Marín s'ofereix a l'independentisme com a pont de diàleg

"Les presidentes també tenim calor", ha exclamat amb un somriure Núria Marín mentre feia servir el ventall d'una periodista durant la primera roda de premsa que ha protagonitzat un cop investida com a màxima dirigent de la Diputació de Barcelona. Un gest espontani, natural, que ha combinat amb un discurs estudiat i emmarcat en el context actual. Un context marcat per la manca d'entesa entre l'Estat i la Generalitat i per un moment de desunió estratègica -ara ja evident, sense maquillatge- entre les forces independentistes. És per això que Marín, alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat i una de les principals dirigents del PSC, ha basat la seva primera intervenció en el diàleg.

El defensarà "en públic i en privat" i davant dels interlocutors que calgui, ha assenyalat la presidenta de la Diputació de Barcelona, escollida en segona volta gràcies als vots socialistes i de Junts per Catalunya (JxCat). Totes dues formacions han mantingut fins al final el pacte signat divendres passat, malgrat els intents infructuosos per intentar arribar a una entesa que permetés un president independentista. Marín, en tot cas, ha volgut deixar en segon lloc l'acord que li ha permès posar-se al capdavant d'una institució que voreja el milió d'euros de pressupost i ha volgut revestir d'una pàtina política -no només administrativa, que també- el seu nou càrrec.

"No podem renunciar de cap manera al diàleg. I, en aquest sentit, el municipalisme i el suport als ajuntaments és un terreny més que propici per practicar-lo. Tinc el ferm convenciment que només des del diàleg podrem trobar solucions als temps difícils que vivim", ha assenyalat la presidenta de la Diputació, que ha rebut la vara de Celestino Corbacho. Una metàfora de com els últims anys han variat el panorama polític: Marín va agafar el relleu de Corbacho a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, i ara el seu antecessor és regidor per Ciutadans a Barcelona. Aquest dijous ha presidit la mesa d'edat, com també va fer al consistori de la capital catalana en la seva constitució.

Per què és necessari aquest diàleg? "És el camí que hem de transitar si volem tornar a tenir un horitzó compartit com a societat. Si no, què hi fem, en política? La política significa, abans que res, acord i pacte", ha reflexionat Marín, per bé que no ha concretat cap solució. Sí que ha indicat que sota la batuta de Pedro Sánchez a la Moncloa la relació amb Catalunya ha fet "passos de gegant", però ha indicat que la situació sempre pot ser "millorable". "He de dir que el diàleg que hi pugui haver mai és suficient", ha ressaltat l'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, que ha volgut desvincular la investidura de la Diputació de la que es viurà al Congrés dels Diputats el 22 de juliol.

Preguntada sobre si JxCat també votarà a favor de Sánchez o bé s'abstindrà -com volen els presos- en el debat a Madrid, Marín ha indicat que l'acord supramunicipal no és "traslladable" a d'altres institucions. El líder del PSOE, a banda, encara no té lligat -ni molt menys- el suport del principal soci, que és Podem. Aquesta tarda hi ha hagut una trucada entre Sánchez i Pablo Iglesias que només ha servit per constatar les diferències i per acusar-se mútuament d'estar obstaculitzant la investidura.

Missatge a Torra

Una de les crítiques que s'ha fet a la Diputació per part dels partits constitucionalistes en el període 2011-2019, durant el qual la institució ha estat en mans de CiU, és que s'ha posat al servei de la Generalitat. Marín arriba amb la intenció de trencar aquesta tendència, i ha assenyalat que demanarà al president de la Generalitat, Quim Torra, que cada organisme es dediqui a les seves competències. De fet, ha animat Torra a "sumar". Com ha indicat en el discurs d'investidura, existeix la necessitat de "treballar plegats" en allò que "uneix" per apropar-se en tot allò que "separa".

El president hauria preferit un president independentista, com havia apuntat de forma clara en privat i de manera més críptica en públic durant l'última setmana, però ara haurà de col·laborar amb una dirigent del PSC al capdavant de la Diputació. "Segur que si cadascú fa la feina que li pertoca, sortiran guanyant els municipis", ha indicat Marín. El missatge de tots els grups ha anat en aquesta línia -la d'estar al servei dels ens locals-, però el clima polític de desavinences entre JxCat i ERC ha fet actes de presència.

El portaveu dels nacionalistes, Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera, ha esquivat qualsevol referència a l'acord amb el PSC -que ha generat un remombori notable a les files postconvergents-, però ha instat a tenir "grans dosis de sentit comú" en els propers quatre anys. Dionís Guiteras, portaveu d'ERC i segon candidat amb més vots, ha avisat que el pacte serà "irreversible" i ha acusat JxCat d'anar en contra dels "anhels de futur" del país. "Pels seus actes els coneixereu", ha destacat sobre els socis de Govern a la Generalitat. Hi haurà "un abans i un després" a l'executiu, segons la portaveu nacional de la formació, Marta Vilalta. La crisi segueix oberta.

Protesta de l'ANC

Unes 300 persones convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han protestat a les portes de Can Serra, l'edifici de la Diputació, contra l'acord signat entre JxCat i el PSC. "ERC i PDECat, la paciència s'ha acabat", cantaven els manifestants, visiblement molestos i escridassant l'arribada de polítics constitucionalistes -i també independentistes- que entraven a la institució. Ho han fet amb cartells de color negre i un 155 amb lletres de color blanc, recordant que els socialistes van votar a favor de la intervenció de l'autonomia la tardor del 2017, després de la declaració d'independència.

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va retreure a ERC i JxCat que facin pactes "incoherents" mentre públicament aposten per recuperar la unitat estratègica. L'escenari, però, és diferent a partir d'aquest dijous: per primera vegada des del 155, un partit del bloc independentista -l'espai postconvergent- i un dels bloc constitucionalista -PSC- en un organisme de primer ordre. S'ha acabat una etapa i Marín en vol obrir una de nova basada en el diàleg, per ara sense concrecions.