Pactes postelectorals

El «no» de JxCat a ERC per la Diputació accentua la crisi entre socis de Govern

Acusen els republicans de voler-los portar a la "irrellevància política" tot i brindar-los la presidència de l'ens i els exigeixen revertir pactes amb el PSC com a mínim a Sant Cugat, Tàrrega i Figueres

per Joan Serra Carné / Oriol March, 8 de juliol de 2019 a les 21:00 |
Quim Torra, durant la reunió de coordinació de Junts per Catalunya | ACN
El ritual és sempre el mateix. Quan s'acosten les 9.30 del matí, el president i els consellers desfilen pel Pati dels Tarongers en direcció a la reunió setmanal del Govern. Aquest dimarts, els membres de l'executiu -de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC- s'asseuran als llocs assignats sabent que existeix una crisi oberta entre les dues formacions arran del pacte entre els primers i el PSC a la Diputació de Barcelona. L'oferiment dels republicans per tal que JxCat trenqui l'acord amb els socialistes i ocupi la presidència de l'ens, per ara, ha estat refusat. Dijous és la data límit.

Diverses fonts consultades per NacióDigital asseguren que l'espai liderat per Carles Puigdemont no té intenció d'acceptar l'oferta d'ERC per dues raons: perquè no està ni molt menys garantit que un dirigent de JxCat assumeixi la presidència de la Diputació -cal el vot afirmatiu dels comuns, sempre partidaris de no negociar amb l'antiga CDC-, i perquè els republicans no volen revertir els pactes als quals s'ha arribat amb el PSC. Especialment en tres ciutats on va guanyar JxCat i que ERC governa en una lògica d'esquerres gràcies a acords amb els socialistes i la CUP: Sant Cugat del Vallès, Tàrrega i Figueres.


Ningú es mou, per ara. La jornada ha arrencat amb una reunió de la cúpula del PDECat al Parlament, d'on ha sortit un missatge amb profunditat: la unitat entre els socis de Govern "ha tocat fons". En aquests termes s'ha expressat Elsa Artadi, cap de files de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona i propera a Puigdemont, que ha demanat als republicans que presentin un pla per revertir tots els acords amb el PSC al territori. La rèplica ha anat a càrrec del vicepresident Pere Aragonès, que ha comparegut després de la cita setmana de la direcció d'ERC. Ha estat qui ha formalitzat l'oferta per tal que JxCat presideixi la Diputació, que es constitueix dijous.


"Tenen fins aquest dia per rectificar", els ha instat Aragonès, que ha comparegut amb dels diputats provincials d'ERC. A fora, una desena d'independentistes protestaven davant les seus dels republicans i del PDECat -properes entre si, perquè estan situades al carrer Calàbria- per expressar el malestar arran de la concatenació de retrets creuats d'aquest cap de setmana. Qui es manté en silenci, per ara, és el president de la Generalitat, Quim Torra, que és poc procliu al pacte JxCat-PSC a la Diputació. Artadi ha insistit, això sí, que els acords han estat "validats" per la cúpula de la formació.

El pacte entre els de Puigdemont i els de Miquel Iceta -dos dirigents que s'han dedicat múltiples retrets els últims anys- no agrada a tots els sectors de l'espai postconvergent, especialment entre els independents que poblen els grups parlamentaris de Barcelona i de Madrid. El PDECat, en canvi, s'hi troba més còmode, com es va constatar ahir en la reunió de la direcció. "Esperem que el David [Bonvehí] aguanti", sostenen fonts del partit. El president de la formació és qui va pilotar les negociacions amb Salvador Illa, secretari d'organització del PSC, i rebrà pressions fins dijous.


Una maniobra de "màrqueting"

Bonvehí i Ferran Bel, secretari d'organització del PDECat, es van reunir al migdia amb una representació d'ERC a la seu de la formació encapçalada per Marc Sanglas, Isaac Peraire i Dionís Guiteras. La trobada va ser "cordial", segons va indicar el màxim dirigents dels nacionalistes a la sortida, però no es va avançar.

Fonts de la direcció del PDECat assenyalen que el més probable és que es mantingui el pacte amb el PSC perquè "l'alternativa no suma" sense els vots dels comuns, que prefereixen un tripartit d'esquerres. Els socialistes esperen que el pacte signat amb JxCat es mantingui.


Els retrets dins l'independentisme, malgrat que les converses seguiran en les properes hores -al més alt nivell, sense descartar intervenció dels presos a Lledoners-, es mantenen vigents. Ho testimonia la duresa d'Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, que ha definit l'oferta d'ERC com una operació de "màrqueting" i ha insistit que els republicans aposten per conduir els nacionalistes cap a la "irrellevància política". La pugna per l'hegemonia torna a aflorar en un moment crític del procés.

Torra i Aragonès s'asseuran aquest dimarts de costat, com cada setmana, i entre ells hi haurà la distància -metafòrica- entre els dos partits que integren el Govern. Els uns -JxCat- aspiren a revertir desenes de pactes municipals materialitzats fa tan sols tres setmanes per posar el comptador a zero de la unitat independentista; els altres -ERC- posen damunt la taula una oferta que, en el fons, no depèn exclusivament d'ells. Tota negociació és, també, una pugna pel relat. Especialment si no cristal·litza.

Els números de la discòrdia

Els pactes als ajuntaments ja van tensionar la relació entre JxCat i ERC, especialment en aquells municipis on uns i altres van arribar a pactes per desbancar la llista més votada. Aquestes són les xifres, que tenen una o altra lectura segons com es mirin, que esgrimeixen les dues parts.

- Què diu JxCat? Els nacionalistes assenyalen que els republicans han fet 26 acords que han evitat alcaldies seus. Els més rellevants són Sant Cugat, Figueres i Tàrrega, però n'assenyalen d'altres com Platja d'Aro, Arenys de Mar, Oliana, Bescanó i Llagostera. JxCat, això sí, assumeix que en set casos ha arribat a acords per desbancar la llista més votada d'ERC, com ara a Llançà, Begur i Cervera.

- Què diu ERC? El partit d'Oriol Junqueras admet que en sis casos on JxCat disposava de majoria relativa ha arribat a acords per un alcalde alternatiu, tots ells amb el PSC de soci. Indiquen, això sí, que els nacionalistes s'han entès amb els socialistes en almenys 22 localitats. És el cas de Calella de Mar, Lloret de Mar, la Jonquera i Cunit, entre d'altres. No en tots els casos, però, es desbanca el candidat d'ERC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació