Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La brúixola: 12 de juliol

Del pacte a la Diputació a la via Cuixart

La crisi entre JxCat i ERC deixa tocada la relació al Govern. S'erosionen convivències i s'obren escenaris. Entre tant desgast, emergeix la persistent crida a la desobediència civil del president d'Òmnium, la tercera via del sobiranisme. També són notícia Inés Arrimadas, Carola Rackete, Vincent Lambert, Megan Rapinoe i Maradona

per Joan Serra Carné, 12 de juliol de 2019 a les 06:00 |
La Diputació de Barcelona ja té presidenta: Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat. El pacte entre el PSC i Junts per Catalunya (JxCat) a la tercera institució del país deixa la presidència en mans socialistes i permet a l'espai postconvergent compartir el pilotatge d'un ens amb molts recursos i tentacles sobre el món municipal. La pressió d'ERC per forçar JxCat a revertir l'acord -rebut amb protestes per l'ANC- no ha generat cap resultat. Els republicans, que en menys d'un mes han perdut l'alcaldia de Barcelona i la presidència de la Diputació, han pecat de falta d'iniciativa davant l'ànsia de JxCat per mantenir espais de poder després del retrocés patit a les municipals.

Del ple més comentat de la història recent de la Diputació -llegiu la crònica d'Oriol March i Aida Morales- en queda una certesa: l'independentisme no ha viscut un desacord puntual. És la història d'un trencament anunciat que tindrà reverberacions. ERC i JxCat acumulen un llarg historial de desconfiança, ajornat pel bé superior d'un objectiu de legislatura palpable. Quan l'horitzó s'ha convertit en una imatge difusa, distorsionada per la intromissió judicial i l'absència d'una estratègia compartida, les diferències s'han convertit en punyalades en forma de pactes postelectorals, cap de tan esquinçant com la de la Diputació.


La crisi de l'última setmana deixa tocada la relació entre els socis que conformen el Govern de la Generalitat. La distància és tan evident que ni els dos partits ni els seus màxims representants institucionals han forçat una escenificació d'entesa per superar les discrepàncies, com sí que havia succeït en el passat després de xocs al Parlament. S'erosionen convivències i s'obren escenaris de futur. La mateixa ERC ja ho verbalitza. Però primer haurà d'arribar la sentència del judici al Tribunal Suprem.

El d'ahir va ser un dia de contrasts. Protestes i retrets al matí a la Diputació de Barcelona i celebració i missatge en clau de futur a la tarda, en la presentació del llibre Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart. Pactes cuinats als despatxos al matí i apel·lacions a la desobediència civil a la tarda, com a via per avançar de forma conscient i col·lectiva. No hi ha en aquests moments a Catalunya una figura que aplegui tantes sensibilitats com el president d'Òmnium. Entre tant desgast, emergeix la seva persistència rebel, la tercera via del sobiranisme. "El que escriu Cuixart és llum en un moment de desorientació", afirmava el filòsof Xavier Antich en la presentació del llibre -coincidint  amb el 58è aniversari de d'Òmnium-, tot lligant les dues cares de la jornada. La via Cuixart.

El binomi Colau-Collboni, segona entrega. La setmana es tanca amb el pacte de govern a l'Ajuntament de Barcelona, després de setmanes de negociacions. Ja us en vam explicar les claus, així com l'esforç de Barcelona en Comú i PSC per aconseguir que les responsabilitats compartides condueixin a funcionar com un únic govern i no com un executiu de coalició. En l'anàlisi més reposada és rellevant destacar dos elements: primer, com els comuns han convertit els socialistes en el seu soci natural per davant d'ERC -la relació entre Ada Colau i Jaume Collboni sempre va ser plàcida, fins al trencament forçat pel 155-; i, segon, la capacitat pel PSC per trobar aixopluc en espais de poder. Amb uns resultats electorals bons -no són excel·lents-, el PSC acumula responsabilitats de govern a l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l'Àrea Metropolitana. El més hàbil després del cicle electoral ha estat Miquel Iceta.

La deriva d'Arrimadas. Quan era cap de l'oposició al Parlament, la líder de Ciutadans era reverenciada a Madrid com a assot de l'independentisme. A la capital de l'Estat es passava de puntetes pel vocabulari emprat a la cambra i tampoc es fiscalitzaven actes amb escàs contingut polític i sí molta motivació agitadora, com el que Arrimadas va liderar a Amer, poble de Carles Puigdemont. Han fet falta només dos mesos de presència al Congrés per ubicar Arrimadas com a font de conflicte. La conducta de la portaveu de Ciutadans i de representants del seu partit a la manifestació de l'Orgull LGTBI a Madrid -convertint-se en víctima d'unes agressions físiques que les pròpies autoritats policials han desmentit en els seus informes- han rubricat un aterratge més aviat accidentat. El desgast acumulat en l'estrena de la legislatura ha enfonsat la percepció pública de qui s'havia projectat com a alternativa a Albert Rivera. Llegiu aquest article de Pep Martí, que hi treu punta.



Vist i llegit

Carola Rackete ja s'ha convertit en una icona, la de la lluita contra la política migratòria de l'extrema dreta italiana, insensible al drama del Mediterrani. La capitana del Sea Watch 3 va demostrar amb la seva maniobra -conduir a port 41 nàufrags després de 16 dies a alta mar per la falta d'una solució política- que els ports d'Itàlia no estaven tancats. La seva determinació va erosionar de cop el relat de Matteo Salvini i la justícia italiana li va donar la raó. Rackete ha concedit una entrevista a El País, en la qual acusa la Unió Europea de "finançar criminals a Líbia". "Està finançant els guardacostes libis i un règim que permet la tortura i el tràfic d'éssers humans. La Unió Europea no hauria de cooperar amb organitzacions així. Estic avergonyida del meu govern, que un país com Alemanya i la Unió Europea donin suport a aquests criminals", argumenta en la conversa amb el periodista Daniel Verdú.


El nom propi

La vida i mort de Vincent Lambert simbolitzen com el debat sobre l'eutanàsia continua sent una qüestió impregnada de controvèrsies legals i ètiques. Lambert, infermer psiquiàtric de 42 anys, va quedar tetraplègic i, posteriorment, en estat vegetatiu arran d'un accident de trànsit. I en aquest mateix estat va sobreviure durant els darrers 11 anys. El seu cas no era reversible, una situació que va empènyer la dona i tutora de Lambert -amb el suport del consell mèdic- a prendre la decisió de deixar-lo d'alimentar i hidratar. Els pares del pacient no acceptaven la decisió, discussió vehiculada en una llarga batalla legal que les instàncies judicials van resoldre a favor de la decisió dels metges. El cas Lambert és referencial a França quan s'afronta el debat sobre la mort digna. I el seu adeu coincideix amb un punt d'inflexió a Espanya: aquest divendres tres iniciatives ciutadanes registraran al Congrés un milió de firmes per legalitzar l'eutanàsia.

La frase de la setmana
 
"Hem d'estimar més i odiar menys". El missatge de Megan Rapinoe a Donald Trump va ser un dels moments àlgids de la celebració de la la selecció de futbol dels Estats Units a Nova York, on van festejar el títol del Mundial femení. Rapinoe, que abans de la competició ja havia advertit que la selecció no aniria a la Casa Blanca si conquerien el trofeu, s'ha convertit en un símbol de resistència a les polítiques de Trump. Millor futbolista i màxima golejadora del Mundial, l'estrella del combinat nord-americà va liderar la protesta que va portar les seves companyes a demandar la Federació per "discriminació de gènere institucionalitzada", arran de la diferència salarial amb els futbolistes internacionals de la selecció masculina dels Estats Units.


Els imperdibles

Diego Armando Maradona ha estat objecte de milers de treballs periodístics, així com de multitud de llibres i documentals. El talent de l'argentí, elevat a la categoria de mite, era embriagador i el seu futbol perdurarà més enllà de la deriva personal. Les dues cares de Maradona, dins i fora del camp, queden recollides en l'últim film del director britànic Asif Kapadia, creador dels documentals sobre la vida d'Amy Winehouse i Ayrton Senna, que es va estrenar aquest dijous. Ja es pot veure als cinemes catalans. Hi trobareu detallat, i amb imatges inèdites, l'auge i caiguda del 10 en l'etapa a Nàpols, on Maradona és i serà Déu. L'obra de Kapadia, amb nombrosos testimonis, també recull la veu de Maradona, entrevistat expressament pel documental. Imprescindible.

Per acabar d'aprofitar el cap de setmana, consulteu les recomanacions de cap de setmana que cada divendres us acosta Arnau Urgell. Entre d'altres, us proposa que conegueu la Transsegre, la festa de l’aigua més important del país, i el Cerdanya Film Festival-Festival Internacional de Cinema de Cerdanya, que s'expandeix amb sessions a la Seu d’Urgell i Castellfollit de la Roca. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Barcelona, La brúixola
Participació