10
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
20:28h
L'Ajuntament de Barcelona preveu limitar la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca a partir del mes de setembre. La mesura forma part del paquet de deu accions que el govern municipal ha dissenyat per reduir la contaminació a la capital catalana. El pla es començarà a aplicar abans de fer efectiva la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, prevista per l'1 de gener del 2020, el mateix moment en què entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions per prohibir la circulació dels vehicles més contaminants. L'Ajuntament ha fet públiques les seves intencions coincidint amb la constitució de la Taula per l'Emergència Climàtica, que s'ha celebrat aquest dimecres al consistori i que hauria d'englobar totes les polítiques municipals de medi ambient.
Pel que fa al carrer Aragó, la via perdrà un dels carrils destinats actualment a la circulació de vehicles privats, que passarà a ser d'ús exclusiu per a taxis, autobusos interurbans i transport de grups. Al carrer Mallorca, la reducció s'aplicarà al tram comprès entre l'avinguda Meridiana i l'avinguda Diagonal i a diferència del carrer Aragó no es destinarà cap carril al trànsit de busos i taxis. Els usos de la zona que quedi lliure de trànsit es decidirà a través d'un procés participatiu amb els veïns.
El govern municipal també manté actiu l'estudi d'implantació d'un peatge d'accés a la ciutat, tot i que encara no ha concretat la mesura. L'Ajuntament sí que s'ha compromès a posar en marxa un grup de treball per definir mecanismes fiscals que contribueixin a reduir la contaminació. A partir de la tardor també es preveu que es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta. El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample. El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.
Un 6% menys de diòxid de carboni
Més enllà de la pacificació o reducció del trànsit, l'Ajuntament també defensa la limitació de la velocitat com a eina per reduir les emissions contaminants. En aquest sentit, fins a ser vies principals de la ciutat estrenaran un límit de velocitat de 30 kilòmetres per hora: Rocafort, Sicília, Ausiàs Marc, Comte Borrell, Gran de Gràcia, passeig Joan de Borbó i passeig de Sant Joan.
El paquet de mesures presentat per l'Ajuntament no només inclou accions relacionades amb el trànsit. També es preveu estudiar a quins barris de la ciutat es pot estendre la recollida de residus porta a porta, així com treballar per aconseguir l'erradicació dels plàstics d'un sol ús a la ciutat. L'Ajuntament també s'ha compromès a licitar 30 projectes de generació fotovoltaica i a fer obligatori que tots els edificis municipals disposin de generació d'energia renovable.
Amb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància. D'aquestes, entre 190.000 i 200.000 provindrien de la Zona de Baixes Emissions.
Límits al port i l'aeroport
El paquet de deu mesures representaria un pla de xoc inicial contra la contaminació, que tindria continuïtat en l'estrena de la Zona de Baixes Emissions i es completaria amb l'aplicació del Pla Clima, que preveu la construcció de 85 kilòmetres de carril bici, la implementació de més superilles o la creació de 40 noves hectàrees de zona verda.
Tot plegat, mentre Colau ja ha avisat que la lluita contra la contaminació també implica posar fre al creixement del port i l'aeroport. El govern municipal confia a tenir capacitat d'aconseguir el seu objectiu i per això serà clau l'entesa amb l'Estat. Aquest dimecres el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, ha estat present a la reunió de la taula.
A la taula també hi han participat representants de 200 entitats, universitats, sindicats i empreses i l'Ajuntament confia que es converteixi en un espai per vertebrar les polítiques contra la contaminació que ja ha projectat el govern de Colau. Des del consistori estan convençuts que totes les mesures que es volen impulsar es poden dur a terme amb les competències municipals però el treball conjunt amb la resta d'administracions serà clau.
Per ara, Colau ha assenyalat la Generalitat, a qui ha retret fer una declaració "falsa" en relació a l'emergència climàtica al maig. En aquest sentit, l'alcaldessa vol que la declaració impulsada per l'Ajuntament sigui "real" i ha demanat corresponsabilitat al Govern i a l'Estat. "La ciutadania no entendria una lluita partidista en aquestes qüestions", ha apuntat.
Pel que fa al carrer Aragó, la via perdrà un dels carrils destinats actualment a la circulació de vehicles privats, que passarà a ser d'ús exclusiu per a taxis, autobusos interurbans i transport de grups. Al carrer Mallorca, la reducció s'aplicarà al tram comprès entre l'avinguda Meridiana i l'avinguda Diagonal i a diferència del carrer Aragó no es destinarà cap carril al trànsit de busos i taxis. Els usos de la zona que quedi lliure de trànsit es decidirà a través d'un procés participatiu amb els veïns.
El govern municipal també manté actiu l'estudi d'implantació d'un peatge d'accés a la ciutat, tot i que encara no ha concretat la mesura. L'Ajuntament sí que s'ha compromès a posar en marxa un grup de treball per definir mecanismes fiscals que contribueixin a reduir la contaminació. A partir de la tardor també es preveu que es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta. El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample. El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.
Un 6% menys de diòxid de carboni
Més enllà de la pacificació o reducció del trànsit, l'Ajuntament també defensa la limitació de la velocitat com a eina per reduir les emissions contaminants. En aquest sentit, fins a ser vies principals de la ciutat estrenaran un límit de velocitat de 30 kilòmetres per hora: Rocafort, Sicília, Ausiàs Marc, Comte Borrell, Gran de Gràcia, passeig Joan de Borbó i passeig de Sant Joan.
El paquet de mesures presentat per l'Ajuntament no només inclou accions relacionades amb el trànsit. També es preveu estudiar a quins barris de la ciutat es pot estendre la recollida de residus porta a porta, així com treballar per aconseguir l'erradicació dels plàstics d'un sol ús a la ciutat. L'Ajuntament també s'ha compromès a licitar 30 projectes de generació fotovoltaica i a fer obligatori que tots els edificis municipals disposin de generació d'energia renovable.
Amb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància. D'aquestes, entre 190.000 i 200.000 provindrien de la Zona de Baixes Emissions.
Límits al port i l'aeroport
El paquet de deu mesures representaria un pla de xoc inicial contra la contaminació, que tindria continuïtat en l'estrena de la Zona de Baixes Emissions i es completaria amb l'aplicació del Pla Clima, que preveu la construcció de 85 kilòmetres de carril bici, la implementació de més superilles o la creació de 40 noves hectàrees de zona verda.
Tot plegat, mentre Colau ja ha avisat que la lluita contra la contaminació també implica posar fre al creixement del port i l'aeroport. El govern municipal confia a tenir capacitat d'aconseguir el seu objectiu i per això serà clau l'entesa amb l'Estat. Aquest dimecres el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, ha estat present a la reunió de la taula.
A la taula també hi han participat representants de 200 entitats, universitats, sindicats i empreses i l'Ajuntament confia que es converteixi en un espai per vertebrar les polítiques contra la contaminació que ja ha projectat el govern de Colau. Des del consistori estan convençuts que totes les mesures que es volen impulsar es poden dur a terme amb les competències municipals però el treball conjunt amb la resta d'administracions serà clau.
Per ara, Colau ha assenyalat la Generalitat, a qui ha retret fer una declaració "falsa" en relació a l'emergència climàtica al maig. En aquest sentit, l'alcaldessa vol que la declaració impulsada per l'Ajuntament sigui "real" i ha demanat corresponsabilitat al Govern i a l'Estat. "La ciutadania no entendria una lluita partidista en aquestes qüestions", ha apuntat.