Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Marie Kapretz: «Borrell ha fet malbé la imatge d'Espanya»

La delegada de la Generalitat a Alemanya, una de les espiades pel ministeri, considera que les oficines exteriors continuen "en el punt de mira", com ja passava en l'etapa de Mariano Rajoy

per Pep Martí, 17 de juliol de 2019 a les 21:00 |
Marie Kapretz | Adrià Costa
Marie Kapretz, la delegada del Govern de la Generalitat a Berlín, està sota els focus. Ha estat una de les tres representants de Catalunya a l'exterior a qui el ministeri d'Afers Estrangers ha fet seguiment. L'executiu ha demanat la dimissió de Josep Borrell pel presumpte cas d'espionatge contra el servei diplomàtic de la Generalitat. La documentació que l'Advocacia de l'Estat ha enviat al TSJC per demanar el tancament de les delegacions ha deixat al descobert el seguiment per Exteriors de les activitats de les delegacions al Regne Unit, Suïssa i Alemanya.  

Kapretz (Berlín, 1975) va ser designada pel Govern el 2016 i va ser cessada amb l'aplicació de l'article 155. Després, aixecada la suspensió de l'autonomia, es va reincorporar a la delegació. Graduada en Disseny per l'Escola La Massana, Kapretz és una europeista convençuda, ha estat vocal del Consell Català del Moviment Europeu i observa amb sorpresa i decepció el darrer escàndol de la diplomàcia espanyola.  


- Què sabem en aquests moments sobre l'espionatge d'Exteriors?

- Conec el meu dossier i el que ha enviat l'Advocacia de l'Estat al TSJC per demanar la suspensió cautelar de les delegacions al Regne Unit, Suïssa i Berlín. Al·lega que ens hem extralimitat en les nostres competències. Sabem que el ministre Borrell va dir que aquestes delegacions s'havien de tancar, fa dues setmanes, i després ens arriba el que ha presentat l'Advocacia. Nosaltres vam rebre la documentació perquè hi hem de fer al·legacions i vam veure que es fan referències a fets ocorreguts des del 2011, abans que jo fos delegada, i de fets del temps posterior a l'aplicació del 155, quan jo ja no exercia com a tal. I em trobo que se'm fa seguiment a Alemanya per part d'un Estat que no és l'alemany. 

"Des de l'Estat s'utilitzen les delegacions a l'exterior per atiar el conflicte"

- El govern espanyol ha negat haver fet res de censurable. El ministre Borrell ha afirmat que no hi ha ni cas d'espionatge ni ambaixades.


- Em sap greu que es facin jocs de paraules amb la voluntat de despistar. El ministre Borrell diu que no hi ha ambaixades, però qui ha estat dient que hi ha ambaixades no hem estat nosaltres. Sempre ens han acusat des de mitjans i centres de Madrid que som ambaixades i, ara que se'ls gira en contra, diuen que no n'hi ha. La tasca de la diplomàcia ha de ser la de negociar i buscar solucions als conflictes. El que estic percebent és que des de l'Estat se'ns utilitza per atiar el conflicte. En la documentació d'Exteriors se m'arriba a retreure que vaig assistir a un acte de la delegació de Baden-Württemberg a Berlín sobre polítiques europees. 

- No semblen actes gaire subversius.

- En realitat, tinc l'obligació d'anar-hi. O que vaig anar a un acte dels Amics de les Arts a la Universitat Von Humboldt per parlar de la influència de la literatura catalana en les seves cançons. Però amb això s'omple el dossier. També es nota que tenen poca argumentació. Ha quedat palès que és molt greu que un dirigent polític amb responsabilitats molt grans, podent fer les coses ben fetes, les fa d'una manera que fa malbé la imatge exterior d'Espanya. Aquest cas ja ha sortit al Frankfurter Allgemeine Zeitung, que és un diari molt prestigiós, amb una peça molt crítica. El ministeri d'Exteriors ha fet malbé la imatge d'Espanya.  
 

Marie Kapretz, a la seu d'Exteriors a Barcelona. Foto: Adrià Costa


- En la documentació de l'Advocacia es fan referències a activitats de diputats al Bundestag?

- Sí, en efecte. És un agreujant. S'esmenten activitats de parlamentaris alemanys que van intervenir en defensa dels presos polítics i dels seus drets. I l'ambaixada espanyola ha fet accions per dificultar aquestes activitats. Divendres passat, un diputat va registrar al Bundestag una pregunta adreçada al govern alemany per si té alguna cosa a dir sobre el tema.      

"L'ambaixada d'Espanya ha intervingut per obstaculitzar la feina de diputats al Bundestag"

- Ha notat algun canvi en l'actitud del govern espanyol des del 2016 pel que fa a l'acció exterior de Catalunya?

- El to del govern de Pedro Sánchez és diferent al del president Rajoy, no és tan provocador. Però el que no ha canviat és el fet de ser sempre en el punt de mira del govern espanyol, cosa que em sorprèn perquè no se'ns pot retreure res.  

- Quina relació mantenen amb l'ambaixada espanyola?

- Intentem de tenir una relació de correcció institucional. Després del 155, però, no és fàcil. No se'ns convida a la celebració del 12 d'octubre. Sí que se'ns convida a actes culturals, com la inauguració d'algunes excepcions, i procurem sempre d'anar-hi. Però des de l'aplicació del 155, ja no ve ningú de l'ambaixada a cap acte de la delegació.  

- Vostè és ambaixadora?

- Una ambaixada representa un Estat. Catalunya no és un Estat i, per tant, no té ambaixades. Té delegacions com les que a Alemanya pot tenir Renània-Westfàlia per enfortir els seus interessos culturals, econòmics, a l'estranger. Després, l'ambaixada té uns privilegis que nosaltres no tenim ni de lluny. L'espai d'una ambaixada es considera territori estranger dins del país de la missió. A Alemanya, nosaltres tenim una oficina en territori alemany, sota llei alemanya. Una ambaixada té un departament consular que gestiona els dni, els passaports o els vots a l'estranger. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen també una delegació a l'exterior.
 

Kapretz, que va néixer a Berlín, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Quines activitats fa la delegació?

- Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Alemanya, cal tenir present que fa trenta anys que Catalunya forma part dels quatre motors d'Europa, junt amb la Llombardia, Auvèrnia-Roine-Alps i Baden-Württemberg. Hi ha moltes semblances, també quant a mentalitat, entre Catalunya i Baden-Wúrtemberg. Hi havia hagut una gran sintonia entre els dos presidents, Jordi Pujol i Lothar Spath. Baden-Württemberg és un dels lands amb més potencial econòmic d'Alemanya, allí hi ha Mercedes, hi ha indústria química. Recomano anar-hi. 

- Una delegació a Berlín és estratègica per Catalunya?

- Bé, Alemanya és un dels majors inversors econòmics a Catalunya. La primera empresa inversora internacional a Catalunya és Volkswagen, que té la seu a la Baixa Saxònia. I a partir d'ella n'hi ha moltes més empreses que hi tenen vincles. 

- En quins temes està abocada la delegació?

- Hi hem estat treballant en temes com l'agricultura, amb el ministeri del Medi Rural, buscant sinergies en mobilitat laboral (amb l'estada de joves que estudiaven la formació professional a Baden-Württemberg), aprenent de les bones pràctiques d'aquest land alemany, per exemple, a l'hora de tractar el problema dels MENA, que va afectar l'estat federat fa uns anys. També fem una tasca d'acompanyament dels catalans que viuen a Alemanya. Des de l'esclat de la crisi, molts joves han anat a viure-hi i nosaltres organitzem xerrades informatives sobre com funciona la seguretat social, o sobre el sistema d'assegurances, o sobre com votar des de l'exterior. A Alemanya, si no cotitzes des del primer dia, se't va acumulant un deute, i hi ha gent que això no ho sap. 

- Quanta gent treballa a la delegació?

- Només quatre persones.     
 

Marie Kapretz: "No som nosaltres els qui hem dit que les delegacions són ambaixades". Foto: Adrià Costa


- Com una persona nascuda a Berlín es va sentir atreta per Catalunya?

- Vaig venir aquí després de la selectivitat i m'hi vaig quedar. M'avinc molt amb la gent d'aquí, m'hi sento com a casa. vaig veure un temps al Berguedà i conec, per tant, la Catalunya de comarques. Trobo que el país té un gran potencial, la gent és molt tolerant i oberta respecte a altres formes de vida.  

"La premsa alemanya informa amb més fonament sobre Catalunya que fa tres anys"

- Col·labora habitualment en mitjans de comunicació alemanys. Com informen, en general, els mitjans germànics sobre la realitat catalana? 

- Crec que hi ha hagut un canvi sensible en els mitjans alemanys. Recordo que quan vaig ser nomenada delegada, la majoria de mitjans enviaven corresponsals que no coneixien la situació i molts d'ells agafaven com a referència el que deien els grans rotatius espanyols. Ara això ha canviat. La informació és més qualitativa. Per la nostra part, entorn l'1-O vam fer una tasca intensa de parlar amb la premsa. Jo vaig donar més de 80 entrevistes la tardor del 2017. Un moment important va ser quan Puigdemont va anar a Alemanya i el tribunal de Schleswig-Holstein li va donar la raó. Això no vol dir que la premsa alemanya doni suport a la independència, però sí que informa amb més fonament".

- Ha estat vocal del Consell Català del Moviment Europeu. Com veu el moment que viu la UE després de les eleccions europees?

- El projecte europeu presenta elements preocupants i esperançadors alhora. Em preocupa el fracàs del procés d'elecció dels anomenats spitzenkandidaten, els noms proposats per les diverses famílies polítiques, que han acabat descartats, i la presència de formacions de dreta extrema. Però de l'altra banda, hi ha factors positius de cara al futur, com la mobilització dels joves que fan vagues escolars els divendres (els anomenats Fridays for future), que reclamen una major acció contra el canvi climàtic. El juny va ser el juny més calorós al món des que s'elaboren estadístiques sobre el clima. La mobilització de les noves generacions ens dona esperança.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació