El president del Poder Judicial recorda al Congrés i al Senat l'obligació de substituir-lo

Un acord assolit a finals d'any entre el PSOE i el PP va situar Marchena al capdavant del CGPJ, tot i que els missatges d'Ignacio Cosidó van dilapidar el pacte

Inauguració de l'any judicial amb la presència de Felip VI, Carlos Lesmes i María José Segarra
Inauguració de l'any judicial amb la presència de Felip VI, Carlos Lesmes i María José Segarra | Casa Reial
10 de juliol del 2019
Actualitzat a les 14:04h
El president en funcions del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha enviat aquest dimecres una carta als presidents del Congrés i del Senat, Meritxell Batet i Manuel Cruz, respectivament, en què els recorda la seva obligació de renovar l'òrgan i, específicament, de substituir-lo a ell. En la missiva, destaca que és "legalment obligatori" procedir a aquest canvi, ja que el seu mandat de cinc anys va finalitzar el passat 4 de desembre. 

És la segona vegada que el president del Poder Judicial, i també del Tribunal Suprem, es dirigeix al presidents de les cambres legislatives espanyoles instant-los a renovar l'òrgan de govern dels jutges. Ho va fer el passat 10 de gener quan encara hi havia Ana Pastor i Pío García-Escudero al capdavant de les cambres, i també ho va avisar el 3 d'agost del 2018, quatre mesos abans de l'expiració del seu mandat, tal com indica la Llei Orgànica del Poder Judicial. 

De fet, a finals d'any la renovació del Poder Judicial i de la presidència del Suprem va estar a punt de culminar a  mans del magistrat Manuel Marchena. Malgrat que així s'havia pactat entre PSOE i PP -els socialistes aconseguien la majoria al CGPJ mentre que els populars hi col·locaven un jutge afí-, uns desafortunats missatges de Whatsapp del portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, afirmant que amb Marchena es controlaria la sala segona -on s'havien de jutjar els presos polítics- "des del darrere", van tombar l'acord. Arran d'aquests, el magistrat del Suprem també es va desmarcar de la proposta, i havent de fer valer públicament la seva independència, va afirmar que no tenia cap intenció de presidir el màxim òrgan judicial espanyol.