sexe, postureig i reggaeton

Becàries precàries: aprenentatge o explotació?

«Tenim joves pagant per treballar, que accepten fer pràctiques creient que es disposen a aprendre i que l'únic aprenentatge que en poden treure és el de no deixar-se explotar»

per Gina Driéguez, 14 de juliol de 2019 a les 18:15 |
"Becàries precàries: aprenentatge o explotació?" és el lema amb el qual el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) ha presentat la seva campanya estival. El consell ha obert una bústia per recollir totes les veus que vulguin explicar les problemàtiques viscudes durant les pràctiques així com una campanya a xarxes socials on conviden a la gent a explicar les seves experiències amb l'etiqueta #BecàriesPrecàries i #LesMevesPràctiques.

Les pràctiques curriculars o extracurriculars són les estades d'estudiants en un espai professional durant el seu període de formació (Grau, Màster, Formació Professional) i que estan adreçades a afavorir la professionalització i la inserció laboral dels estudiants. Aquestes pràctiques solen durar entre 750 i 900 hores (lògicament) en horari laboral i són en empreses o institucions amb les quals les diverses universitats tenen conveni.


Aquestes pràctiques són avaluades i considerades com una assignatura més, tant pel teu tutor de pràctiques com pel teu cap a l'empresa, això, en altres paraules vol dir que consta a la teva matricula i per tant, que les pagues. Fer pràctiques laborals és (de manera resumida) pagar per treballar.

Segons el CNJC, l'any 2017 l'ONG Brussels Interns denunciava que hi havia 3 milions de becàries precàries a Europa i aquesta és una de les problemàtiques principals a casa nostra, les dades. Pel que fa a les pràctiques formatives (curriculars) no existeix cap registre únic de tots els convenis, fet que fa impossible quantificar-ho; poques diferències trobem amb les pràctiques laborals (curriculars) l'únic que ha pogut recollir el Consell de Joventut és que aquestes s'han duplicat en els darrers cinc anys.

El que sí que sabem del cert és que per moltes empreses i molts empresaris, així com per moltes institucions públiques (no ens enganyem) tenir becaris i becàries és una ganga. Les seves empreses es troben perfectament engreixades constantment per gent jove, amb ganes de treballar i aprendre, a qui paguen o poc o res, que no cotitzen, a qui avaluen, i que alguns arriben a enganyar amb falses promeses de contractes laborals posteriors que mai arribaran. Les pràctiques permeten, ara per ara, aprofitar-se de la figura legal del becari per tal d'explotar a persones joves i precaritzar-les sense dotar-les de contingut formatiu.

Molta gent pensarà (un altre cop) que això al final són queixes de la gent jove i que tothom en les seves primeres feines ha servit cafès, ha fet fotocòpies, no ha tingut vacances i ha exercit del pringat de l'oficina. Però és que no es tracta d'això. I fins i tot, hi haurà gent que ha rebut i format a becaris i els ha ajudat en tot el que ha pogut i els ha format. I hi haurà gent que segurament comentarà que fins i tot ha rebut becaris amb poques ganes de treballar i que per conveni els han hagut d'aguantar els mesos convenients. Però és que tampoc es tracta d'això.


Estem parlant d'un sistema amb molts, molts punts negres millorables. Estem parlant del fet que tenim joves pagant per treballar, que accepten fer pràctiques creient que es disposen a aprendre i que l'únic aprenentatge que en poden treure és el de no deixar-se explotar. Que així com a aprenentatge, tampoc està malament del tot.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació