El relat i res més

Ningú vol ser qui més ha pactat amb el PSC, que no ha de patir per la Diputació. Tant ERC com JxCat s'hi han entès perquè tampoc tenen full de ruta independentista. Avui també són notícia els problemes d'Arrimadas, Maria del Mar Bonet, el WhatsApp de NacióDigital, la resistència catalana i Josep Vallverdú

09 de juliol del 2019
Actualitzat a les 6:42h
Junts per Catalunya i ERC no pactaran la Diputació de Barcelona. I tampoc "revertiran" els pactes municipals amb el PSC que van signar fa quinze dies a mig centenar d'ajuntaments i que responien a lògiques locals. Però ahir uns i altres van escenificar proposar solucions en la seva particular lluita pel relat. La formació de Carles Puigdemont exigia a ERC un compromís mutu per trencar els pactes amb el PSC per acordar la Diputació de Barcelona, la tercera institució del país amb gairebé 1.000 milions de pressupost. I els republicans, després de no haver estat massa proactius per tancar un acord durant setmanes, feien un moviment contundent i els oferien la presidència malgrat que tenen només set diputats contra els 16 de la formació d'Oriol Junqueras.

El PSC, el gran beneficiat de la discussió independentista, es mirava sorprès la "subhasta" però tenia la certesa que els postconvergents no trencarien els pactes signats divendres malgrat les turbulències. Sobre això us aconsello la crònica d'Oriol March i Joan Serra Carné, que quantifiquen el nivell d'entesa de cada partit independentista amb els socialistes. També l'article d'opinió de Jaume Barberà, que atribueix el que passa a una voluntat de frenar la progressió dels republicans donant al PSC la Diputació amb l'argument que ERC s'ha valgut dels socialistes per guanyar alcaldies. El cert és que els republicans han tingut les mateixes manies que JxCat per usar els socialistes: cap ni una. 

Entendre's amb els socialistes s'ha convertit en un problema estètic. Els mateixos partits que es plantegen excloure'ls dels governs de pobles i ciutats lamenten que Pedro Sánchez no els vulgui a ells com a aliats de referència a Madrid. Deixar de banda el PSC a la Diputació i als grans ajuntaments tindria sentit si els actors independentistes tinguessin una lògica unitària i haguessin fet una lectura i proposta treballada conjuntament després del 27-O. Però no és el cas. Ahir vaig dir que ja no era correcte parlar de l'independentisme i que era més adequat referir-nos als independentistes. "Ja no diràs més aquesta paraula?", em demanava una lectora. És clar que la direm perquè a vegades els que comparteixen aquesta idea es posicionaran junts en alguns aspectes, donaran resposta a les agressions que no s'aturaran per part de l'Estat i faran pinya en la lògica antirepressiva. Però el moviment no té, com deia, una posició conjunta sobre la marxa del procés i com avançar cap a la República. Les coincidències, quan hi són, no són fruit de la reflexió conjunta d'un independentisme que fa o projecta tal o qual cosa.

El Govern està, doncs, immers en una crisi que fa cada cop més absurda la seva continuïtat, més tenint en compte que tampoc seran capaços d'aprovar el pressupost, tot i que el dubte que unes eleccions resolguin res és més que raonable. Avui hi ha reunió a Palau. Dir que l'ambient serà tens és, segurament, quedar-se curt.

Coneixent Arrimadas. "Ara descobreixen que potser no és TV3 qui menteix". M'ho deia fa uns dies un company a Madrid arran de la decepció que molts periodistes han tingut al Congrés amb el to i les "mentides" d'Inés Arrimadas des que hi ha aterrat fent gala de la seva política de crispació. El darrer escàndol l'ha protagonitzat a la manifestació de l'orgull LGTBI, on es va presentar com la víctima arran de les propostes del col·lectiu contra Ciutadans pels seus pactes amb els homòfobs de Vox. Sobre la mala estrella d'Arrimadas a Madrid n'escriuen aquest articlePep Martí i aquesta opinió Carles Bellsolà

Els èxits de Maria del Mar Bonet. "Una veu universal de la música catalana". Així defineix Jordi Bianciotto la figura de Maria del Mar Bonet, de qui ressalta la seva capacitat per "eixamplar límits" musicals, i ser pionera a practicar la "trobada, més que no pas fusió", amb músiques d'altres cultures, fins al punt d'esdevenir precursora del que es coneix com a world music. Bianciotto és un dels guionistes del Sense Ficció que avui a les deu de la nit emet TV3 sobre la cantant mallorquina i el seu més de mig segle als escenaris. Ella ha musicat destacats poetes catalans fins a endinsar-se en músiques amb l'arrel al camp mallorquí. "Una artista ambiciosa, en el millor sentit de la paraula", resumeix. Llegiu aquí la informació de Carles Bellsolà sobre el documental que s'emet avui i es va presentar ahir i recupereu els seus deu temes imprescindibles.

Volem tenir-vos encara més a prop. La majoria de nosaltres no podríem viure ja sense els smartphone i, singularment, sense el WhatsApp, que ens permet estar en contacte permanent amb la família, els amics, els companys de la feina o dins de grups en funció de les nostres afinitats i interessos. Volem que també sigui una eina per arribar-vos més directament. Doneu-vos d'alta de forma gratuïta al nostre servei de WhatsApp (és molt fàcil, només cal clicar aquí i enviar ALTA NACIO, que ja us apareix per defecte) i rebreu un enviament diari amb les principals notícies de forma còmoda. També us aconsello seguir-nos a Instagram, on hem arribat als 50.000 seguidors!


Vist i llegit

El Pionero, el documental que aquest cap de setmana ha estrenat HBO sobre el controvertit constructor i president de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil, ha tornat a fer que es parli d'aquest personatge. Us aconsello un complet fil de tuits de Datadista sobre com les gastava a Marbella, ciutat de la qual va ser alcalde amb el seu estil populista i que va convertir en un autèntic paradís de la corrupció. Us aconsello també el perfil que, sobre Gil, ha escrit Pep Martí i una selecció dels seus millors vídeos.   


 El passadís

Ahir es van presentar a l'Ateneu les memòries de la trajectòria cívica de Jordi Porta, el president d'Òmnium que va rellançar l'entitat després d'una dura batalla electoral el 2002 contra la junta, de tarannà conservador i propera a CDC, que havia dirigit Josep Millàs. El balanç des que hi va haver el canvi ha estat espectacular i l'entitat és punt de referència, però ahir l'ambient, en presència de Quim Torra, que va prendre la paraula i que també havia estat al capdavant d'Òmnium, i de Jordi Pujol, que va ocupar un paper discret a l'acte, era de cert desànim. "Hem tocat fons", havia dit Elsa Artadi al matí sobre la relació entre els independentistes. És cert i molts dels presents ho compartien malgrat l'emotivitat que van transmetre els parlaments i la interpretació que Laia Porta, filla de l'intel·lectual, va fer de Georgia.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1713, amb el Tractat d'Utrech signat i després que els aliats austriacistes i l'arxiduc Carles deixessin Catalunya abandonada a la seva sort donant per resolta la guerra de Successió espanyola, la Junta de Braços, l'equivalent al Parlament que reunia l'estament eclesial, el nobiliari i el civil, acorda resistir, organitzar-se militarment i declarar la guerra a l'imperi espanyol i al francès en defensa dels furs i les llibertats de Catalunya. La insurrecció catalana va durar poc més d'un any, fins a la tardor de 1714. Així vam recordar els detalls de la "Guerra a ultrança" contra el Borbó. Per cert que també va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, quan va morir Felip V, el primer Borbó que va governar Espanya i vencedor d'aquella guerra.


 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923 naixia a Lleida el prolífic narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista Josep Vallverdú, que ha tingut molt èxit en el camp de la literatura juvenil. Vallverdú és tan polifacètic com sensible i és un dels autors més populars i estimats a Ponent. Les aventures del gos Rovelló ens van captivar a més d'una generació. L'escriptor ha rebut diversos reconeixements com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium. Josep Puigbó el va entrevistar a l'espai (S)avis de TV3. Vallverdú escriu puntualment a NacióDigital. Aquí podeu llegir els seus darrers articles al diari.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi