Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista: Festival Nits de cinema oriental

Quim Crusellas: «Àsia és el continent que produeix més cinema del món»

El director del Festival Nits de cinema oriental de Vic destaca que el paper de la dona asiàtica s'ha donat a conèixer a través de l'animació i el gènere d'acció

per Carles Fiter, Vic, 11 de juliol de 2019 a les 06:08 |
Quim Crusellas, director del Festival Nits de cinema oriental de Vic | Adrià Costa
El Festival Nits de cinema oriental torna a Vic el proper 15 de juliol I fins al 21. S'hi projectaran una quarantena de films, 25 dels quals són d'estrena. S'hi podrà veure des de superproduccions fins a films de cinema d'autor per oferir una panoràmica de la diversitat del cinema asiàtic.

Enguany la retrospectiva se centra en la filmografia d'acció tailandesa i el cicle començarà amb la cinta Chocolate. De fet la seva protagonista, Jeeja Yanin, una de les estrelles d'aquest cinema d'acció i un referent d'arts marcials, rebrà el Premi Honorífic del certamen i serà a Vic durant el festival.

NacióDigital entrevista el director del festival, Quim Crusellas, sobre el certamen i la figura femenina al cinema oriental.

- La presència femenina té el mateix pes en el cinema oriental que en l'occidental?

- És ambigu definir-ho. Sí que hi ha moltíssimes pel·lícules femenines o protagonitzades per dones en el cinema oriental. En el cas de dones directores és molt similar a Occident, que encara hi ha una diferència abismal entre el volum de directors homes i dones. Però com ha passat arreu del món, i és molt positiu, hi ha una conscienciació sobre la paritat. També s'estan donant més ajudes. Per exemple a l'Índia, un país tradicionalment masclista, cada vegada hi ha més dones directores perquè des del govern s'ha potenciat.

- Ara que parla de dones directores, costa programar films dirigits per dones?

- Per exemple, a Hong Kong hi ha força pel·lícules tant de gran producció com de producció més independent dirigides per dones. Solen ser totes d'una extraordinària qualitat. Tenen una sensibilitat més accentuada, toquen temes socials, temes relacionats amb la dona... és relativament fàcil programar una pel·lícula dirigida per dones a Hong Kong.

- I a la Xina?

- A la Xina també. Enguany tenim a Vic la pel·lícula Spring Sparrow, dirigida, produïda i escrita per Ji Jingxiang, una dona jove. Ella, que s'ha buscat el finançament i els recursos, també la mou. És a dir, des del festival estem parlant amb ella sobre les condicions tècniques de la projecció al cinema Vigatà. Ho fem directament amb la directora. És el cas d'una dona coratge perquè a la Xina encara és difícil accedir al cine, fer una pel·lícula o treballar en aquest món si ets dona i no tens poder. Tot i això, encara costa trobar pel·lícules dirigides per dones com a Occident. Si vas en un festival majoritàriament d'origen occidental, trobar una pel·lícula dirigida per una dona és una mena d'oasi en la programació. Hem d'anar aconseguint normalitzar-ho.
 

Quim Crusellas, director del Festival Nits de cinema oriental de Vic. Foto: Adrià Costa


- I els altres països que tenen representació?

- Pensa que es fa tant cinema oriental, que comparativament hi ha més pel·lícules dirigides per dones, amb motius feministes, o amb biografies on la trama de l'argument és una dona. Costa, però cada vegada n'hi ha més, sobretot perquè tenen molt volum de producció. Hem de pensar que aquí arriba res o gairebé res de la producció asiàtica. És el continent que fa més cine a diferència de tot el món. Només per nombre, no per mitjana, hi ha més dones directores, més pel·lícules amb punt de vista femení i més conscienciada a Occident. Si comparem números, guanya Àsia clarament per un tema d'abundància.

De Taiwan per exemple projectem una pel·lícula d'animació preciosa, On Hapineess Road, que la directora Sung Hsin-yin explica pràcticament la seva vida. Relata la seva infantesa i ensenya el que és viure com a nena, adolescent i com a dona en un país asiàtic. No és una pel·lícula reivindicativa, sinó un resseguit de la història de Taiwan a través de la seva experiència i la seva vida. També és bonic que no hi hagi només relats enfocats amb un tema reivindicatiu.

- Ara que parla de l'animació, la figura femenina juga un paper important en els dibuixos animats que ens arriben, sobretot els de l'estudi Ghibli [El viatge de Chihiro, El meu veí Totoro, La princesa Mononoke...]?

- Bàsicament perquè Hayao Miyazaki, el gran tòtem d'aquest estudi japonès, i la majoria dels cineastes d'aquest estudi, gairebé sempre agafen una noia adolescent que està a punt de fer el pas al món adult amb les seves contradiccions i rebel·lia. I a la vegada intenta viure, sobreviure i aprendre a viure, a ser ella mateixa, i a demostrar que pot ser tan vàlida com qualsevol altra en un món normalment marcat per les lleis dels adults que no els agrada. A més, també hi intervé la fantasia, la reivindicació medi ambiental...

- Ghibli ha estat un precursor en el món de l'animació?

- Ghibli ha fet moltíssim i, de fet, Disney ha anat a remolc d'això. Que a Occident es parli més de la dona no vol dir que sigui de forma positiva. I algunes pel·lícules de Disney fins als anys 80 són molt nocives perquè presenten uns arquetips molt conservadors amb un rol molt masclista. En els últims anys, i quan es van començar a distribuir pel·lícules de Ghibli, les dones s'han convertit en dones rebels amb veu i això fa que potser aquesta ona expansiva hagi influenciat, sobretot també perquè tenen molt èxit i molt públic. És una sort tenir un estudi com aquest.

- La figura femenina també juga un paper important en el cinema d'acció.

- Fa dos anys vam editar el llibre Kung Fu Girls! que fa un repàs de totes les actrius de cinema d'acció de la Xina i Hong Kong, perquè n'hi ha moltíssimes. A Occident costa trobar un gènere de dones que fan pel·lícules d'acció. Hi ha Lara Croft a Tomb Raider, però no pel·lícules on les protagonistes són dones i tenen uns rols de lideratge i acció. Poden ser una mica els estereotips del cine masculí d'acció, però passat a l'altre cantó canvien moltes coses. El cine més popular de la Xina i Hong Kong té el gènere "Action Girls". Fan Kung Fu, arts marcials, de combat... i per això en vam fer un llibre amb retrospectiva amb films protagonitzats i dirigits per dones, que també s'han distribuït arreu del món.
 

Quim Crusellas, director del Festival Nits de cinema oriental de Vic. Foto: Adrià Costa


- La dona del món de les arts marcials és el paper que s'ha donat a conèixer més?

- El cinema asiàtic té dos vessants: el d'arts marcials i acció però a la vegada el d'autor, més personal i íntim. Als anys 70 en qualsevol cinema de Catalunya es podia trobar una pel·lícula de Kung Fu enmig de la programació. N'arribaven moltes perquè tenien molt d'èxit. A la vegada, a principis dels 90, va començar arribar aquí un cinema d'autor asiàtic que va sorprendre. A banda d'alguns directors, l'abanderat d'aquesta onada va ser Zhang Yimou amb films protagonitzats per dones en què reivindicava la figura femenina o criticava el tracte i el menyspreu cap a ella a la Xina. Va fer La Linterna Roja o Qiu Ju, una mujer china. Amb altres directors i directores es va començar introduir un cinema més independent. Per tant, hi ha aquesta doble via: cinema d'acció i de pur entreteniment i el més personal. Al Festival intentem combinar els dos i aquest equilibri funciona perquè el públic ho agraeix.

- Enguany el festival atorgarà el Premi Honorífic del Festival Nits a l'estrella tailandesa Jeeja Yanin. Per quin motiu?

- Vam projectar Bad Genius a la Bassa dels Hermanus, que era un dels èxits de la temporada. A la pel·lícula va venir gent de l'ambaixada de Tailàndia i van al·lucinar amb la situació: més de mil persones, va ploure i ningú es va moure. Va ser d'aquestes nits màgiques que cada any n'hi ha una a la Bassa. Després l'ambaixada ens va contactar i va dir que volien ser al festival, i fer alguna cosa més concreta sobre Tailàndia. Nosaltres teníem ganes de fer un cicle d'acció tailandès perquè tenen la seva pròpia art marcial i hi ha un gènere de pel·lícules d'acció que va arrasar a Occident. Vam demanar si podia venir Jeeja Yanin perquè representa el somni del cinema d'acció i a la vegada el somni d'una dona en el cinema asiàtic. És el nom més visible que hem homenatjat fins ara. Seria com una superactriu del cinema de Hollywood, com una Angelina Jolie.

- Amb l'alta producció que té el cinema oriental, costa escollir entre tanta varietat de films?

- Ara per sort podem triar bastant. Al principi, projectàvem allò que ens deixaven. Ara el festival ha agafat un cert renom entre els distribuïdors asiàtics, productores i, fins i tot, amb institucions, i podem escollir. Cada any anem al mercat de cinema oriental de Hong Kong, el més gran d'Àsia, on veus les pel·lícules de temporada i novetats. El certamen ha augmentat el nombre, i es pot triar bastant. Hi ha films que són títols molt esperats, però també hem de buscar l'equilibri amb petites produccions que poden encaixar amb la programació. També tenim companys de viatge importants com Movistar Plus que ens permet estrenar la darrera de Jackie Chan The Knight of Shadows.

- Per acabar, què destacaria de l'edició 2019 del festival?

- Destacaria el pont que estem establim entre Orient i Occident, entre Àsia i Europa. Des de fa quatre anys, vam crear la ruta Marco Polo, una mena de via que parla de pel·lícules d'Orient fetes o coproduïdes aquí. A banda de ser un festival de cinema, darrere aquest decorat hi ha tota la feina de fer indústria i una manera d'unir Orient i Occident.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació