16
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:45h
La democristiana alemanya Ursula von der Leyen ha estat elegida pel Parlament Europeu com a nova presidenta de la Comissió Europea després d'un intens debat a l'eurocambra. Finalment, no s'han fet realitat els pitjors presagis i el gruix de les principals famílies europees, el Partit Popular Europeu, l'Aliança de Demòcrates i Socialistes i els liberals -tot i que amb excepcions- s'han alineat amb la política alemanya, fins ara ministra de Defensa del seu país. La candidata ha obtingut 383 vots (el gruix del PPE més una part substancial de socialistes i liberals), només nou més de la majoria absoluta requerida, enfront 327 vots en contra i 22 abstencions. Ha trobat el rebuig de part de l'esquerra, amb els Verds al capdavant, i sectors de la socialdemocràcia, a banda dels grups de la dreta populista.
Malgrat el suport dels grans partits, l'elecció de Von der Leyen no estava garantida. I, de fet, l'estret marge obtingut ho confirma. El rebuig per part del Consell Europeu -els caps de govern- dels spitzenkandidaten, els aspirants de cada grup polític, va ser una victòria del pes dels estats per sobre de la dinàmica ideològica. Avui, el principal orador en favor de la candidata ha estat Manfred Weber, portaveu del Grup Popular al Parlament i aspirant dels democristians a la Comissió Europea. Un senyal molt gràfic de la realitat que els estats són els qui, encara, prenen les grans decisions a la UE.
Amb tot, Ursula von der Leyen ha hagut de fer concessions en el seu discurs. Sabent que un ampli sector de l'esquerra i dels liberals, com també els més europeistes, veuen amb recança la manera amb què ha estat postulada, s'ha compromès a una Comissió Europea més ambiciosa en la lluita contra el canvi climàtic, assegurant que el Banc Europeu d'Inversions ha de ser el gran banc del clima i que vol assolir un bilió d'euros en inversions pel medi ambient. S'ha compromès a reduir per damunt del 50% l'emissió de gasos contaminants fins al 2030.
També ha anunciat que la Comissió que presidirà serà paritària. La candidata ha fet esforços els darrers dies per vèncer les reticències a la seva elecció. S'ha posicionat en favor d'establir un salari mínim europeu i una assegurança d'atur, mesures adreçades a l'ala esquerra de l'hemicicle.
Malgrat el suport dels grans partits, l'elecció de Von der Leyen no estava garantida. I, de fet, l'estret marge obtingut ho confirma. El rebuig per part del Consell Europeu -els caps de govern- dels spitzenkandidaten, els aspirants de cada grup polític, va ser una victòria del pes dels estats per sobre de la dinàmica ideològica. Avui, el principal orador en favor de la candidata ha estat Manfred Weber, portaveu del Grup Popular al Parlament i aspirant dels democristians a la Comissió Europea. Un senyal molt gràfic de la realitat que els estats són els qui, encara, prenen les grans decisions a la UE.
Amb tot, Ursula von der Leyen ha hagut de fer concessions en el seu discurs. Sabent que un ampli sector de l'esquerra i dels liberals, com també els més europeistes, veuen amb recança la manera amb què ha estat postulada, s'ha compromès a una Comissió Europea més ambiciosa en la lluita contra el canvi climàtic, assegurant que el Banc Europeu d'Inversions ha de ser el gran banc del clima i que vol assolir un bilió d'euros en inversions pel medi ambient. S'ha compromès a reduir per damunt del 50% l'emissió de gasos contaminants fins al 2030.
També ha anunciat que la Comissió que presidirà serà paritària. La candidata ha fet esforços els darrers dies per vèncer les reticències a la seva elecció. S'ha posicionat en favor d'establir un salari mínim europeu i una assegurança d'atur, mesures adreçades a l'ala esquerra de l'hemicicle.