14
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
16
de juliol
a les
19:41h
Arriba el juliol i la quantitat de turistes al barri barceloní de la Barceloneta es multiplica. Alguns només hi són de pas però n’hi ha que hi pernocten. D’aquests, alguns escullen fer-ho en hotels, d’altres en hostals i hi ha qui opta per dormir en pisos turístics il·legals que no compten amb cap llicència per dur a terme aquesta activitat. L’oferta abunda al barri, per exemple en una finca propietat de l’interventor general de l’Ajuntament de Barcelona, Antonio Muñoz Juncosa, el més alt responsable de la fiscalització i control de les finances del consistori.
Malgrat tenir la seguretat de tenir-ne dos al seu bloc, els veïns no ho havien pogut demostrar fins ara, tot i haver decidit abordar directament les persones que s’allotjaven als pisos. “Sempre defugen les preguntes i diuen que un amic els hi ha deixat el pis”, explica un veí consultat per NacióDigital.
Els dos pisos tenen el timbre desactivat i al picar a la porta, ningú respon. Després d’una estona esperant al portal, però, una parella jove surt al carrer. Ell amb un mapa de Barcelona a la mà. Ella, amb una càmera penjant del coll. Confirmen que són turistes i, com explicava el veí, asseguren que un amic seu els ha deixat dormir al pis.
Res més lluny de la realitat. Fonts municipals han confirmat a aquest diari que l’Ajuntament ha obert dos expedients per activitat il·legal en dos immobles del número 48 del carrer Pescadors. El primer pis fraudulent que els tècnics municipals van detectar va ser el 5è 1a, pel qual l'Ajuntament va obrir expedient al propietari el 12 de desembre del 2018 i al llogater el 14 de febrer del 2019.
Anunci a la xarxa
El segon pis amb usos turístics no autoritzats és l’àtic, pel qual tot just el consistori està iniciant el procediment d'obertura d'expedient. En aquest segon cas, la investigació ha començat després de detectar un anunci del pis en una plataforma digital d’allotjaments turístics.
En tots dos casos, l’expedient és contra el propietari -l’interventor general- i els tercers a qui Muñoz Juncosa ha llogat el pis i han decidit desenvolupar-hi activitat turística. Segons les fonts municipals consultades, si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i afectarà només al llogater, a l’entendre que aquest és el responsable d’haver ofert el pis com a allotjament turístic sense el coneixement del propietari.
NacióDigital ha contactat amb l'interventor general, que assegura no tenir constància de cap activitat turística il·legal a la seva propietat ni tampoc de l'obertura de cap expedient contra ell per part de l'Ajuntament. "Si els llogaters ho fan, és a esquenes meves. Si en tinc constància, em defensaré", afirma. A més, apunta que li "estranya" especialment el cas de l'àtic. "Allà sempre hi ha l'inquilí", defensa.
Muñoz assegura que quan signa un contracte d'arrendament, aquest inclou l'obligació que el llogater faci servir el pis com a habitatge habitual. Sobre l'obertura dels expedients, l'interventor també es manifesta en relació als processos que té en marxa el consistori en matèria de pisos turístics. "Una cosa és que s'obrin expedients i l'altre que es tanquin pisos. No se'n tanquen tants", diu.
La guerra municipal contra els pisos il·legals
La clausura d’allotjaments turístics irregulars ha estat un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament de Barcelona des de l’arribada de Barcelona en Comú i Ada Colau.
El consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen.
Des del 2016, l’Ajuntament ha tancat gairebé 5.000 pisos turístics il·legals i el govern municipal assegura que s’han eliminat el 95% d’anuncis d’apartaments fraudulents en plataformes digitals com Airbnb. Des del 2016, el consistori ha interposat 13.014 expedients disciplinaris i 6.435 sancions.
Tot i les xifres, el cas de l’interventor municipal evidencia que l’activitat turística il·legal persisteix a la capital catalana, fins i tot a casa dels més alts funcionaris de l’Ajuntament, responsables de fiscalitzar l'activitat del govern municipal.
És al carrer Pescadors número 48 i està administrada per Finques Llor. Bona part dels veïns ja fa temps que es queixen de la presència d’aquests allotjaments encoberts. D’una banda, per les molèsties que causen els turistes. De l’altra, perquè entenen que la proliferació de pisos turístics il·legals al barri és la causa de l’expulsió de molts veïns.PRIMÍCIA L'Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) expedienta l'interventor municipal per dos pisos turístics il·legals a la seva finca
— NacióDigital (@naciodigital) 14 de juliol de 2019
✍️ Ho avança @andreumerinohttps://t.co/q4ZrCKbi1rpic.twitter.com/1EnyYM8G27
Malgrat tenir la seguretat de tenir-ne dos al seu bloc, els veïns no ho havien pogut demostrar fins ara, tot i haver decidit abordar directament les persones que s’allotjaven als pisos. “Sempre defugen les preguntes i diuen que un amic els hi ha deixat el pis”, explica un veí consultat per NacióDigital.
Els dos pisos tenen el timbre desactivat i al picar a la porta, ningú respon. Després d’una estona esperant al portal, però, una parella jove surt al carrer. Ell amb un mapa de Barcelona a la mà. Ella, amb una càmera penjant del coll. Confirmen que són turistes i, com explicava el veí, asseguren que un amic seu els ha deixat dormir al pis.
Res més lluny de la realitat. Fonts municipals han confirmat a aquest diari que l’Ajuntament ha obert dos expedients per activitat il·legal en dos immobles del número 48 del carrer Pescadors. El primer pis fraudulent que els tècnics municipals van detectar va ser el 5è 1a, pel qual l'Ajuntament va obrir expedient al propietari el 12 de desembre del 2018 i al llogater el 14 de febrer del 2019.
Anunci a la xarxa
El segon pis amb usos turístics no autoritzats és l’àtic, pel qual tot just el consistori està iniciant el procediment d'obertura d'expedient. En aquest segon cas, la investigació ha començat després de detectar un anunci del pis en una plataforma digital d’allotjaments turístics.
Si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i el procediment afectarà només el llogater
En tots dos casos, l’expedient és contra el propietari -l’interventor general- i els tercers a qui Muñoz Juncosa ha llogat el pis i han decidit desenvolupar-hi activitat turística. Segons les fonts municipals consultades, si l’interventor acredita que té els immobles llogats, s’arxivarà l’expedient contra ell i afectarà només al llogater, a l’entendre que aquest és el responsable d’haver ofert el pis com a allotjament turístic sense el coneixement del propietari.
NacióDigital ha contactat amb l'interventor general, que assegura no tenir constància de cap activitat turística il·legal a la seva propietat ni tampoc de l'obertura de cap expedient contra ell per part de l'Ajuntament. "Si els llogaters ho fan, és a esquenes meves. Si en tinc constància, em defensaré", afirma. A més, apunta que li "estranya" especialment el cas de l'àtic. "Allà sempre hi ha l'inquilí", defensa.
Muñoz assegura que quan signa un contracte d'arrendament, aquest inclou l'obligació que el llogater faci servir el pis com a habitatge habitual. Sobre l'obertura dels expedients, l'interventor també es manifesta en relació als processos que té en marxa el consistori en matèria de pisos turístics. "Una cosa és que s'obrin expedients i l'altre que es tanquin pisos. No se'n tanquen tants", diu.
La guerra municipal contra els pisos il·legals
La clausura d’allotjaments turístics irregulars ha estat un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament de Barcelona des de l’arribada de Barcelona en Comú i Ada Colau.
El consistori defensa que aquesta activitat és perjudicial per a la ciutat, ja que genera especulació, economia submergida i la seva activitat provoca malestar a les comunitats de veïns que els acullen.
Des del 2016, l’Ajuntament ha tancat gairebé 5.000 pisos turístics il·legals i el govern municipal assegura que s’han eliminat el 95% d’anuncis d’apartaments fraudulents en plataformes digitals com Airbnb. Des del 2016, el consistori ha interposat 13.014 expedients disciplinaris i 6.435 sancions.
Tot i les xifres, el cas de l’interventor municipal evidencia que l’activitat turística il·legal persisteix a la capital catalana, fins i tot a casa dels més alts funcionaris de l’Ajuntament, responsables de fiscalitzar l'activitat del govern municipal.