Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 10 de juliol

Investidura i sentència alhora

Sánchez creu que noves eleccions l'afavoriran, però després d'haver negat el pa i la sal a Podem i als sobiranistes i pidolat els vots de la dreta potser no és tan clar. Avui també són notícia el Govern i el Parlament amb la Diputació, la Fiscalia i Torra, l'espionatge de Borrell, "The nota" al Parlament, la manifestació del 10-J i Joan Capri

per Ferran Casas, 10 de juliol de 2019 a les 06:00 |
La reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias va anar malament. El líder del PSOE i candidat a seguir a la Moncloa no vol la formació morada al seu executiu encara que renuncïi de forma explícita a tenir un discurs alternatiu al seu en relació al conflicte català. Ja no sé si és més sorprenent la negativa de Sánchez a acceptar Podem malgrat que només compta amb 123 escons o el poc que els costa a Iglesias -i per extensió als comuns- renunciar al seu full de ruta català. Pep Martí ho explica en aquesta informació.

Sánchez es mostra inflexible i pressiona tant com pot a Podem per ser investit abans de marxar de vacances. Sap que ara, si té els vots de Podem, té també a l'abast les abstencions d'ERC o Junts per Catalunya. Uns creuen que és una forma de posar en marxa la legislatura i afirmen que ja l'esperaran cada setmana per anar fent gimnàstica negociadora, i els altres tal vegada poden tornar-li el favor de la Diputació. Si la investidura queda per setembre, la cosa es pot complicar perquè la sentència del Suprem, que no serà suau, s'haurà fet pública i el terreny de joc es pot posar impracticable. Sánchez està convençut -així li han transmès els seus assessors- que unes noves eleccions l'afavoriran, però després d'haver negat el pa i la sal a Podem i als sobiranistes i pidolat una vegada i una altra els vots de la dreta ja hi ha qui no ho té tan clar.

 

Govern acabat. I mentre el panorama polític segueix enredat a Espanya, a Catalunya estem immersos en la crisi política que ha obert el pacte de JxCat amb el PSC i que demà farà Núria Marín presidenta de la Diputació de Barcelona. Els postconvergents no volen revisar el seu acord malgrat els oferiments d'ERC i que els comuns no han descartat l'abstenció i, per tant, facilitar una presidència independentista. Insisteixen en "revertir" pactes municipals que ja estan en marxa.

Aquests dies es debat -i intoxica molt- sobre com es tria president (aquí us ho aclarim perquè va en funció de quants candidats s'hi presentin) i la pressió és intensa a banda i banda, però el que queda és un Govern que té els dies comptats i que difícilment acabarà amb un balanç mínimament positiu. "La legislatura està morta", diu un altíssim càrrec de l'executiu a la crònica de Joan Serra, que us aconsello llegir. Ahir hi va haver reunió de Govern. No es va tractar el tema que pot acabar amb l'executiu, per increïble que sembli. Avui hi ha sessió de control al Parlament. Se'n parlarà i el to no sembla que hagi de ser precisament constructiu. El PSC respira tranquil perquè Carles Puigdemont beneeix el pacte. En relació a tot plegat, sacrificis, interessos i sermons, llegiu també l'opinió de Francesc-Marc Álvaro.



Mortadelo Borrell i la Justícia que va forta. El que no hauria de tapar tot això és l'espionatge que va ordenar l'encara ministre d'Exteriors i futur responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell, per recollir informació i posar-la en mans del TSJC per tancar delegacions catalanes a l'estranger. Són mètodes poc elegants, per dir-ho finament. Tampoc haurien de passar desapercebuts els nous escorcolls al Govern, la petició d'inhabilitació de la Fiscalia a Torra per una desobediència admesa en seu judicial amb els llaços, la multa del Suprem a Puigdemont i Comín, el judici de Trapero que ja té data... queda l'autodefensa, com la ciutadana que demana processar Millo per mentir al Suprem. Aquest darrer cas us l'explica Andreu Merino. A banda, els Observadors internacionals del judici del Suprem van presentar ahir les seves conclusions. Donen per fet que la sentència serà dura. Pep Martí us ho explica en aquesta crònica.  


Vist i llegit


El poeta de Llucmajor Sebastià Alzamora escrivia a l'Ara Balears un d'aquells articles que realment fa estiu. Era a favor de la posidònia, una planta marina que, ara, segons sembla, molesta alguns banyistes. Com els que van al poble i els fan nosa les campanes de l'església o les gallines del corral. Com diu Alzamora "anar al mar i queixar-se'n és com anar a la muntanya i queixar-se que el camí fa pujada". Llegiu-lo que fa estiu i us serà més plaent topar-hi en entrar a l'aigua.


 El passadís

Hi havia expectació ahir al Parlament per la compareixença d'Enric Hernàndez, fins fa poques setmanes director d'El Periódico, a la comissió que investiga els atemptats de 17 d'agost de 2017. Hernàndez es va enfrontar al Govern i als partits independentistes quan el diari va publicar una suposada comunicació de la CIA, "The nota", on haurien avisat els Mossos del perill imminent d'atemptat. La seva praxi va ser discutida i discutible, però cap diputat li va preguntar ahir si hi havia intenció política a publicar una hora després de l'atemptat que la CIA hauria avisat als Mossos, perquè va optar per crear un marc mental de desatenció del Mossos o perquè la reproducció de la nota uns dies després no anava acompanyada d'un avís que era una reproducció i no un original. Els diputats van preferir preguntar per coses com les fotografies triades per la portada. Hernàndez, que va implicar Trapero en tot plegat, se'n va sortir bé i sense cap esgarrinxada. Com al seu dia Manuel Pizarro o Rodrigo Rato. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2010 se celebrava a Barcelona una massiva manifestació amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", dos lemes vigents i que encara es reivindiquen sense sort davant els partits estatals. Va aplegar 1,5 milions de persones. La marxa va ser convocada per Òmnium amb suport del Govern de José Montilla, que tenia com a socis ERC i ICV-EUiA, i CiU per rebutjar la sentència que el TC retallant l'Estatut de finals de juny. Després de llargues discussions es va acordar que els presidents de la Generalitat i el Parlament l'encapçalessin només amb una senyera. Va tenir un marcat to independentista i va servir per constatar l'esgotament total del marc autonòmic. Aquí podeu recuperar-ne un vídeo.


 L'aniversari

El 10 de juliol de 1917, avui fa 102 anys, va néixer a Barcelona l'humorista i actor Joan Capri, que va morir a la mateixa ciutat 82 anys després. Els seus monòlegs amb una ironia amable però incisiva van esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions. Les seves aparicions televisives a sèries com ara Doctor Caparrós, al circuit català de TVE, són mítiques. Amb l'aigua al coll, a TV3, va ser un dels darrers treballs d'un home que lluny del públic no tenia un to vital precisament alt. Aquí podeu recuperar alguns dels seus monòlegs.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació