Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

futbolítica

1974, un Tour per venjar Puig Antich

El Tour de França de 1974 es va veure trastornat per les bombes dels Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI), que van voler utilitzar la competició ciclista com a altaveu per denunciar el règim franquista i l'assassinat de Salvador Puig Antich

per Ramon Usall, 13 de juliol de 2019 a les 10:25 |
Els cotxes destruïts després de l'atemptat. | Les Cahiers d'Oncle Fredo
La història de l'esport recorda l'edició de 1974 del Tour de França per la cinquena victòria en la classificació general del belga Eddy Merckx (que igualava així el mític rècord de triomfs a la Grande Boucle, establert una dècada abans per Jacques Anquetil) i per la lluita que aquest va lliurar amb Raymond Poulidor, el segon classificat, ciclista preferit del públic francès i etern candidat a succeir al Caníbal -que no va arribar, però, a ser mai entronitzat amb el preuat mallot groc.
 

Eddy Merckx, amb Raymond Poulidor a la seva roda, durant una ascensió del Tour del 1974 Foto: Pinterest


Més enllà del triomf de Merckx, el Tour de 1974 va estar marcat per la irrupció a la cursa dels Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista, els GARI, una organització armada d'orientació llibertària que havia estat creada per tal d'internacionalitzar la lluita contra la repressió franquista després de la detenció, durant el setembre del 1973, de diversos militants del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), entre els quals hi havia Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llovet -arrestats després de l'atracament a un banc de Bellver de Cerdanya que va acabar amb un intercanvi de trets amb la Guàrdia Civil- o Salvador Puig Antich -capturat i greument ferit en una emboscada policial a Barcelona durant la qual va morir un dels agents que hi participaven-.

La primera acció armada dels GARI va ser el metrallament del cotxe del cònsol espanyol a Tolosa, un fet que es va produir durant el mes de febrer de 1974 i que pretenia evitar l'execució de Salvador Puig Antich i reclamar-ne l'alliberament, després que hagués estat condemnat a mort el gener d'aquell mateix any. L'assassinat de Puig Antich, utilitzant el cruel mètode del garrot vil, es va produir el 2 de març de 1974 i va multiplicar les accions del GARI per tal d'evitar qualsevol nova condemna a mort de les autoritats franquistes i exigir l'alliberament dels militants revolucionaris Solé Sugranyes i Pons Llovet que havien d'afrontar un nou judici els dies 23 i 24 de juliol de 1974.
 

Manifestació a França per denunciar l’assassinat de Salvador Puig Antich Foto: CRAI Biblioteca Pavelló de la República UB


Precisament, per mostrar al món la naturalesa criminal del règim franquista i solidaritzar-se amb el màrtir Puig Antich i els seus companys empresonats, els GARI van decidir, la matinada del 15 de juliol de 1974, aprofitar la popularitat del Tour de França i atemptar contra la seva comitiva per tal d'internacionalitzar la denúncia de la repressió de la dictadura espanyola.


Així, doncs, mentre la caravana del Tour descansava a Saint-Lary-Soulan després de dues etapes que l'havien endinsat fins a la Seu d'Urgell, travessant les carreteres de l'Espanya franquista, i esperava afrontar una de les etapes reines de l'edició amb l'ascens al Tourmalet, quatre explosions van torbar la pau d'aquesta petita localitat occitana pirinenca situada tot just a una vintena de quilòmetres de la frontera espanyola. L'objectiu d'aquell atac van ser els cotxes dels dos únics equips espanyols que participaven en aquella edició del Tour, el KAS-Kaskol i La Casera-Peña Bahamontes, a més d'una furgoneta de l'agència France-Presse.



Poc després, els GARI van reivindicar l'atemptat difonent un comunicat, a París i a la regió dels Pirineus, on s'havien mostrat especialment actius en els darrers mesos, en què proclamaven: "Intervenint sobre el Tour de França, volem denunciar la complicitat dels organitzadors i dels corredors dels països democràtics que no dubten en invitar i barrejar-se amb els representants del feixisme espanyol".

A més, els GARI amenaçaven obertament, després d'una reflexió considerant que l'esport despolititzava l'individu i apuntant que el gruix de corredors de la prova tenien un estatut d'esclaus essent forçats a treballar per un cap de files, als ciclistes estatals afirmant: "Aconsellem als participants espanyols que abandonin la cursa si no volen ser tractats com a representants conscients del franquisme, fet que ens obligaria a actuar en conseqüència, cosa que podria ser extremadament desagradable per a ells". El comunicat continuava afirmant que "els actes d'aquesta matinada només han sigut un advertiment".

Malgrat l'amenaça, tots els corredors dels equips estatals van prendre la sortida en una etapa decisiva que tenia final al Tourmalet. Això va permetre que, un cop la prova va haver arribat a París, el ciclista gallec Vicente López pugés al podi després d'obtenir la tercera plaça, darrere de Merckx i Poulidor, i que el seu conjunt, el basc KAS-Kaskol, s'alcés amb el triomf per equips i afegís a aquest notable palmarès el gran Premi de la Muntanya, obtingut pel ciclista guipuscoà Domingo Perurena.
 

El podi del Tour de França de 1974 amb Vicente López, amb el mallot de campió estatal espanyol, acompanyant a Raymond Poulidor i a Eddy Merckx Foto: www.tourdesgeants.fr


La destrucció de diversos vehicles de la seva caravana no va ser l'únic incident que el Tour de França va haver d'afrontar aquell 15 de juliol de 1974. Durant el transcurs de l'etapa, els organitzadors van haver de retirar diversos troncs que bloquejaven el pas a la carretera que enllaçava la localitat de Barèges i el cim del Tourmalet, una acció obra novament dels GARI que, aquella mateixa matinada, també havien incendiat tretze autocars amb matrícula espanyola aparcats al santuari de Lourdes. Tot i això, els contraris a la repressió franquista no van poder evitar que els ciclistes arribessin al Tourmalet on Eddy Merckx va reforçar el seu mallot groc.

Durant el transcurs de les darreres etapes, la ronda francesa no va haver d'afrontar cap nova incidència i va arribar amb normalitat fins a París. Les accions dels GARI, però, van continuar durant els mesos de juliol i agost de 1974 arribant al seu punt àlgid durant l'atac al consolat espanyol a Tolosa. Paral·lelament, l'organització clandestina llibertària va ser objecte de cinc batudes policials durant les quals es va arrestar a bona part dels seus membres, entre ells els responsables dels atacs contra la caravana del Tour, i que van suposar pràcticament la seva desaparició.
 

Cartell reclamant l’alliberament dels militants dels GARI empresonats Foto: FICEDL


Les detencions dels integrants dels GARI, entre els quals destacava Jean-Marc Rouillan, van generar al seu torn, diverses accions de solidaritat que reclamaven la seva llibertat com ells havien fet prèviament actuant per tal d'exigir l'alliberament dels militants del MIL empresonats a l'Espanya franquista. Una de les més audaces va tenir lloc el 4 de novembre de 1974 a París, quan el maniquí de cera del monarca Joan Carles I, que el juliol havia assumit de forma interina la prefectura de l'Estat a causa del delicat estat de salut del general Franco, va ser descobert mutilat del museu Grévin.

Aquell mateix vespre, la redacció del diari France-Soir va rebre un paquet amb un dels dits escapçats del successor del dictador acompanyat d'un comunicat on els autors de l'acció manifestaven la seva oposició a la dictadura franquista, al nomenament de Joan Carles I com a successor del Caudillo, i el seu suport als militants dels GARI detinguts i empresonats a França per les seves accions armades. La reivindicació la signava el Grup d'Acció Revolucionària Ocasionalment Terrorista, el GAROT, una evident referència a la paraula francesa que designa el garrot, el salvatge sistema d'execució que el règim franquista havia utilitzat per assassinar a Salvador Puig Antich.

Després de fotografiar la testa decapitada de Joan Carles i de fer-ne arribar la imatge al palau del Pardo, el GAROT va restituir-la el 8 de novembre a l'agència France Presse, la mateixa que el 15 de juliol de 1974 havia estat atacada pels GARI en el marc del Tour de França.
 

Cartell denunciant el procés judicial contra els antifranquistes del GARI celebrat a París el 1981 Foto: FICEDL


El cas contra els militants dels GARI arrestats arran de la sèrie d'atemptats de 1974 va arribar als jutjats el 1981, durant dos processos judicials que van tenir lloc a París entre gener i març d'aquell mateix any i on la majoria d'acusats van ser absolts. La carpeta dels GARI es va tancar poc després que François Mitterrand accedís a la presidència de la República Francesa, el maig de 1981, i decretés una amnistia per a tots els inculpats membres d'aquesta organització llibertària que havien estat processats en rebel·lia. 

Per a la història quedava que durant el Tour de França de 1974, aprofitant la dimensió global d'aquest esdeveniment ciclista, els GARI havien volgut mostrar al món la naturalesa repressiva del règim franquista i venjar així l'assassinat del seu camarada Puig Antich.
 

Recorregut de l’edició de 1974 del Tour de França Foto: Cyclisme Magazine

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació