Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Ciència en societat

​La cursa per la Lluna

Fa cinquanta anys que, per primera vegada, els humans van arribar a la Lluna. Com va començar aquesta indiscutible fita històrica?

per Cristina Junyent, 19 de juliol de 2019 a les 08:45 |
El primer viatge amb tripulants a la Lluna | NASA
Per què anar a la Lluna? S'assegura que va ser una opció de JFK. Quan el gener de 1961 va arribar a la presidència, va heretar problemes en l'economia, en la diplomàcia amb la Xina i el Vietnam; i l'operació de Bahia de Cochinos, que tenia per objectiu contrarestar la Revolució Cubana recolzada per la Unió Soviètica.

En aquell context, la guerra freda alimentava la competència en la carrera espacial hereva del desenvolupament aeronàutic de la Segona Guerra Mundial. Qui primer posés satèl·lits en òrbita i, sobre tot, qui primer enviés humans a l'espai, seria considerat superior en tots els aspectes. Amb motiu de la celebració de l'Any Geofísic Internacional dos anys després, el 1955 tan els EUA com la URSS van anunciar públicament que posarien en òrbita satèl·lits artificials. L'octubre de 1957 els soviètics van enlairar l'Spútnik. L'Explorer dels EUA va ser llançat el gener de 1958.


Però el mèrit més valorat residia a posar un astronauta a l'espai i retornar-lo. Calia superar el repte de les condicions espacials adverses per a la vida: l'enorme acceleració de l'òrbita terrestre, el buit espacial, les fluctuacions de la temperatura i la tot just descoberta radiació còsmica acumulada en la magnetosfera terrestre, als cinturons de Van Allen. I, en entrar de nou a alta velocitat a l'atmosfera terrestre, protegir l'astronauta de les altes temperatures que se generarien.


«Ser el primer a l'espai significa ser el primer; el segon, és segon en tot». Les paraules del vicepresident dels EUA Lyndon B. Johnson reflecteixen el valor que per a ells tenia guanyar la cursa espacial. El 1961, per la seva indicació, JFK va prometre que el maig posarien un home en l'espai. L'abril, els soviètics van enviar Yuri Gagarin i el van retornar sà i estalvi. Aquesta segona humiliació –així era com es vivia– va fer prometre JFK que abans d'una dècada els EUA posarien un home a la Lluna i el retornarien. L'estat hi va apostar deu mil milions de dòlars, calia córrer.

Quan els EUA van aconseguir fer la primera òrbita terrestre, els soviètics n'havien fet quaranta-vuit. Els EUA desenvolupaven el programa Mercury, primer per enviar tripulació a l'espai. L'exploració lunar era l'objectiu del programa Apollo, començat el 1960. Però encara calia guanyar experiència en els vols espacials per posar un humà en la Lluna i retornar-lo, calia conèixer la resistència dels astronautes i avaluar les condicions que podien ser òptimes per anar i tornar de la Lluna; per això es va desenvolupar el programa Gemini. I la sort va canviar.


L'Apol·lo 8, enlairat el 21 de desembre de 1968, va ser el primer vol tripulat que va aconseguir suficient potència per a escapar de la gravetat terrestre. Van fer la volta a la Lluna, durant la qual van enviar una mítica foto de la Terra. L'èxit dels dos coets posteriors va afavorir que el 16 de juliol de l'any següent tres astronautes es dirigissin cap al satèl·lit per a allunar dins l'Apollo 11.

El viatge de la Terra a la Lluna va durar quatre dies, les hores que havia predit Jules Verne. Tot i que l'arribada es va endarrerir dues o tres hores. Armstrong i Aldrin van allunar dins la càpsula lunar, mentre Collins restava en el coet orbitant. Els dos astronautes van prendre mostres, van deixar una bandera, algunes deixalles i uns miralls –amb els quals es mesura la distància a la Terra.

Les missions Apol·lo van donar bona informació sobre el nostre satèl·lit. Vam saber quin era l'origen de la Lluna: un objecte de la mesura de Mercuri va xocar contra la Terra en els primers temps de la seva història i la coalescència dels fragments derivats de la col·lisió van formar el nostre satèl·lit. Va millorar la tecnologia informàtica... tant que avui seria impensable arribar a la Lluna amb els aparells d'aleshores.

Finalment, els soviètics van perdre aleshores la cursa espacial, una cursa que es va aturar més lentament de com va començar. Per manca de pressupost, els viatges a la Lluna es van aturar el 1972 amb l'Apol·lo 17. La voluntat política havia canviat. Després d'aquesta fita, Nixon havia apostat per vèncer el càncer per compensar davant l'opinió pública la despesa de la guerra de Vietnam Així que el focus de l'exploració espacial va anar cap a la reutilització dels coets, enviant llançadores a una estació espacial; es va invertir en l'estació espacial Skylab, llançada el maig de 1973. I la guerra freda, convertida en la «Guerra de les Galàxies» de Reagan, un model de defensa que va accelerar la despesa militar, va acabar amb el col·lapse de la URSS.

Però la cursa per la Lluna no s'atura. Els xinesos, els tercers en el podi, han allunat la sonda Chang'e 4 en la cara oculta de la Lluna, i volen dur i retornar un humà en un termini de quinze anys. L'Índia també té un projecte lunar; la sonda Chandrayaan-1 ja va instal·lar un orbitador entorn el satèl·lit, i té previst enlairar la Chandrayaan-2 aquest mateix juliol. Rússia també volen recuperar les missions lunars. I Trump promet recuperar els vols a la Lluna i plantar la bandera de barres i estels a Mart. Perquè la baixa gravetat de la Lluna, en relació a la de la Terra, oferiria una plataforma més econòmica per anar més enllà en l'espai, atès que abaixaria l'energia d'enlairament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació