14
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:21h
La CUP segueix en plena evolució. Des del seu naixement oficial l'any 2002, el partit dels anticapitalistes ha viscut una deriva més forçada que volguda. Malgrat que sovint han defensat -així s'utilitzava com a eslògan electoral- que van "lents" perquè van "lluny", l'acceleració dels últims temps polítics ha forçat, també, que la seva estructura i ideari polític s'adapti. Així, i en ple debat organitzatiu i estratègic, la "nova CUP", tal com l'han anomenat alguns, planteja ser menys agressiva per ser més influent.
Els resultats negatius darrers comicis i la malmesa unitat de l'independentisme han portat la CUP a repensar-se. Així, citant paraules de la membre del Secretariat Nacional Mireia Vehí, el partit està en plena fase de reflexió per analitzar si la política de "bloqueig" que s'ha seguit durant l'anterior legislatura és la correcta. Des de Celrà, on s'ha realitzat l'Assemblea Nacional organitzativa i on també s'ha començat a debatre el canvi de rumb estratègic, Vehí ha constatat com els resultats electorals no han acabat avalant la "lògica de la confrontació", motiu pel qual ara es planteja el canvi: "En cas que hi hagi noves eleccions parlamentàries, que des de la CUP nacional es treballi igual que des de les CUP municipals".
Què vol dir això? Vehí ha precisat que, en el moment en què el projecte i el programa de la CUP ho requereixi, que es pugui treballar "des de la lògica d'adquirir responsabilitats". La CUP nacional, doncs, vol aplicar "la mateixa lògica que aplica a la política municipal". D'aquesta manera, el partit busca aprovar una proposta que, des de l'esquerra independentista, "interpel·li el país" i, per tant, els anticapitalistes també puguin tenir molta més incidència.
Canvis organitzatius: una assignatura pendent des del 2015
L'Assemblea Nacional organitzativa ha estat, aquest diumenge, la gran oblidada malgrat ser una de les més esperades, ja que no se'n realitzava cap des del 2015. Amb una assistència de prop de 400 persones -349 amb dret a vot- els militant han debatut sobre una sèrie de punts estructurals, del reglament de règim intern i dels Estatuts de la CUP, entre els quals la situació financera o la possibilitat d'augmentar el nombre de legislatures per als diputats.
Un dels principals punt acordats durant el matí ha estat respecte del finançament del partit. Durant l'assemblea s'ha presentat l'estat de comptes de la formació, actualment molt tocada pel descens d'ingressos municipals i supramunicipals. Arran de les últimes eleccions locals -així com els seus efectes a les diputacions- la pèrdua d'ingressos va ser de 473.000 euros, un 77% del total, motiu pel qual el partit es plantejava rebaixar despeses a través d'una retallada de persones contractades, o promoure un augment de les aportacions a nacional procedent dels grups municipals, els regidors, els grups comarcals i la quota de militància.
Finalment, la CUP ha decidit que disminuirà la seva estructura d'alliberats per evitar haver d'augmentar les quotes dels militants. Concretament, hi havia dues opcions -la segona, dividida en dues, també-. El que els militants han acordat és no substituir les persones alliberades que pleguen perquè acaba el seu contracte laboral, i rebaixar el nombre de contractats -actualment de 23,25 jornades completes- a 15.
Sobre el finançament, Vehí ha destacat que una de les particularitats del partit és no demanar crèdits als bancs i, per tant, ser totalment autosuficient. "La gestió de les finances la fa la gent de forma assembleària", ha recordat, i per tant són els militants, ha dit, qui ha de decidir on van. L'actual estructura gestiona més diners a les municipals que a nacional, ha puntualitzat, i la voluntat és modificar-ho per muscular més la columna vertebral del partit.
L'altre gran canvi a nivell organitzatiu és l'ampliació a fins a dos mandats de les legislatures en què poden participar els diputats al Parlament. Fins el moment, els Estatuts de la CUP ho limitaven a una, una situació que ja havia causat debat a nivell intern, pel fet de no poder aprofitar noms ja coneguts per la ciutadania com el de David Fernández, Anna Gabriel o Mireia Boya.
El Secretariat Nacional, una organització gens "fàcil"
"Quan l'aigua del tsunami retorna al mar". Aquest ha estat el títol del document que el Secretariat Nacional ha llegit aquest diumenge als militants. Un emotiu escrit on s'ha denunciat la repressió i s'ha instat la militància a continuar lluitant per un projecte que "ja val molt la pena", malgrat les "divisions i dissentiments interns" que han sortit a la llum. "Estar al Secretariat Nacional és dur i volem que deixi de ser-ho", han llegit i ha ratificat més endavant també la diputada al Parlament Natàlia Sànchez.
I és que els darrers casos de dimissions, especialment el de Mireia Boya denunciant una "agressió masclista", han estat difícils de gestionar. Per això, membres del Secretariat han reconegut que encara hi ha coses que la CUP "no fa bé", tot i que "des de l'autocrítica neix la capacitat de canvi". Les dones, ha prosseguit Sànchez, són només una tercera part de l'organització, i per aquest motiu, ha dit, cal continuar "feminitzant-la", per tal que sigui una "referència". El discurs de la diputada, que ha generat diversos aplaudiments entre els militants, ha recordat que els homes de la CUP són encara "privilegiats", i els ha adreçat la responsabilitat de "cedir espais, cedir veu i presència a les dones".
I parlant de dones, l'Assemblea Nacional també ha volgut tenir unes paraules per a l'exdiputada Anna Gabriel, víctima de la repressió i exiliada a Suïssa arran de la causa de l'1-O: "La repressió també ens afecta i molt, ens afecta perquè hi posem el cos i la cara, i per l'empatia a les famílies de les presos polítiques i per tenir l'estimada Anna a més de 700 quilòmetres de distància de casa seva". "Aquesta ha estat també una de les nostres feines", han destacat des del Secretariat Nacional: "Cuidar-la tant com hem sabut".
L'acte polític de la CUP s'ha realitzat al migdia, donant pas al debat més estratègic, i posant punt i final a l'organitzatiu. En aquest, l'exdiputada i exregidora Eulàlia Reguant ha volgut recordar que els cupaires van saltar a la política institucional per "esdevenir hackers de l'impossible", i ha dit que en aquest camí és on se'ls trobarà: "Algunes forces ens han volgut fora de joc, aquestes mateixes són les que encara ara ens volen fora de joc perquè els incomodem, perquè aportem llums i taquígrafs a tot allò que fan, i perquè combatem el seu relat".
El diputat Carles Riera ha recordat que no tenen "pressa ni condicionants". I mentre que uns "justifiquen renúncies o pactes impossibles", la CUP treballarà per tornar a tenir davant les condicions per aconseguir la independència i l'emancipació social. Davant d'això, ha assegurat que els cupaires estan disposats "al que calgui", i ha dit que "mai" seran "crossa de ningú per formar governs autonomistes".
La ponència estratègica, l'inici del debat
La CUP ha debatut durant tot el matí les qüestions organitzatives, amb les corresponents votacions i un acte polític, i a la tarda és el torn d'iniciar el debat d'una de les parts més transcendentals per a l'organització independentista: la que versarà sobre la seva estratègia durant els propers mesos i anys.
Arran de les discrepàncies electorals i dels resultats dels comicis, la CUP s'ha replantejat quin ha de ser el seu full de ruta més immediat. I, per això, consideren que cal un debat de moviment que impliqui totes les organitzacions de l'esquerra independentista i el grup parlamentari, així com els moviments propers de la unitat popular, a banda de la determinació com a partit de definir el futur més proper. Davant d'unes hipotètiques eleccions després de la sentència del judici de l'1-O al Tribunal Suprem durant la primavera, els anticapitalistes es pregunten com s'ha d'articular la candidatura.
En el marc d'aquest debat, la CUP ha de debatre durant les properes setmanes quin és el seu paper -tant institucional com al carrer-, i si cal avançar amb una altra estratègia que la desplegada fins ara. Quina ha de ser la política d'aliances, si s'ha d'apostar per la governança o l'oposició, i si tot això s'ha de portar a terme des de la CUP o amb un "nou artefacte" que tingui els cupaires com a referència, seran algunes de les qüestions a debatre. El document del Consell Polític que ha servit de base per articular la proposta del debat parlava -fins i tot- d'una "una nova plataforma política, construïda ad hoc per aquesta legislatura al Parlament, però articulada amb el projecte municipal i movimentista de la CUP".
El debat estratègic, tot i que s'ha començat a dibuixar aquest diumenge, tindrà un procés de votació i ratificació posterior. Els dies 20 i 21 de juliol es farà una primera votació d'esmenes de la ponència estratègica, i els dies 26, 27 i 28 es realitzarà la segona votació i la ratificació del nou text. L'estratègia de la "nova" CUP serà, llavors, el full de ruta dels anticapitalistes.
Els resultats negatius darrers comicis i la malmesa unitat de l'independentisme han portat la CUP a repensar-se. Així, citant paraules de la membre del Secretariat Nacional Mireia Vehí, el partit està en plena fase de reflexió per analitzar si la política de "bloqueig" que s'ha seguit durant l'anterior legislatura és la correcta. Des de Celrà, on s'ha realitzat l'Assemblea Nacional organitzativa i on també s'ha començat a debatre el canvi de rumb estratègic, Vehí ha constatat com els resultats electorals no han acabat avalant la "lògica de la confrontació", motiu pel qual ara es planteja el canvi: "En cas que hi hagi noves eleccions parlamentàries, que des de la CUP nacional es treballi igual que des de les CUP municipals".
Què vol dir això? Vehí ha precisat que, en el moment en què el projecte i el programa de la CUP ho requereixi, que es pugui treballar "des de la lògica d'adquirir responsabilitats". La CUP nacional, doncs, vol aplicar "la mateixa lògica que aplica a la política municipal". D'aquesta manera, el partit busca aprovar una proposta que, des de l'esquerra independentista, "interpel·li el país" i, per tant, els anticapitalistes també puguin tenir molta més incidència.
Canvis organitzatius: una assignatura pendent des del 2015
L'Assemblea Nacional organitzativa ha estat, aquest diumenge, la gran oblidada malgrat ser una de les més esperades, ja que no se'n realitzava cap des del 2015. Amb una assistència de prop de 400 persones -349 amb dret a vot- els militant han debatut sobre una sèrie de punts estructurals, del reglament de règim intern i dels Estatuts de la CUP, entre els quals la situació financera o la possibilitat d'augmentar el nombre de legislatures per als diputats.
Prop de 400 persones debaten el futur organitzatiu i estratègic de la @cupnacional a Celrà; informa des d'allà @aidamboixhttps://t.co/AbeuESLJMkpic.twitter.com/w14Szc49oT
— NacióDigital (@naciodigital) July 14, 2019
Un dels principals punt acordats durant el matí ha estat respecte del finançament del partit. Durant l'assemblea s'ha presentat l'estat de comptes de la formació, actualment molt tocada pel descens d'ingressos municipals i supramunicipals. Arran de les últimes eleccions locals -així com els seus efectes a les diputacions- la pèrdua d'ingressos va ser de 473.000 euros, un 77% del total, motiu pel qual el partit es plantejava rebaixar despeses a través d'una retallada de persones contractades, o promoure un augment de les aportacions a nacional procedent dels grups municipals, els regidors, els grups comarcals i la quota de militància.
Finalment, la CUP ha decidit que disminuirà la seva estructura d'alliberats per evitar haver d'augmentar les quotes dels militants. Concretament, hi havia dues opcions -la segona, dividida en dues, també-. El que els militants han acordat és no substituir les persones alliberades que pleguen perquè acaba el seu contracte laboral, i rebaixar el nombre de contractats -actualment de 23,25 jornades completes- a 15.
Sobre el finançament, Vehí ha destacat que una de les particularitats del partit és no demanar crèdits als bancs i, per tant, ser totalment autosuficient. "La gestió de les finances la fa la gent de forma assembleària", ha recordat, i per tant són els militants, ha dit, qui ha de decidir on van. L'actual estructura gestiona més diners a les municipals que a nacional, ha puntualitzat, i la voluntat és modificar-ho per muscular més la columna vertebral del partit.
L'altre gran canvi a nivell organitzatiu és l'ampliació a fins a dos mandats de les legislatures en què poden participar els diputats al Parlament. Fins el moment, els Estatuts de la CUP ho limitaven a una, una situació que ja havia causat debat a nivell intern, pel fet de no poder aprofitar noms ja coneguts per la ciutadania com el de David Fernández, Anna Gabriel o Mireia Boya.
El Secretariat Nacional, una organització gens "fàcil"
"Quan l'aigua del tsunami retorna al mar". Aquest ha estat el títol del document que el Secretariat Nacional ha llegit aquest diumenge als militants. Un emotiu escrit on s'ha denunciat la repressió i s'ha instat la militància a continuar lluitant per un projecte que "ja val molt la pena", malgrat les "divisions i dissentiments interns" que han sortit a la llum. "Estar al Secretariat Nacional és dur i volem que deixi de ser-ho", han llegit i ha ratificat més endavant també la diputada al Parlament Natàlia Sànchez.
I és que els darrers casos de dimissions, especialment el de Mireia Boya denunciant una "agressió masclista", han estat difícils de gestionar. Per això, membres del Secretariat han reconegut que encara hi ha coses que la CUP "no fa bé", tot i que "des de l'autocrítica neix la capacitat de canvi". Les dones, ha prosseguit Sànchez, són només una tercera part de l'organització, i per aquest motiu, ha dit, cal continuar "feminitzant-la", per tal que sigui una "referència". El discurs de la diputada, que ha generat diversos aplaudiments entre els militants, ha recordat que els homes de la CUP són encara "privilegiats", i els ha adreçat la responsabilitat de "cedir espais, cedir veu i presència a les dones".
El Secretariat Nacional lamenta la dimissió de Mireia Boya però assegura que "des de l'autocrítica neix la capacitat de canvi"
I parlant de dones, l'Assemblea Nacional també ha volgut tenir unes paraules per a l'exdiputada Anna Gabriel, víctima de la repressió i exiliada a Suïssa arran de la causa de l'1-O: "La repressió també ens afecta i molt, ens afecta perquè hi posem el cos i la cara, i per l'empatia a les famílies de les presos polítiques i per tenir l'estimada Anna a més de 700 quilòmetres de distància de casa seva". "Aquesta ha estat també una de les nostres feines", han destacat des del Secretariat Nacional: "Cuidar-la tant com hem sabut".
L'acte polític de la CUP s'ha realitzat al migdia, donant pas al debat més estratègic, i posant punt i final a l'organitzatiu. En aquest, l'exdiputada i exregidora Eulàlia Reguant ha volgut recordar que els cupaires van saltar a la política institucional per "esdevenir hackers de l'impossible", i ha dit que en aquest camí és on se'ls trobarà: "Algunes forces ens han volgut fora de joc, aquestes mateixes són les que encara ara ens volen fora de joc perquè els incomodem, perquè aportem llums i taquígrafs a tot allò que fan, i perquè combatem el seu relat".
El diputat Carles Riera ha recordat que no tenen "pressa ni condicionants". I mentre que uns "justifiquen renúncies o pactes impossibles", la CUP treballarà per tornar a tenir davant les condicions per aconseguir la independència i l'emancipació social. Davant d'això, ha assegurat que els cupaires estan disposats "al que calgui", i ha dit que "mai" seran "crossa de ningú per formar governs autonomistes".
La ponència estratègica, l'inici del debat
La CUP ha debatut durant tot el matí les qüestions organitzatives, amb les corresponents votacions i un acte polític, i a la tarda és el torn d'iniciar el debat d'una de les parts més transcendentals per a l'organització independentista: la que versarà sobre la seva estratègia durant els propers mesos i anys.
Arran de les discrepàncies electorals i dels resultats dels comicis, la CUP s'ha replantejat quin ha de ser el seu full de ruta més immediat. I, per això, consideren que cal un debat de moviment que impliqui totes les organitzacions de l'esquerra independentista i el grup parlamentari, així com els moviments propers de la unitat popular, a banda de la determinació com a partit de definir el futur més proper. Davant d'unes hipotètiques eleccions després de la sentència del judici de l'1-O al Tribunal Suprem durant la primavera, els anticapitalistes es pregunten com s'ha d'articular la candidatura.
La CUP votarà els dies 26, 27 i 28 de juliol el nou rumb estratègic per redefinir el seu paper institucional
En el marc d'aquest debat, la CUP ha de debatre durant les properes setmanes quin és el seu paper -tant institucional com al carrer-, i si cal avançar amb una altra estratègia que la desplegada fins ara. Quina ha de ser la política d'aliances, si s'ha d'apostar per la governança o l'oposició, i si tot això s'ha de portar a terme des de la CUP o amb un "nou artefacte" que tingui els cupaires com a referència, seran algunes de les qüestions a debatre. El document del Consell Polític que ha servit de base per articular la proposta del debat parlava -fins i tot- d'una "una nova plataforma política, construïda ad hoc per aquesta legislatura al Parlament, però articulada amb el projecte municipal i movimentista de la CUP".
El debat estratègic, tot i que s'ha començat a dibuixar aquest diumenge, tindrà un procés de votació i ratificació posterior. Els dies 20 i 21 de juliol es farà una primera votació d'esmenes de la ponència estratègica, i els dies 26, 27 i 28 es realitzarà la segona votació i la ratificació del nou text. L'estratègia de la "nova" CUP serà, llavors, el full de ruta dels anticapitalistes.