09
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
21:30h
International Trial Watch, la plataforma d'observadors que ha seguit el judici de l'1-O, ha presentat aquest matí el seu informe preliminar sobre la causa especial 20907/2017 del Tribunal Suprem. L'estudi inclou fins a 20 conclusions que recullen les vulneracions de drets humans i processals que s’han comès, durant quatre mesos, al judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Aquesta és la conclusió de l’informe preliminar acadèmic elaborat per International Trial Watch, que ha coordinat 60 observadors internacionals que han seguit el procés judicial contra l’independentisme, amb el suport de fins a 30 organitzacions internacionals.
Aquest vespre, alguns dels observadors han explicat -moderats per David Fernández- la seva visió del judici de l'1-O en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on han explicat la importància dels dos informes que la plataforma ha elaborat, l'informe preliminar i l'anomenat informe ombra. Cristina Serván, de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia, ha intervingut per demanar una reflexió sobre els riscos pels drets i les llibertats a l'estat espanyol. Per ella, el judici al procés és "un pas més d'una deriva represiva que ens afectarà a tots" i per això era important el paper dels observadors.
"Resistir"
Ha vinculat el judici contra el sobiranisme a altres casos igualment autoritaris, com les lleis mordassa. Cristina Serván ha avisat dels efectes que pot tenir el judici de l'1-O pel que fa a les llibertats cíviques i el dret a la protesta. La reacció que es generi serà fonamental per preservar els drets fonamentals. L'activista andalusa ha apel·lat a "resistir" davant una sentència que pot ser dura. Ha explicat que hi ha causes, com la defensa dels drets humans, que no sempre són populars, però que són importants.
El lletrat basc Joseba Belaustegui -que ha destacat que havia estat un observador "internacional" en el judici- ha explicat que el que s'ha viscut en el procés al Suprem ha estat una veritable "causa general" contra l'independentisme, un fet que al País Basc ja s'ha produït amb anterioritat i és ben conegut. "Des d'Euskal Herria -ha dit- hem captat el missatge que emet l'Estat: qualsevol intent de desbordar la sacrosanta unitat d'Espanya, serà perseguida. I per això hi haurà una sentència dura".
L'informe "shadow"
L'advocat Xavi Muñoz ha explicat que el proper 18 de juliol, es presentarà un informe Shadow (ombra) sobre l'estat espanyol. Es tracta d'un estudi sobre la possible vulneració de drets en un estat presentat davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. És un primer pas perquè l'estat hagi de respondre en un "examen" en una sessió, el gener del 2020, prèvia a un dictamen no vinculant. Aquest informe ha estat elaborat per la plataforma International Trial Watch.
L'informe ombra fa referència àmplia a la resposta violenta de l'Estat l'1-O (amb 1.066 ferits), les limitacions del dret de manifestació i expressió, i la presó preventiva, que Muñoz ha definit com a "desproporcionada" i ha acabat "afectant el dret de defensa". Segons ell, s'ha fet palesa en el judici la situació de desigualtat.
El jurista d'origen mexicà Karlos Castilla ha explicat que el que ha mostrat el judici de l'1-O és només una part de les violacions de drets que s'han produït a Espanya els darrers anys. Ha assenyalat que hi ha 43 països integrants del Consell de Drets Humans de l'ONU. Un d'aquests estats és l'espanyol, cosa que afegeix encara més interès al paper que jugarà en aquest procés. Castilla ha advertit de la necessitat de la tasca de lobi amb els respectius països i assolir que els estats disposin de tota la informació possible.
L'italià Fabio Marcelli, amb àmplia experiència en judicis polítics, ha qualificat el de l'1-O de "judici polític pur". Ha considerat "preocupant" que hi hagi una causa judicial com aquest en un país de la Unió Europea. Marcelli ha advertit de la importància d'una gran mobilització de l'opinió pública en previsió d'una sentència molt dura per part del Suprem. Ha parlat de la necessitat d'estar preparats per recórrer en totes les instàncies internacionals possibles.
Un judici a Europa el 2019
Dominique Nogueres, de la Federació Internacional dels Drets Humans, ha manifestat la seva sorpresa pel fet d'haver fet d'observadora en un judici a Europa en ple 2019. Ha esmentat alguns elements, com a mínim, estrambòtics, com quan es van passar uns vídeos i a les preguntes de Manuel Marchena als fiscals sobre el lloc i el moment, no sabien què contestar.
Nogueres ha incidit en les vulneracions dels drets de la defensa, amb les contínues interrupcions del president de la sala als advocats. Com també en l'actuació de molts testimonis de l'cusació, amb un discurs repetitiu que semblava massa preparat. Ha fet una advocació en favor que la justícia penal no intervingui en el terreny de les opinions, cosa preocupant.
"Organitzar el pessimisme"
Pel que fa a com pot ser la sentència, Iñaki Rivera ha resumit la percepció de la majoria dels observadors: "Som pessimistes". Però ha invocat Walter Benjamin per fer una crida a "organitzar el pessimisme" i ha posat en valor la força de la resposta cívica. "S'ha descobert la presó", ha dit, que fins ara era invisible. Per això, amb una mirada llarga, "passen coses positives" i "s'eixampla la base" de la consciència de l'opinió pública.
Aquest vespre, alguns dels observadors han explicat -moderats per David Fernández- la seva visió del judici de l'1-O en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on han explicat la importància dels dos informes que la plataforma ha elaborat, l'informe preliminar i l'anomenat informe ombra. Cristina Serván, de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia, ha intervingut per demanar una reflexió sobre els riscos pels drets i les llibertats a l'estat espanyol. Per ella, el judici al procés és "un pas més d'una deriva represiva que ens afectarà a tots" i per això era important el paper dels observadors.
"Resistir"
Ha vinculat el judici contra el sobiranisme a altres casos igualment autoritaris, com les lleis mordassa. Cristina Serván ha avisat dels efectes que pot tenir el judici de l'1-O pel que fa a les llibertats cíviques i el dret a la protesta. La reacció que es generi serà fonamental per preservar els drets fonamentals. L'activista andalusa ha apel·lat a "resistir" davant una sentència que pot ser dura. Ha explicat que hi ha causes, com la defensa dels drets humans, que no sempre són populars, però que són importants.
El lletrat basc Joseba Belaustegui -que ha destacat que havia estat un observador "internacional" en el judici- ha explicat que el que s'ha viscut en el procés al Suprem ha estat una veritable "causa general" contra l'independentisme, un fet que al País Basc ja s'ha produït amb anterioritat i és ben conegut. "Des d'Euskal Herria -ha dit- hem captat el missatge que emet l'Estat: qualsevol intent de desbordar la sacrosanta unitat d'Espanya, serà perseguida. I per això hi haurà una sentència dura".
L'informe "shadow"
L'advocat Xavi Muñoz ha explicat que el proper 18 de juliol, es presentarà un informe Shadow (ombra) sobre l'estat espanyol. Es tracta d'un estudi sobre la possible vulneració de drets en un estat presentat davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. És un primer pas perquè l'estat hagi de respondre en un "examen" en una sessió, el gener del 2020, prèvia a un dictamen no vinculant. Aquest informe ha estat elaborat per la plataforma International Trial Watch.
L'informe ombra fa referència àmplia a la resposta violenta de l'Estat l'1-O (amb 1.066 ferits), les limitacions del dret de manifestació i expressió, i la presó preventiva, que Muñoz ha definit com a "desproporcionada" i ha acabat "afectant el dret de defensa". Segons ell, s'ha fet palesa en el judici la situació de desigualtat.
El jurista d'origen mexicà Karlos Castilla ha explicat que el que ha mostrat el judici de l'1-O és només una part de les violacions de drets que s'han produït a Espanya els darrers anys. Ha assenyalat que hi ha 43 països integrants del Consell de Drets Humans de l'ONU. Un d'aquests estats és l'espanyol, cosa que afegeix encara més interès al paper que jugarà en aquest procés. Castilla ha advertit de la necessitat de la tasca de lobi amb els respectius països i assolir que els estats disposin de tota la informació possible.
L'italià Fabio Marcelli, amb àmplia experiència en judicis polítics, ha qualificat el de l'1-O de "judici polític pur". Ha considerat "preocupant" que hi hagi una causa judicial com aquest en un país de la Unió Europea. Marcelli ha advertit de la importància d'una gran mobilització de l'opinió pública en previsió d'una sentència molt dura per part del Suprem. Ha parlat de la necessitat d'estar preparats per recórrer en totes les instàncies internacionals possibles.
Un judici a Europa el 2019
Dominique Nogueres, de la Federació Internacional dels Drets Humans, ha manifestat la seva sorpresa pel fet d'haver fet d'observadora en un judici a Europa en ple 2019. Ha esmentat alguns elements, com a mínim, estrambòtics, com quan es van passar uns vídeos i a les preguntes de Manuel Marchena als fiscals sobre el lloc i el moment, no sabien què contestar.
Nogueres ha incidit en les vulneracions dels drets de la defensa, amb les contínues interrupcions del president de la sala als advocats. Com també en l'actuació de molts testimonis de l'cusació, amb un discurs repetitiu que semblava massa preparat. Ha fet una advocació en favor que la justícia penal no intervingui en el terreny de les opinions, cosa preocupant.
"Organitzar el pessimisme"
Pel que fa a com pot ser la sentència, Iñaki Rivera ha resumit la percepció de la majoria dels observadors: "Som pessimistes". Però ha invocat Walter Benjamin per fer una crida a "organitzar el pessimisme" i ha posat en valor la força de la resposta cívica. "S'ha descobert la presó", ha dit, que fins ara era invisible. Per això, amb una mirada llarga, "passen coses positives" i "s'eixampla la base" de la consciència de l'opinió pública.