca un calenari enverinat. Amb l'agost pràcticament descartat per repetir un debat d'investidura, la repetició electoral s'aniria obrint pas. La data dels nous comicis seria el 10 de novembre, moment en el qual ja s'hauria comunicat la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. Un veredicte que trastocarà la política catalana i també l'espanyola, molt pendent de Manuel Marchena.
Si les eleccions es repeteixen el 10 de novembre, se celebraran encara sota l'influx de la sentència del Suprem contra els líders independentistes
Per tant, aquesta repetició electoral tindria un punt d'incertesa indesitjat per a tothom. El CIS, això sí, segueix atorgant al PSOE una posició preeminent, i hi ha assessors de Sánchez que li insisteixen que sortiria reforçat d'una nova cita amb les urnes. Podem -i també ERC- asseguren que seria una "irresponsabilitat" i apunten que suposaria donar una nova oportunitat a les tres dretes per arribar a la majoria absoluta.
5. El paper de l'independentisme
Tot i que el Govern va assegurar ahir que seria "neutral" amb la investidura, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat el vot contrari a Sánchez si no aposta pel referèndum. La cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, ha descartat avui mateix l'abstenció perquè "no es donen les circumstàncies" per permetre l'arribada del PSOE a la Moncloa. El debat a JxCat és viu i té diferents ànimes: Artur Mas i els presos, per exemple, defensen l'abstenció.
Torra i Borràs situen JxCat en el "no" a Sánchez, mentre ERC insisteix que no bloquejarà la investidura i demana negociar fins a última hora
Pel que fa a ERC, ahir dimarts Gabriel Rufián va reunir-se amb Adriana Lastra, portaveu dels socialistes al Congrés, i li va demanar que s'asseguessin amb Podem "fins a l'últim minut". Rufián va insistir que no "bloquejarien" la investidura, una línia argumental que ja va abonar Oriol Junqueras en campanya. Les diferències entre els socis de Govern també són palpables en la investidura de Sánchez, per ara bloquejada.