Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Pactes postelectorals

VÍDEOS Centenars de persones criden «traïdors» a ERC i JxCat pels pactes amb el PSC

Unes 300 persones convocades per l'ANC es concentren davant les seus dels partits per reclamar "unitat" davant la crisi per la Diputació de Barcelona

per Aida Morales, Parlament de Catalunya, 10 de juliol de 2019 a les 19:19 |
Concentració de l'ANC davant de les seus d'ERC i JxCat contra els pactes amb el PSC. | Aida Morales
"Traïdors" i "no sou dignes del poble català". Aquestes han estat algunes de les proclames que les més de 300 persones convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han cridat aquest dimecres davant de les seus de Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), arran dels pactes post-electorals amb el PSC en municipis, consells comarcals i diputacions. Un ambient ciutadà carregat, que ja compta les hores que falten pel ple de la Diputació de Barcelona, on previsiblement podria tornar a quedar trencada la unitat independentista arran d'un pacte entre els de Carles Puigdemont i els socialistes.
 

Entre estelades i cartells contra l'article 155, els manifestants han col·locat justament 155 cadires al mig del carrer Calàbria, on se situen actualment les seus dels dos partits. El sentit, han explicat des de l'ANC, ha estat escenificar que aquestes formacions "prioritzen ara les cadires", més enllà de l'objectiu estratègic de la independència. De fet, durant la concentració s'han pogut escoltar diverses crítiques en aquest sentit. "Botiflers", "pesseteros", "cara-dures" o "u d'octubre, ni oblit ni perdó", han ressonat amb força durant més d'una hora. Els manifestants han reclamat que "sense unitat no hi ha independència" i han advertit que "la paciència s'ha acabat", tot i que també s'han pogut sentit crits de "Puigdemont, el nostre president".


Un toc d'atenció als partits

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha qualificat l'acció com un "toc d'atenció" als partits per part de la gent que els hi va donar suport durant les darreres eleccions; que es manifesta a Estrasburg, Brussel·les o Madrid, i que aporta diners a la caixa de solidaritat. Molts dels ciutadans, ha recordat, "els han votat sobre unes premisses i uns determinats compromisos electorals", i no es poden entendre "de cap de les maneres" els pactes amb aquells que justifiquen la repressió. 


Paluzie assegura que els pactes amb el PSC "desanimen i desmotiven moltíssim" l'independentisme

"El PSC a Catalunya i el PSOE a Espanya manté les acusacions de sedició per part de l'Advocacia de l'Estat, i no fan absolutament cap gest enfront la repressió política que no cessa", ha advertit, fent referència als últims episodis d'espionatge i registres judicials. Donar-los suport a través de pactes post-electorals, ha assegurat Paluzie, "desanima i desmotiva moltíssim", a banda que "no és coherent" amb el projecte independentista. 

Per altra banda, i en referència a possibles acords estatals per afavorir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, ha avisat que "el millor missatge" que es podria enviar al món és que "Espanya és ingovernable si no es resol el conflicte català". Sobre això, la líder de l'ANC també ha instat els partits independentistes a reflexionar. En un moment de la concentració, responsables dels dos partits han baixat al carrer a dialogar amb els membres de l'Assemblea.

ERC força l'acord i JxCat l'eixampla a tots els àmbits

Després de la sessió de control realitzada al Parlament de Catalunya, ERC ha aprofitat els passadissos per forçar la tria dels postconvergents i augmentar la pressió perquè trenquin amb el PSC. "Queda en mans de JxCat decidir si volen que la Diputació quedi a mans del sobiranisme o volen que quedi a mans del PSOE que ahir tornava a apujar la intensitat de la repressió a través de l'entrada als departaments de la Generalitat", ha assegurat el portaveu dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià. 


Per la seva part, el portaveu parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, ha assenyalat que cal "avançar en una agenda de reversió" per tal de fer marxa enrere en pactes municipals com els de Sant Cugat del Vallès, Figueres o Tàrrega. "La unitat estratègica hi ha de ser durant 365 dies l'any", ha insistit Pujol, que també ha demanat "aclarir" com sortien els números per investir un president independentista a la Diputació.

La posició dels comuns

Falten només unes hores perquè es constitueixi la Diputació de Barcelona i se'n triï el nou president o presidenta. La candidata més ben posicionada és la socialista Núria Marín arran del pacte entre JxCat i el PSC, signat divendres. Poden canviar les coses en el temps que queda fins a la votació? El cert és que la decisió dels comuns de no fer costat a cap pacte que inclogui Ciutadans deixa en mans de JxCat la tria de la presidència. Una presidència, per cert, que ERC els ha ofert si es desdiuen de l'acord rubricat amb els socialistes, que encara que confien que es compleixi.

Per què queda en mans de JxCat la tria de qui liderarà l'ens? Posem per cas que la formació nacionalista i ERC es posen d'acord i també tenen el suport de Tot per Terrassa, que disposa d'un diputat provincial. Això faria que sumessin 24 representants, que no arriben a la majoria absoluta però poden ser suficients per escollir president per majoria simple en segona volta. Aquests 24 diputats són més que els 21 que sumen el PSC i els comuns. Una xifra que només es podia augmentar si Ciutadans -quatre escons- fa costat a aquesta entesa. Però els comuns ja han dit que no hi participarien.

Albiach va assenyalar ahir que la seva posició era defensar un govern d'esquerres però no va tancar la porta a l'abstenció

Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament, va assenyalar ahir que el seu espai no contempla participar de cap aliança "amb les forces de la dreta" al govern de la Diputació i va descartar donar suport a JxCat, Cs i PP. En roda de premsa al Parlament, va dir que la posició dels comuns és defensar un govern d'esquerres entre ells, ERC i PSC. Amb tot, Albiach ha tancat la porta a formar un govern amb JxCat i també a donar suport a un possible executiu on hi hagi la formació de Carles Puigdemont. Tot i no aclarir si s'abstindrien a la votació per facilitar un govern PSC-JxCat, ha dit que no donaran suport a un govern on participi l'espai que lidera l'expresident català.

Què diu la llei?

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) només detalla que, per elegir president de la Diputació, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta en una primera votació (els 26 escons que cap opció té) i, si no s'assoleix, es passa a una segona volta en la qual n'hi ha prou amb obtenir majoria simple. Guanya, per tant, el candidat més votat o que, senzillament, tingui més vots a favor que en contra de la investidura. El sistema de votació canvia en funció de si es presenta un únic candidat o més d'un: en el cas que se'n presenti només un, els representants voten a favor o en contra del seu nomenament però, si se'n presenta més d'un opten per un candidat o un altre.

Si més d'un partit presenta un candidat a presidir la Diputació, se n'elegiria un si obtingués el suport de 26 diputats o més -la majoria absoluta- i, si cap d'ells l'obtingués, es passaria a una segona volta, en la qual cadascun dels diputats votaria algun dels candidats presentats ja en la primera volta. En aquest cas, seria proclamat president el candidat que obtingués més suports dels diputats del ple. En el cas d'empat seria president l'aspirant del partit amb més diputats però, com que el PSC i ERC tenen els mateixos, ho seria el de la formació amb més vots en les eleccions municipals, que van ser els socialistes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació