16
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
17
de juliol
a les
7:22h
El viatge d'Apol·lo 11, que va fer possible l'arribada de la humanitat a la Lluna el 1969, semblava que havia d'obrir un nou cicle d'expedicions tripulades al satèl·lit. Però no va ser així. El cert és que només 24 astronautes han volat al voltant de la Lluna i dotze han caminat sobre la seva superfície en sis missions espacials. L'últim cop, l'any 1972, amb Eugene Cernan, Ronald Evans, Harrison Schmitt i Ronald Evans a bord. Des de llavors, la humanitat no hi ha tornat i la pregunta evident és: per què?
"Només cal comparar els pressupostos de la NASA d'aquella època amb els d'ara", respon l'investigador Carlos F. Sopuerta, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en declaracions a NacióDigital. Un argument que referma l'enginyer Rafael Clemente al seu llibre Un petit pas per a home, on explica que l'agència espacial americana va començar a cancel·lar projectes poques setmanes després de l'Apol·lo 11 perquè el pressupost no donava més de si. Finalment, al gener del 1970, la NASA va anul·lava l'últim Apol·lo.
I és que l'aventura lunar va costar als Estats Units uns 24.000 milions de dòlars de l'època, que avui serien sis vegades més. "Només el canal de Panamà s'assembla en grandària al programa Apol·lo com el major esforç tecnològic no militar mai efectuat per EUA", escriu la NASA en una anàlisi històrica. L'ambició espacial va fer que el pressupost de l'agència es disparés des de 1960, aconseguint el 1965 el rècord: 5.200 milions de dòlars, un 5,3% de la despesa del govern nord-americà.
Era una època en què els Estats Units es disputaven amb la Unió Soviètica l'hegemonia, enfrontant el model capitalista al comunista. La pugna va tenir com a punta de llança la cursa espacial. Però també va desencadenar desil·lusions i desafecció en plena ebullició social dels seixanta i setanta als Estats Units. I així, l'ambició espacial americana es va anar desinflant.
Fins avui, que les agències espacials, amb la NASA al capdavant, tornen a tenir a l'horitzó reviure el somni que la tripulació de l'Apol·lo 11 va fer realitat fa cinquanta anys. Ara, però, els plans per tornar a trepitjar la Lluna passen per la col·laboració internacional i la participació d'empreses privades. "Qualsevol missió tripulada multiplica mínim per deu el cost del projecte perquè hi ha vides en joc", assegura Sopuerta que explica que la majoria de missions es fan amb robots.
El projecte de la NASA ja està definit i compta amb la col·laboració de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). Inclou missions tant robòtiques com tripulades, i a l'horitzó s'albira ja la construcció d'una vila lunar que inicialment serà només robòtica i servirà durant les pròximes dècades per completar l'exploració del satèl·lit natural de la Terra. Més endavant, la idea és que sigui un trampolí per continuar l'exploració del Sistema Solar. 
Cal tornar a la Lluna?
La pregunta és raonable després de dècades sense haver-la trepitjat. "Sens dubte", respon l'investigador principal del Grup de Meteorits, Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Josep Maria Trigo. "Hem de tornar-hi per seguir desenvolupant tecnològicament les nostres capacitats explorar eficientment altres cóssos planetaris, per conèixer els seus materials i perquè podria arribar a ser una font de recursos minerals molt important", argumenta en declaracions a NacióDigital.
Les missions Apol·lo van permetre recopilar informació del satèl·lit, però també desentrellar algunes incògnites de l'univers que ens envolta. "D'aquells viatges vam aprendre que la història de la Terra i la Lluna estan lligades, i que la Lluna és un autèntic llegat fòssil de la història del Sistema Solar", explica Trigo. I és que la Lluna es va formar en condicions de deshidratació extrema com a conseqüència de la calor generada en el gran impacte que va formar el sistema Terra-Lluna, relata l'investigador, i fa entre 3.900 i 3.800 milions d'anys va patir un gran bombardeig. "Va ser un gran cataclisme a escala del Sistema Solar arran de la pertorbació gravitatòria causada per la migració de Júpiter i Saturn cap a l'interior del nostre sistema", afegeix.
Són alguns dels coneixements que vam adquirir arran de la històrica missió espacial, que també va accelerar grans avenços tecnològics a principis de la dècada del 1960, en dominis com ara la química d'ablació, l'enginyeria de programari i la tecnologia de reentrada atmosfèrica.
Però ara ja fa molt de temps que la humanitat mira cap a Mart. I segons els experts, aquest salt -encara més gran que el del 1969- no es pot fer sense tornar a la Lluna. Apunten que tornar al satèl·lit natural de la Terra permetrà viatjar més lluny i fer-ho de forma rendible i segura. "La posta en pràctica de nova tecnologia en l'establiment d'una base lunar podria facilitar l'arribada, partida i exploració futura del planeta vermell", explica Trigo.
I encara més. Les agències espacials preveuen explorar la possibilitat d'utilitzar els seus recursos, com l'aigua, per reduir el cost de la vida dels futurs exploradors lunars. Sense aquests recursos, totes les provisions s'haurien d'enviar des de la Terra, amb l'enorme cost que això suposaria, han assenyalat els experts, que han apuntat a més la possibilitat d'establir factories de "combustible lunar" per proveir els coets que s'enlairin des d'allà cap a altres punts del Sistema Solar.
Més de mig segle després...la dona trepitjarà la Lluna
L'any 2023 astronautes europeus s'integraran previsiblement en la missió tripulada que orbitarà la Lluna, i un any després podrien també formar part de la tripulació que tornarà a allunar, una nova fita que Europa vol aprofitar perquè una dona trepitgi per primera vegada la Lluna. La gesta podria estar protagonitzada per l'astronauta italiana Samantha Cristoforetti.
"Només cal comparar els pressupostos de la NASA d'aquella època amb els d'ara", respon l'investigador Carlos F. Sopuerta, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en declaracions a NacióDigital. Un argument que referma l'enginyer Rafael Clemente al seu llibre Un petit pas per a home, on explica que l'agència espacial americana va començar a cancel·lar projectes poques setmanes després de l'Apol·lo 11 perquè el pressupost no donava més de si. Finalment, al gener del 1970, la NASA va anul·lava l'últim Apol·lo.
I és que l'aventura lunar va costar als Estats Units uns 24.000 milions de dòlars de l'època, que avui serien sis vegades més. "Només el canal de Panamà s'assembla en grandària al programa Apol·lo com el major esforç tecnològic no militar mai efectuat per EUA", escriu la NASA en una anàlisi històrica. L'ambició espacial va fer que el pressupost de l'agència es disparés des de 1960, aconseguint el 1965 el rècord: 5.200 milions de dòlars, un 5,3% de la despesa del govern nord-americà.
La rebuda dels tres astronautes de l'Apol·lo 11, a Nova York Foto: Wikimedia Commons
Era una època en què els Estats Units es disputaven amb la Unió Soviètica l'hegemonia, enfrontant el model capitalista al comunista. La pugna va tenir com a punta de llança la cursa espacial. Però també va desencadenar desil·lusions i desafecció en plena ebullició social dels seixanta i setanta als Estats Units. I així, l'ambició espacial americana es va anar desinflant.
Fins avui, que les agències espacials, amb la NASA al capdavant, tornen a tenir a l'horitzó reviure el somni que la tripulació de l'Apol·lo 11 va fer realitat fa cinquanta anys. Ara, però, els plans per tornar a trepitjar la Lluna passen per la col·laboració internacional i la participació d'empreses privades. "Qualsevol missió tripulada multiplica mínim per deu el cost del projecte perquè hi ha vides en joc", assegura Sopuerta que explica que la majoria de missions es fan amb robots.
«Qualsevol missió tripulada multiplica mínim per deu el cost del projecte perquè hi ha vides en joc», assegura l'investigador Carlos F. Sopuerta a NacióDigital.
El projecte de la NASA ja està definit i compta amb la col·laboració de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). Inclou missions tant robòtiques com tripulades, i a l'horitzó s'albira ja la construcció d'una vila lunar que inicialment serà només robòtica i servirà durant les pròximes dècades per completar l'exploració del satèl·lit natural de la Terra. Més endavant, la idea és que sigui un trampolí per continuar l'exploració del Sistema Solar.
L'enlairament del coet Saturn V que va llançar a la tripulació de l'Apol·lo 11 camí de la Lluna Foto: NASA Foto: Wikimedia Commons
Cal tornar a la Lluna?
La pregunta és raonable després de dècades sense haver-la trepitjat. "Sens dubte", respon l'investigador principal del Grup de Meteorits, Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Josep Maria Trigo. "Hem de tornar-hi per seguir desenvolupant tecnològicament les nostres capacitats explorar eficientment altres cóssos planetaris, per conèixer els seus materials i perquè podria arribar a ser una font de recursos minerals molt important", argumenta en declaracions a NacióDigital.
Les missions Apol·lo van permetre recopilar informació del satèl·lit, però també desentrellar algunes incògnites de l'univers que ens envolta. "D'aquells viatges vam aprendre que la història de la Terra i la Lluna estan lligades, i que la Lluna és un autèntic llegat fòssil de la història del Sistema Solar", explica Trigo. I és que la Lluna es va formar en condicions de deshidratació extrema com a conseqüència de la calor generada en el gran impacte que va formar el sistema Terra-Lluna, relata l'investigador, i fa entre 3.900 i 3.800 milions d'anys va patir un gran bombardeig. "Va ser un gran cataclisme a escala del Sistema Solar arran de la pertorbació gravitatòria causada per la migració de Júpiter i Saturn cap a l'interior del nostre sistema", afegeix.
Són alguns dels coneixements que vam adquirir arran de la històrica missió espacial, que també va accelerar grans avenços tecnològics a principis de la dècada del 1960, en dominis com ara la química d'ablació, l'enginyeria de programari i la tecnologia de reentrada atmosfèrica.
Però ara ja fa molt de temps que la humanitat mira cap a Mart. I segons els experts, aquest salt -encara més gran que el del 1969- no es pot fer sense tornar a la Lluna. Apunten que tornar al satèl·lit natural de la Terra permetrà viatjar més lluny i fer-ho de forma rendible i segura. "La posta en pràctica de nova tecnologia en l'establiment d'una base lunar podria facilitar l'arribada, partida i exploració futura del planeta vermell", explica Trigo.
«Hem de tornar a la Lluna per seguir desenvolupant tecnològicament les nostres capacitats explorar eficientment altres cóssos planetaris», apunta l'investigador Josep Maria Trigo a NacióDigital.
I encara més. Les agències espacials preveuen explorar la possibilitat d'utilitzar els seus recursos, com l'aigua, per reduir el cost de la vida dels futurs exploradors lunars. Sense aquests recursos, totes les provisions s'haurien d'enviar des de la Terra, amb l'enorme cost que això suposaria, han assenyalat els experts, que han apuntat a més la possibilitat d'establir factories de "combustible lunar" per proveir els coets que s'enlairin des d'allà cap a altres punts del Sistema Solar.
Més de mig segle després...la dona trepitjarà la Lluna
L'any 2023 astronautes europeus s'integraran previsiblement en la missió tripulada que orbitarà la Lluna, i un any després podrien també formar part de la tripulació que tornarà a allunar, una nova fita que Europa vol aprofitar perquè una dona trepitgi per primera vegada la Lluna. La gesta podria estar protagonitzada per l'astronauta italiana Samantha Cristoforetti.
L'astronauta Samantha Cristoforetti. Foto: Flickr