14
de juliol
del
2019
Barcelona ha començat el 2019 amb la xifra més alta de població empadronada des del 1991, a causa dels moviments migratoris, que compensen la caiguda de naixements a la ciutat. A la capital catalana ja hi viuen 1.650.358 persones, gairebé la meitat de les quals ha nascut fora de la ciutat. A més, un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera.
A la capital catalana hi ha empadronades 333.516 persones de 180 nacionalitats diferents. La xifra d'estrangers representa un 20% de la població resident total, la qual cosa suposa, segons l'Ajuntament un rècord en la història recent de la ciutat.
Els fluxos migratoris compensen el decreixement natural demogràfic, ja que el 2018 les defuncions van superar els naixements. Aquest escenari provoca que la població augmenta al ritme més alt dels darrers onze anys, amb un increment absolut de 21.422 veïns durant l'any passat.
Un total de 179 nacionalitats
Del total de veïns amb nacionalitat estrangera, la comunitat amb més representació és la italiana (36.276 persones), seguida de la xinesa (21.658) i la pakistanesa (20.643).
Pel que fa al país de naixement dels barcelonins, 433.846 persones han nascut a l'estranger, un 26,3% del total. Els tres principals llocs de naixement, tret de l'Estat, són l'Argentina, el Perú i l'Equador.
Durant el 2018, els països estrangers que més empadronats han aportat són Itàlia, Veneçuela, Hondures, Colòmbia i França. El 42% dels estrangers que viuen a la capital catalana tenen estudis superiors. Tot i això, el director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, Ramon Sanahuja, constata que majoritàriament les persones nouvingudes acaben treballant en feines econòmicament precàries.
La cap del departament d’Estadística i Difusió de Dades, María Jesús Calvo, valora que els fluxos migratoris estan aportant a Barcelona un percentatge elevat de població jove, potencialment fèrtil i en edat activa per treballar. No totes procedeixen de l'estranger, sinó que la capital catalana també ha registrat molts nous residents de la resta de l'estat espanyol el 2018. Madrid, Saragossa, València, Màlaga, Granada, Sevilla o Còrdova són les principals ciutats emissores, ja sigui de persones que venen a Barcelona a treballar o a estudiar.
Pel que fa a la distribució territorial, el districte amb més empadronats estrangers és l'Eixample, amb 61.546, seguit de Ciutat Vella i Sant Martí.
Les migracions fan possible un creixement demogràfic que hauria estat impossible de registrar a partir de les altes de naixement. El 2018 n'hi va haver 12.889, inferior a les 15.238 morts. El nombre de naixements es va reduir l'any passat un 4,7%, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8%, la més baixa des del 2003.
Gairebé 13.000 empadronaments sense domicili
L'Ajuntament ha fet públiques aquestes dades després d'analitzar el padró municipal amb data 1 de gener.
L'estudi reflecteix que 12.986 persones estan empadronades sense domicili fix, una figura jurídica que l'Ajuntament ha habilitat per evitar que quedin desprotegides persones que es troben en situacions d'emergència habitacional o exclusió residencial.
Des del consistori, asseguren que tot i la possibilitat que alguna persona nouvinguda no disposi de la informació per procedir a l'empadronament, la pràctica totalitat de població migrant acaba figurant al padró.
Barcelona, doncs, arrenca el 2019 amb la xifra de població més elevada des del 1991. A més, aquell any l'increment demogràfic va tenir un caràcter més temporal, ja que segons l'Ajuntament va correspondre a tota la gent que va desplaçar-se a la ciutat per treballar en feines relacionades amb els Jocs Olímpics del 1992.
A la capital catalana hi ha empadronades 333.516 persones de 180 nacionalitats diferents. La xifra d'estrangers representa un 20% de la població resident total, la qual cosa suposa, segons l'Ajuntament un rècord en la història recent de la ciutat.
Els fluxos migratoris compensen el decreixement natural demogràfic, ja que el 2018 les defuncions van superar els naixements. Aquest escenari provoca que la població augmenta al ritme més alt dels darrers onze anys, amb un increment absolut de 21.422 veïns durant l'any passat.
Un total de 179 nacionalitats
Del total de veïns amb nacionalitat estrangera, la comunitat amb més representació és la italiana (36.276 persones), seguida de la xinesa (21.658) i la pakistanesa (20.643).
Pel que fa al país de naixement dels barcelonins, 433.846 persones han nascut a l'estranger, un 26,3% del total. Els tres principals llocs de naixement, tret de l'Estat, són l'Argentina, el Perú i l'Equador.
Durant el 2018, els països estrangers que més empadronats han aportat són Itàlia, Veneçuela, Hondures, Colòmbia i França. El 42% dels estrangers que viuen a la capital catalana tenen estudis superiors. Tot i això, el director de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants, Ramon Sanahuja, constata que majoritàriament les persones nouvingudes acaben treballant en feines econòmicament precàries.
La cap del departament d’Estadística i Difusió de Dades, María Jesús Calvo, valora que els fluxos migratoris estan aportant a Barcelona un percentatge elevat de població jove, potencialment fèrtil i en edat activa per treballar. No totes procedeixen de l'estranger, sinó que la capital catalana també ha registrat molts nous residents de la resta de l'estat espanyol el 2018. Madrid, Saragossa, València, Màlaga, Granada, Sevilla o Còrdova són les principals ciutats emissores, ja sigui de persones que venen a Barcelona a treballar o a estudiar.
Pel que fa a la distribució territorial, el districte amb més empadronats estrangers és l'Eixample, amb 61.546, seguit de Ciutat Vella i Sant Martí.
Les migracions fan possible un creixement demogràfic que hauria estat impossible de registrar a partir de les altes de naixement. El 2018 n'hi va haver 12.889, inferior a les 15.238 morts. El nombre de naixements es va reduir l'any passat un 4,7%, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8%, la més baixa des del 2003.
Gairebé 13.000 empadronaments sense domicili
L'Ajuntament ha fet públiques aquestes dades després d'analitzar el padró municipal amb data 1 de gener.
L'estudi reflecteix que 12.986 persones estan empadronades sense domicili fix, una figura jurídica que l'Ajuntament ha habilitat per evitar que quedin desprotegides persones que es troben en situacions d'emergència habitacional o exclusió residencial.
Des del consistori, asseguren que tot i la possibilitat que alguna persona nouvinguda no disposi de la informació per procedir a l'empadronament, la pràctica totalitat de població migrant acaba figurant al padró.
Barcelona, doncs, arrenca el 2019 amb la xifra de població més elevada des del 1991. A més, aquell any l'increment demogràfic va tenir un caràcter més temporal, ja que segons l'Ajuntament va correspondre a tota la gent que va desplaçar-se a la ciutat per treballar en feines relacionades amb els Jocs Olímpics del 1992.