Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Atemptats del 17-A

Les incògnites segueixen sobrevolant el 17-A dos anys després dels atemptats

El vincle de l'imam amb el CNI es manté com el principal interrogant dels fets, que els grans partits espanyols es neguen a investigar en una comissió específica al Congrés dels Diputats

per Oriol March, 16 de juliol de 2019 a les 21:10 |
Un cotxe dels Mossos en l'homenatge a les víctimes del 17-A | Albert Alemany
L'entrada abrupta d'una furgoneta a la Rambla ho va trastocar tot. La tarda del 17 d'agost del 2017 es preveia tranquil·la, amb els elements habituals: turistes recorrent el centre de Barcelona, terrasses -preferiblement a l'ombra- plenes per gaudir del pic de l'estiu i les fotografies habituals de cada estiu al centre de la capital catalana. Però el vehicle blanc de lloguer conduït per Younes Abouyaaqoub va irrompre no només en una de les principals artèries de la ciutat, sinó també en la vida dels milers de persones que en aquell moment, a primera hora de la tarda, passejaven per la Rambla.

El que va passar després és conegut: un nou atac de la cèl·lula gihadista, aquest cop a Cambrils en plena nit; una persecució sense precedents per trobar els autors i portar-los davant la justícia; i la captura d'Abouyaaqoub, finalment abatut pels Mossos en unes vinyes del Penedès. Dos anys després, això sí, encara hi ha incògnites que sobrevolen uns atemptats que van estremir Catalunya. La principal és escatir el vincle exacte entre l'imam Abdelbaki es Satty, autor intel·lectual dels atemptats segons la investigació, i el CNI. Les revelacions de Público han tornat a posar la qüestió en el focus.


El paper d'Es Satty és fonamental, perquè és qui va radicalitzar els joves que van perpetrar els atemptats. Aquestes són les cinc preguntes amb respostes encara pendents que sobrevolen uns fets que el 17 d'agost compliran el segon aniversari i que van causar tretze morts, a banda dels integrants de la cèl·lula.

1. El CNI estava al corrent de tot?

Les informacions de Público assenyalen que l'imam de Ripoll va ser confident del CNI fins el dia dels atemptats. Es Satty va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar en la qual els terroristes preparaven explosius per atemptar a Barcelona. L'atropellament de Barcelona i l'atac a Cambrils van ser el pla B de la cèl·lula, que esperava perpetrar accions més contundents a la capital catalana, concretament davant la Sagrada Família. Les noves revelacions indiquen que, si el CNI controlava l'imam fins el dia dels atemptats, podia conèixer les activitats de la cèl·lula i, per tant, els plans previstos.

L'imam i el CNI feien servir el mètode de la "bústia morta" per comunicar-se a través dels esborranys del correu electrònic

El primer contacte entre els serveis d'intel·ligència espanyols i el líder dels terroristes va ser quan Es Satty es trobava a la presó de Castelló per tràgic de drogues. La informació de Público detalla que l'agent del CNI encarregat de monitoritzar les activitats de l'imam com a confident es comunicava amb ell a través del mètode de la "bústia morta". Això vol dir que compartien un compte de correu electrònic i que, des d'allà, intercanviaven missatges a través dels esborranys, sense arribar a enviar-los.

L'informe publicat pel mitjà assenyala que els serveis d'intel·ligència havien monitoritzat l'activitat de membres de la cèl·lula, inclosos viatges a l'estranger com el que va fer Mohamed Hichamy a Friburg. L'arribada d'Es Satty a Ripoll es va produir després d'un periple a Bèlgica en el qual va ser vetat per exercir arran dels dubtes sobre el seu passat. Va ser a la capital del Ripollès quan va reclutar els joves, encarregats de preparar els atemptats després d'un canvi radical de vida en temps exprés.

2. Com es van radicalitzar?

Els familiars que van prestar declaració als investigadors van indicar que l'actitud dels joves va començar a canviar en el moment que Es Satty va aparèixer a Ripoll i van freqüentar la mesquita. Testimonis inclosos en el sumari assenyalen que l'imam feia discursos "radicals" en els quals parlava obertament de "matar infidels", tot i que hi ha contradiccions entre versions. Mentre que alguns familiars asseguren que coneixien el procés de radicalització, d'altres apuntaven que no havien notat res estrany.

Entre els testimonis familiars existien contradiccions sobre el gir vital dels joves, que van canviar quan van conèixer l'imam de Ripoll

El cas, però, és que en pocs mesos van passar de tenir una vida equiparable a nois de la seva edat -consum d'alcohol i ocasional d'estupefaents inclòs- a variar l'actitud. En algun punt del camí, l'imam els va convèncer per començar a preparar els atemptats i per traslladar el centre de les operacions en una casa abandonada d'Alcanar. Existeix contradicció entre testimonis sobre si els familiars coneixien la gravetat de l'afer en el qual estaven implicats els joves: la mare de Said Aalla va negar haver dit que el seu fill li digués que cometria un fet "molt greu", com sostenia un dels interrogats del seu cercle. 

3. Quines connexions internacionals tenien?

Consten en el sumari viatges a França i a Suïssa dels terroristes, senyal que podrien haver mantingut reunions amb altres gihadistes repartits per Europa. L'any passat, el diari El Periódico va publicar que el cervell dels atemptats -per sobre d'Es Satty, que exercia com a cap de la cèl·lula dividida entre Alcanar i Ripoll- seguia en llibertat i que canviava sovint de país. L'imam, de fet, actuava com a enllaç amb l'ideòleg.

L'autèntic cervell dels atemptats viu a Europa i Es Satty era el seu enllaç; la gran quantitat d'explosius suggeria suport des de l'estranger

Els investigadors, segons les fonts consultades per aquest mitjà, tenien tres motius per pensar en la connexió internacional, per bé que no identificaven l'autor intel·lectual. La gran quantitat d'explosius -uns 200 quilos- que s'havien fabricat a la casa ebrenca feien pensar en un vincle més enllà de l'Estat, així com també l'ambició dels atemptats inicialment planejats i la ràpida reivindicació d'Estat Islàmic.

4. Quins atemptats tenien planificats?

Les morts d'Es Satty i d'Abouyaaqoub, sumada a la dels integrants de la cèl·lula que van atemptar a Cambrils, van deixar només tres testimonis per interrogar. Són Mohamed Houli, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, que van prestar declaració davant dels investigadors i del jutge de l'Audiència Nacional. El sumari inclou que els terroristes només van atacar la Rambla com a pla B i que els objectius eren més aviat la Sagrada Família, el Camp Nou o bé Port Aventura, com consta en les fotografies que es van recuperar els telèfons mòbils dels membres de la cèl·lula.

Els gihadistes tenien fotografies al mòbil de grans objectius, com ara la Sagrada Família, el Camp Nou i Port Aventura, entre d'altres

També van sospesar accions contra discoteques de costa, com ara el recinte Colossus de Lloret de Mar, o bé la Torre Agbar de Barcelona. Finalment, però, van haver de centrar-se en un pla alternatiu i més o menys improvisat -així ho testimonia el procés de lloguer de les furgonetes del 17-A i l'atac a Cambrils- davant l'explosió d'Alcanar. A les Terres de l'Ebre també es van fotografiiar amb el material que tenien preparat. Els plans definitius d'Es Satty i del seu enllaç a l'estranger, però, no es coneixen al detall.

5. Per què no s'investiga al Congrés?

"Els partits que van donar suport a l'aplicació de l'article 155 s'han negat a obrir una comissió d'investigació al Congrés sobre els atemptats i ens preguntem què els fa por o què no volen que se sàpiga", ha reflexionat aquesta tarda el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte a Palau. PP, PSOE i Ciutadans s'han negat a crear un organisme a la cambra baixa per investigar a fins els atemptats del 17-A, i dirigents governamentals com José Antonio Nieto -número dos del ministeri de l'Interior durant els fets- han situat els Mossos en la picota per no haver aturat els atemptats.

ERC i JxCat han tornat a reclamar la posada en marxa d'una comissió d'investigació al Congrés per escatir els detalls dels atemptats

ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han registrat conjuntament una petició per crear una comissió sobre els atemptats al Congrés, però el més probable és que sigui tombada. Pràcticament dos anys després dels fets, encara hi ha incògnites per resoldre. La principal: quin era el vincle exacte entre el CNI i Es Satty i, per tant, si la intel·ligència espanyola coneixia els moviments de la cèl·lula gihadista. Un front de conflicte entre l'Estat i la Generalitat que no està, a hores d'ara, ni molt menys tancat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació