Urbanisme

Els veïns de Sant Adrià insten les administracions a valorar la piràmide a les Tres Xemeneies

La Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies considera que el projecte preveu una edificabilitat excessiva i demana evitar la gentrificació

per Andreu Merino , 14 de juliol de 2019 a les 08:21 |
Una recreació del projecte | Amlaak
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els veïns del litoral de Sant Adrià, agrupats en la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, insten les administracions a estudiar en profunditat el projecte presentat recentment pel promotor egipci Mohamed Aly, que preveu la construcció d'una piràmide de vidre al peu de l'antiga central tèrmica i que ha batejat amb el nom de "Colós adrianenc del Mediterrani".

La plataforma avala els usos plantejats per Aly, que hi vol instal·lar una nova Universitat Mediterrània per la Pau i el Coneixement a les xemeneies, tot i que en la presentació de la iniciativa l'equip d'Aly va qualificar com a "contenidor d'ús flexible" l'equipament.


Tot i que la voluntat d'instal·lar-hi un centre d'aquestes característiques atrau la plataforma, el seu portaveu Roger Hoyos considera que la construcció de la piràmide restaria protagonisme a les xemeneies com a "element icònic".

L'última gran parcel·la metropolitana lliure 


L'àrea ocupa 32 hectàrees entre Sant Adrià i Badalona i és l'última gran pastilla de terreny que queda lliure d'edificacions a l'àrea metropolitana. La propietat se la reparteixen Endesa (42% dels terrenys), Metrovacesa (controlada pel Santaner i el BBVA, un 28%), l'Ajuntament de Sant Adrià (15%) i el Consell Comarcal del Barcelonès (15%). 

A més, la Generalitat té en marxa un Pla Director Urbanístic (PDU) que preveu transformar un total de 92 hectàrees de l'entorn de les xemeneies, ocupades actualment per magatzems i àrees industrials. En el seu primer esborrany, el PDU preveia la construcció de 1.700 habitatges en edificis de fins a 15 plantes. En total, el pla preveia un 47% d'espai dedicat a usos residencials i un 53% a activitat econòmica. 


Aly també preveu una gran edificabilitat a la zona, ja que confia que l'entrada d'inversors immobiliaris ajudi a finançar el projecte i precisament aquest és el punt amb què més discrepen els veïns. "El projecte planteja una edificabilitat excessiva, semblant a la del PDU", explica Hoyos.

En aquest sentit, la plataforma reclama que la inversió a la zona no vingui del sector privat sinó que arribi procedent de les administracions. "Considerem imprescindible la implicació del sector públic", diu Hoyos, que insisteix en la necessitat d'evitar que el projecte de transformació del litoral adrianenc provoqui processos de gentrificació. 

Aly, doncs, compta amb una bona rebuda -amb algunes reticències- per part dels veïns però sens dubte el repte més gran serà convèncer la Generalitat, redactora del PDU, de la idoneïtat del seu projecte. 

El PDU va acompanyat d'un procés participatiu que es va dur a terme a finals del 2018. Un cop culminat, la Generalitat es va comprometre a fomentar els usos d'investigació ciència i educació a les Tres Xemeneies i la sala de turbines de l'antiga tèrmica. També a fer un nou parc marítim com a espai d'oci i a estudiar una rebaixa de l'edificabilitat prevista al pla inicial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació