12
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:44h
L'estructura de la CUP tremola. Els anticapitalistes s'han cansat de dir, des del seu naixement, que no demanen crèdits als bancs. La seva situació financera, però, es troba ara en un moment delicat i, atenent aquest context, la formació es veu obligada a plantejar un dilema: si volen continuar autofinançant-se, cal que augmentin les quotes a les bases o els ingressos institucionals, o resultarà indispensable rebaixar l'estructura d'alliberats que actualment mantenen.
En qualsevol cas, les dificultats són recents. El resultat de les darreres eleccions municipals -amb conseqüències supramunicipals- ha comportat una rebaixa del 63% dels ingressos de la CUP: fins a 244.000 euros. A més, els cupaires també han perdut els 19.000 euros d'ingressos directes de les diputacions, els 32.300 euros de donacions dels assessors, i els diners que s'estalviaven per a la contractació de cinc persones alliberades com a assessores de les diputacions. En conjunt, la reducció d'ingressos és de 473.000 euros. Això representa el 77% del total dels ingressos municipals de la CUP, segons el document al que ha tingut accés NacióDigital.
Els anticapitalistes exposaran aquesta delicada situació econòmica a l'Assemblea Nacional que se celebrarà a Celrà aquest diumenge. S'hi debatrà una ponència organitzativa i també es presentaran les bases de la nova estratègia del partit durant els propers anys. Respecte dels números, la CUP exposarà que si no augmenten els ingressos a nivell nacional, "serà necessari reduir la despesa".
De fet, segons consta en el document, el Secretariat Nacional ja ha comunicat el seu punt de vista, en el sentit que no es pot reduir la despesa d'acció política, que ja va disminuir en l'anterior reestructuració de principis del 2018, quan els ingressos de la CUP havien retrocedit un 44% arran dels resultats de les eleccions al Parlament. Per això, planteja que la reducció impacti sobre la despesa de personal.
La tria entre dos escenaris
El primer escenari que es plantejarà durant l'Assemblea Nacional és no realitzar cap canvi en l'estructura del finançament i, per tant, només reduir el nombre d'alliberats. Actualment, la CUP compta amb 23,25 jornades completes, mentre que l'estructura que podrà assumir a partir del 2020, si no es practica un augment de quotes, és de 15 jornades.
L'opció de rebaixar l'estructura, però, passa per no renovar el contracte de les persones alliberades amb final de contracte aquest 2019 -que sumen 9,5 jornades- o que presentin baixa voluntària, i negociar les indemnitzacions perquè puguin ser pagades durant el 2020.
El segon escenari proposa un augment en els ingressos institucionals. En aquest punt es plantegen dues opcions. La primera és augmentar la quota d'aportació dels grups municipals fins a un 30%, l'aportació d'ingressos dels regidors fins a un 22,5%, incrementar la quota dels grups comarcals del 30% al 45%, i augmentar la quota dels militants de 7 a 10 euros al mes. Aquesta permetria incrementar uns 150.000 euros els ingressos que rep la CUP nacional i, per tant, poder mantenir fins a 19 jornades senceres d'alliberats. La segona opció és gairebé idèntica, però consistiria en no tocar les quotes dels militants, que es mantindrien com fins ara.
La proposta de reforma del reglament intern que els cupaires debatran -després de la presentació d'esmenes- també inclourà debats sobre si part del Secretariat Nacional pot cobrar un sou, tot i que mai més de la meitat dels seus membres, o sobre la durada màxima en el càrrec d'una persona alliberada. Algunes assemblees locals creuen que hauria d'ascendir de quatre a vuit anys.
Allò que la CUP té clar, ara per ara, és que cal una reestructuració, sobretot orgànica, del partit, ja que els números no surten si es manté la contractació actual. L'anàlisi econòmica, però, no estarà deslligada del debat sobre si els anticapitalistes han de treballar per tenir més presència a les institucions. Ja que és precisament aquesta rebaixa de càrrecs el que ha provocat la delicada situació econòmica.
En qualsevol cas, les dificultats són recents. El resultat de les darreres eleccions municipals -amb conseqüències supramunicipals- ha comportat una rebaixa del 63% dels ingressos de la CUP: fins a 244.000 euros. A més, els cupaires també han perdut els 19.000 euros d'ingressos directes de les diputacions, els 32.300 euros de donacions dels assessors, i els diners que s'estalviaven per a la contractació de cinc persones alliberades com a assessores de les diputacions. En conjunt, la reducció d'ingressos és de 473.000 euros. Això representa el 77% del total dels ingressos municipals de la CUP, segons el document al que ha tingut accés NacióDigital.
Els anticapitalistes exposaran aquesta delicada situació econòmica a l'Assemblea Nacional que se celebrarà a Celrà aquest diumenge. S'hi debatrà una ponència organitzativa i també es presentaran les bases de la nova estratègia del partit durant els propers anys. Respecte dels números, la CUP exposarà que si no augmenten els ingressos a nivell nacional, "serà necessari reduir la despesa".
De fet, segons consta en el document, el Secretariat Nacional ja ha comunicat el seu punt de vista, en el sentit que no es pot reduir la despesa d'acció política, que ja va disminuir en l'anterior reestructuració de principis del 2018, quan els ingressos de la CUP havien retrocedit un 44% arran dels resultats de les eleccions al Parlament. Per això, planteja que la reducció impacti sobre la despesa de personal.
La tria entre dos escenaris
El primer escenari que es plantejarà durant l'Assemblea Nacional és no realitzar cap canvi en l'estructura del finançament i, per tant, només reduir el nombre d'alliberats. Actualment, la CUP compta amb 23,25 jornades completes, mentre que l'estructura que podrà assumir a partir del 2020, si no es practica un augment de quotes, és de 15 jornades.
L'opció de rebaixar l'estructura, però, passa per no renovar el contracte de les persones alliberades amb final de contracte aquest 2019 -que sumen 9,5 jornades- o que presentin baixa voluntària, i negociar les indemnitzacions perquè puguin ser pagades durant el 2020.
L'anàlisi econòmica no estarà deslligada del debat sobre si els anticapitalistes han de treballar per tenir més presència a les institucions
El segon escenari proposa un augment en els ingressos institucionals. En aquest punt es plantegen dues opcions. La primera és augmentar la quota d'aportació dels grups municipals fins a un 30%, l'aportació d'ingressos dels regidors fins a un 22,5%, incrementar la quota dels grups comarcals del 30% al 45%, i augmentar la quota dels militants de 7 a 10 euros al mes. Aquesta permetria incrementar uns 150.000 euros els ingressos que rep la CUP nacional i, per tant, poder mantenir fins a 19 jornades senceres d'alliberats. La segona opció és gairebé idèntica, però consistiria en no tocar les quotes dels militants, que es mantindrien com fins ara.
La proposta de reforma del reglament intern que els cupaires debatran -després de la presentació d'esmenes- també inclourà debats sobre si part del Secretariat Nacional pot cobrar un sou, tot i que mai més de la meitat dels seus membres, o sobre la durada màxima en el càrrec d'una persona alliberada. Algunes assemblees locals creuen que hauria d'ascendir de quatre a vuit anys.
Allò que la CUP té clar, ara per ara, és que cal una reestructuració, sobretot orgànica, del partit, ja que els números no surten si es manté la contractació actual. L'anàlisi econòmica, però, no estarà deslligada del debat sobre si els anticapitalistes han de treballar per tenir més presència a les institucions. Ja que és precisament aquesta rebaixa de càrrecs el que ha provocat la delicada situació econòmica.