09
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
16:06h
Fins a 20 conclusions apleguen les vulneracions de drets humans i processals que s’han comès, durant quatre mesos, al judici de l’1-O al Tribunal Suprem. Aquesta és la conclusió de l’informe preliminar acadèmic que aquest dimarts ha presentat la plataforma International Trial Watch, que ha coordinat el punt de vista de fins a 60 observadors internacionals que han seguit el procés judicial contra l’independentisme, amb el suport de fins a 30 organitzacions internacionals.
Es tracta, segons ha informat Luca Gervasoni, un dels portaveus de la plataforma, d’un informe dirigit a la societat, elaborat per acadèmics i professionals reconeguts, que denuncia des d’una primera vulneració de la llibertat dels presos, fins a la impossiblitat de gaudir del dret al jutge natural o predeterminat per la llei. “Hem fet 900 pàgines descrivint les sessions, i hem elaborat comunicats setmanal amb valoracions dels portaveus de la plataforma”, ha relatat Gervasoni, com a base d'aquest informe. De tot això, ha afegit el professor en dret processal per la UB, Iñaki Rivera, n’ha sorgit un informe també aprofitable per anar a Estrasburg, que es remetrà en els propers dies al Suprem i a les parts.
“Espanya s’ha convertit en un estat desobedient”, ha alertat Rivera, que ha destacat les continuades vulneracions d’allò que recomana Nacions Unides en matèria de drets humans. I en aquest camí, ha advertit, “en el dret no es pot triar quan obeir o desobeir”. Per això, i malgrat que pressuposa que el Suprem obviarà els resultats dels experts, espera que els gestos de la justícia espanyola canviïn, ja que el judici pot marcar un precedent que vagi més enllà de la situació catalana en matèria restrictiva de drets.
Un informe que capta vulneracions de drets fonamentals
La catedràtica de dret constitucional de la UAB, Mercè Barceló, també coautora de l’informe, ha exposat les vulneracions de drets fonamentals viscudes al judici, partint d’uns delictes –el de rebel•lió i sedició- que no tenen cabuda sense una nova adaptació dins del codi penal, i sobre els quals no s’ha pogut determinar un alçament.
A més, ha explicat, no es poden usar les nocions de “violència” o “violència normativa” quan es parla de “cares d’odi”, insults o puntades de peu “esporàdiques”. A més, ha advertit Barceló, en dret penal “regeix el principi de responsabilitat subjectiva dels propis actes” i no podrien ser traslladats als acusats.
Per altra banda, ha seguit, “a més de no concórrer els elements bàsics del tipus penal”, tampoc ha quedat demostrat que la finalitat dels actes de la ciutadania coincidís amb la finalitat dels delictes de rebel•lió o sedició: “La ciutadania es va concentrar per protestar per diverses actuacions policials i judicials, o per manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya”. Aquestes concentracions, ha indicat la catedràtica, “no són actes potencialment capaços, ni de transformar l’ordre constitucional, ni d’impedir a l’autoritat pública el legítim exercici de les seves funcions”. Finalitats, les dues, dels delictes de rebel•lió i sedició.
Finalment, i respecte de la vulneració de drets fonamentals, Barceló ha recordat que quan s’exerceixen –i així ho recordat el Tribunal Constitucional- “no és possible cometre cap delicte”. Quan el codi penal es força per això, ha denunciat, es produeix una “senyal inequívoca” que, el que es persegueixen són “idees polítiques”.
El moment processal, ple de vulneracions
Rivera, també coautor de l’informe, ha destacat onze vulneracions “flagrants” en l’àmbit processal. Entre aquestes, la del jutge ordinari predeterminat per la llei, o que l’Audiència Nacional hagi “viciat de nul•litat el procediment”, des del punt que no és possible la transferència del cas al Suprem. La fragmentació del procés en quatre instàncies judicials diferents (Suprem, Audiència Nacional, TSJC i jutjat d’instrucció 13), ha recordat, ha impedit a les defenses poder conèixer el conjunt de les actuacions i, per tant, també els ha privat del dret a la igualtat d’armes.
Rivera també ha denunciat la “imparcialitat del tribunal” en diversos moments del judici. Alguns dels jutge que el conformen són membres de la Junta Electoral Central, i altres també van formar part dels tribunals que van resoldre recursos previs. “També consten les interrupcions constants de les defenses” per part del president, Manuel Marchena, especialment sobre l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas. Així mateix, destaca el tracte “diferent” donat als testimonis de les acusacions, “molt més protegits per la sala”, enfront dels de la defensa.
El dret a la defensa i el principi de contradicció, ha prosseguit el professor de dret processal de la UB, també han estat “greument compromesos” arran de diverses situacions com, per exemple, les sessions extenuants, la impossibilitat de preparar les vistes amb els advocats o la determinació d’una presó preventiva immediata. La pràctica de prova, per altra banda, també ha patit irregularitats. La documental s’ha devaluat perquè no es va permetre l’exhibició de vídeos que poguessin fer aflorar contradiccions als testimonis. I la testifical va comptar amb un “tracte desigual”.
També connoten vulneracions, segons el coautor de l'informe, les anomenades investigacions introspectives portades a terme des del novembre del 2015 pel llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que tenien per objecte investigar de manera genèrica el moviment polític català proper a l’independentisme. “Això vol dir que es va obrir una causa general prohibida en el nostre ordenament jurídic”, ha precisat Rivera. En el tràmit de conclusions, ha prosseguit, les acusacions van presentar informes “gairebé idèntics” només uns minuts després de l’exhibició de la prova videogràfica, en un clar símptoma de menyspreu per aquesta.
I per acabar, ha conclòs el coautor de l’informe, el dret a la llibertat s’ha vist vulnerat “des de l’inici del procés penal”, fent cas omís a l’informe del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides, fins al punt de fer una “dura desqualificació” a aquest organisme, que comporta un “fort menyspreu pel dret internacional”. Rivera ha certificat que es tracta d’una “causa política amb una pretensió jurídica”, amb l’objectiu de “criminalitzar el dret de reunió, participació política i llibertat ideològica”.
Espanya passarà examen de drets humans el 2020
La plataforma International Trial Watch també presentarà el 18 de juliol un informe ombra a l’alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans perquè, després d’analitzar-lo, el proposi a debat al Consell de Drets Humans de l’ONU. Aquest informe ciutadà, ha explicat el també portaveu de la plataforma Xavier Muñoz, servirà per portar Espanya “a examen” el 2020.
Segons ha relatat, cada quatre anys els estats s’han de sotmetre a un examen periòdic universal, on es tracten les problemàtiques en l’àmbit de drets humans que hi ha hagut. “Considerem que els fets succeïts en els últims temps i específicament la resposta de l’Estat a l’1 d’octubre és un dels temes cabdals que han de ser protagonistes d’aquest examen”, ha declarat Muñoz. El portaveu, que ha anunciat més detalls de l’informe en els propers dies, ha avançat, però, que aquest tindrà tres parts. La primera versarà sobre la violència exercida per l’Estat durant el referèndum. La segona serà el tractament de la llibertat d’expressió, reunió i manifestació enfront de la hipotètica violència ambiental. I la tercera són les vulneracions jurídiques i processals durant el judici de l’1-O.
Es tracta, segons ha informat Luca Gervasoni, un dels portaveus de la plataforma, d’un informe dirigit a la societat, elaborat per acadèmics i professionals reconeguts, que denuncia des d’una primera vulneració de la llibertat dels presos, fins a la impossiblitat de gaudir del dret al jutge natural o predeterminat per la llei. “Hem fet 900 pàgines descrivint les sessions, i hem elaborat comunicats setmanal amb valoracions dels portaveus de la plataforma”, ha relatat Gervasoni, com a base d'aquest informe. De tot això, ha afegit el professor en dret processal per la UB, Iñaki Rivera, n’ha sorgit un informe també aprofitable per anar a Estrasburg, que es remetrà en els propers dies al Suprem i a les parts.
“Espanya s’ha convertit en un estat desobedient”, ha alertat Rivera, que ha destacat les continuades vulneracions d’allò que recomana Nacions Unides en matèria de drets humans. I en aquest camí, ha advertit, “en el dret no es pot triar quan obeir o desobeir”. Per això, i malgrat que pressuposa que el Suprem obviarà els resultats dels experts, espera que els gestos de la justícia espanyola canviïn, ja que el judici pot marcar un precedent que vagi més enllà de la situació catalana en matèria restrictiva de drets.
Un informe que capta vulneracions de drets fonamentals
La catedràtica de dret constitucional de la UAB, Mercè Barceló, també coautora de l’informe, ha exposat les vulneracions de drets fonamentals viscudes al judici, partint d’uns delictes –el de rebel•lió i sedició- que no tenen cabuda sense una nova adaptació dins del codi penal, i sobre els quals no s’ha pogut determinar un alçament.
A més, ha explicat, no es poden usar les nocions de “violència” o “violència normativa” quan es parla de “cares d’odi”, insults o puntades de peu “esporàdiques”. A més, ha advertit Barceló, en dret penal “regeix el principi de responsabilitat subjectiva dels propis actes” i no podrien ser traslladats als acusats.
Mercè Barceló, co-autora de l'informe acadèmic i catedràtica de Dret penal: "Algunes de les entitats adherides són @CELS_Argentina, @AED_EDL, European Association of Lawyers for Democracy and World Human Rights, @AlaAbog y Centro de Documentación y Denuncia de la Tortura, i més". pic.twitter.com/2MFbk1zLm0
— International Trial Watch (@InterTrialWatch) July 9, 2019
Per altra banda, ha seguit, “a més de no concórrer els elements bàsics del tipus penal”, tampoc ha quedat demostrat que la finalitat dels actes de la ciutadania coincidís amb la finalitat dels delictes de rebel•lió o sedició: “La ciutadania es va concentrar per protestar per diverses actuacions policials i judicials, o per manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya”. Aquestes concentracions, ha indicat la catedràtica, “no són actes potencialment capaços, ni de transformar l’ordre constitucional, ni d’impedir a l’autoritat pública el legítim exercici de les seves funcions”. Finalitats, les dues, dels delictes de rebel•lió i sedició.
Finalment, i respecte de la vulneració de drets fonamentals, Barceló ha recordat que quan s’exerceixen –i així ho recordat el Tribunal Constitucional- “no és possible cometre cap delicte”. Quan el codi penal es força per això, ha denunciat, es produeix una “senyal inequívoca” que, el que es persegueixen són “idees polítiques”.
El moment processal, ple de vulneracions
Rivera, també coautor de l’informe, ha destacat onze vulneracions “flagrants” en l’àmbit processal. Entre aquestes, la del jutge ordinari predeterminat per la llei, o que l’Audiència Nacional hagi “viciat de nul•litat el procediment”, des del punt que no és possible la transferència del cas al Suprem. La fragmentació del procés en quatre instàncies judicials diferents (Suprem, Audiència Nacional, TSJC i jutjat d’instrucció 13), ha recordat, ha impedit a les defenses poder conèixer el conjunt de les actuacions i, per tant, també els ha privat del dret a la igualtat d’armes.
Rivera també ha denunciat la “imparcialitat del tribunal” en diversos moments del judici. Alguns dels jutge que el conformen són membres de la Junta Electoral Central, i altres també van formar part dels tribunals que van resoldre recursos previs. “També consten les interrupcions constants de les defenses” per part del president, Manuel Marchena, especialment sobre l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas. Així mateix, destaca el tracte “diferent” donat als testimonis de les acusacions, “molt més protegits per la sala”, enfront dels de la defensa.
Iñaki Rivera, co-autor de l'informe i director de l' @OSPDH1: "El grup de Treball de l'ONU ha declarat, els Srs. J. Sànchez, J. Cuixart i O. Junqueras pateixen presons preventives arbitràries perquè els empresonaments es deriven de l'exercici de drets i llibertats fonamentals". pic.twitter.com/LgHRltUAUP
— International Trial Watch (@InterTrialWatch) July 9, 2019
El dret a la defensa i el principi de contradicció, ha prosseguit el professor de dret processal de la UB, també han estat “greument compromesos” arran de diverses situacions com, per exemple, les sessions extenuants, la impossibilitat de preparar les vistes amb els advocats o la determinació d’una presó preventiva immediata. La pràctica de prova, per altra banda, també ha patit irregularitats. La documental s’ha devaluat perquè no es va permetre l’exhibició de vídeos que poguessin fer aflorar contradiccions als testimonis. I la testifical va comptar amb un “tracte desigual”.
També connoten vulneracions, segons el coautor de l'informe, les anomenades investigacions introspectives portades a terme des del novembre del 2015 pel llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que tenien per objecte investigar de manera genèrica el moviment polític català proper a l’independentisme. “Això vol dir que es va obrir una causa general prohibida en el nostre ordenament jurídic”, ha precisat Rivera. En el tràmit de conclusions, ha prosseguit, les acusacions van presentar informes “gairebé idèntics” només uns minuts després de l’exhibició de la prova videogràfica, en un clar símptoma de menyspreu per aquesta.
I per acabar, ha conclòs el coautor de l’informe, el dret a la llibertat s’ha vist vulnerat “des de l’inici del procés penal”, fent cas omís a l’informe del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides, fins al punt de fer una “dura desqualificació” a aquest organisme, que comporta un “fort menyspreu pel dret internacional”. Rivera ha certificat que es tracta d’una “causa política amb una pretensió jurídica”, amb l’objectiu de “criminalitzar el dret de reunió, participació política i llibertat ideològica”.
Espanya passarà examen de drets humans el 2020
La plataforma International Trial Watch també presentarà el 18 de juliol un informe ombra a l’alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans perquè, després d’analitzar-lo, el proposi a debat al Consell de Drets Humans de l’ONU. Aquest informe ciutadà, ha explicat el també portaveu de la plataforma Xavier Muñoz, servirà per portar Espanya “a examen” el 2020.
Segons ha relatat, cada quatre anys els estats s’han de sotmetre a un examen periòdic universal, on es tracten les problemàtiques en l’àmbit de drets humans que hi ha hagut. “Considerem que els fets succeïts en els últims temps i específicament la resposta de l’Estat a l’1 d’octubre és un dels temes cabdals que han de ser protagonistes d’aquest examen”, ha declarat Muñoz. El portaveu, que ha anunciat més detalls de l’informe en els propers dies, ha avançat, però, que aquest tindrà tres parts. La primera versarà sobre la violència exercida per l’Estat durant el referèndum. La segona serà el tractament de la llibertat d’expressió, reunió i manifestació enfront de la hipotètica violència ambiental. I la tercera són les vulneracions jurídiques i processals durant el judici de l’1-O.