procés català

La Guàrdia Civil diu que Viver i Pi-Sunyer contemplava repatriar els funcionaris espanyols

Segons diversos mitjans, ha remès un informe al respecte al jutjat d'instrucció número 13

per NacióDigital , 10 de juliol de 2019 a les 09:05 |
Carles Viver i Pi-Sunyer, en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Guàrdia Civil conclou que Carles Viver i Pi-Sunyer "contemplava" que els funcionaris de l'Estat a Catalunya que no fossin d'origen català fossin repatriats i no poguessin accedir a la nacionalitat catalana, segons publiquen diversos mitjans. Així consta en un informe que l'institut armat ha remès al jutjat d'instrucció número 13, que investiga l'1-O i que ha deixat fora de la causa Viver i Pi-Sunyer. A més, segons la Guàrdia Civil, el Govern volia "camuflar" el fixatge d'alts càrrecs a través de places de confiança, i remarca que la selecció de càrrecs intermedis es faria per "conviccions personals, servei al país i perspectives d'ascens", el que podria violar l'ordenament jurídic.

Entre la documentació que la Guàrdia Civil va trobar al despatx i a la casa de Viver i Pi-Sunyer es va trobar un informe sota el títol L'atribució de la nacionalitat davant la independència de Catalunya, on es defensava que cap català d'origen espanyol resident a Catalunya amb anterioritat hauria de superar un examen o sotmetre's a cap tipus de jurament de fidelitat. Atribueixen la seva autoria a Enoch Albertí, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que presidia Viver i Pi-Sunyer.


És a partir d'aquest informe que la Guàrdia Civil conclou que es plantejava repatriar els funcionaris de l'Estat destinats a Catalunya. També remarcava que si no es volia contractar personal de fora per exercir com a treballador públic al nou estat, es podien exigir una sèrie de nivells i proves lingüístiques per limitar la selecció de personal a ciutadans afins, segons l'institut armat.

Amb tota aquesta informació, la Guàrdia Civil creu que es podrien estar institucionalitzant pràctiques de corrupció de l'administració catalana per garantir que no hi hauria veus discordants en posicions de poder en el moment de la secessió". Segons aquest informe, el Govern volia "camuflar" el fixatge d'alts càrrecs a través de places de confiança, i remarca que la selecció de càrrecs intermedis es faria per "conviccions personals, servei al país i perspectives d'ascens". També s'apostava, segons l'informe de la Guàrdia Civil, per una doble contractació pública i privada, amb la promesa de contracte sota el compromís de ser legalitzat en el futur a partir d'un nou ordenament.


"Sembla que s'estaria animant a la violació de l'ordenament jurídic, a instaurar pràctiques que vulnerarien els més elementals fonaments de contractació pública i els principis constitucionals de mèrit, capacitat i igualtat en l'accés a la funció pública", diu l'institut armat.

A més, també proposava atraure inversors amb la promesa de grans infraestructures i fins i tot, si es volgués desincentivar la seva presència, preveia advertir-los que es podria legislar sobre l'expropiació forçosa o pressionar-los amb el fet de tenir un nou estat en contra. 


Segons la Guàrdia Civil, Viver i Pi Sunyer va actuar com a ideòleg, assessor i supervisor de les normes legals necessàries per fer efectiva la república. Creuen que el Govern tenia preparades més del 50-60% d'estructures d'estat i un 80% de les disposicions normatives.  Al seu parer, Viver va "participar en el disseny, coordinació i implementació de l'estratègia de secessió". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació